Enrera
 
L'art visual des d'una òptica inconformista
  Pràctica
1
2
3
4
   
 
 
   
Lloc i ús de l'art en la societat actual
 

 

Informació

La invenció de la fotografia va trasbalsar l'art visual. No és estrany que apareguessin les avantguardes i que es produís la progressiva atomització dels estils artístics lligats a la imatge.

La facilitat actual per a fer reproduccions d'imatges en massa acaba de complicar el paper que la imatge havia tingut en la societat.

Les tècniques artístiques i plàstiques que existien abans d'aquests dos fets, se segueixen conreant, però l'obra d'art ha perdut la significació original, sovint lligada a un context especial, a un espai.

Moltes pintures han acabat acumulant-se en col·leccions i en museus, el paper dels quals és cada cop més complex.

Berger critica aquests espais que barregen obres culminants amb altres de mediocres sense acabar d'aclarir què és el que les fa diferents. Però Berger també reclama que l'art estigui a l'abast de la gent: "Quan se'ns priva de veure-ho, se'ns priva de la història que ens pertany."

Així i tot deixa clar que "l'art del passat ja no existeix com va existir en altre temps. Ha perdut la seva autoritat. Un llenguatge d'imatges ha ocupat el seu lloc."

   
  Experiment 18: ¿on trobem les obres d'art?
   

¿On aniríem a veure obres d'art de pintura? ¿És el mateix si en veiem una reproducció? ¿És el mateix si aquesta reproducció s'està utilitzant en una altra cosa?

¿On trobem les reproduccions d'aquestes obres d'art?

¿Sabem les obres d'art que contenen els musues que tenim més propers?

   
  Experiment 19: el museu de les obres més valuoses
   
Pràctica

Proposem de mirar el següent muntatge i veure què pot significar. Si volem "veure" alguna de les obres exposades de prop, podem clicar aquí. També podem fer l'activitat baixant-nos la fitxa corresponent.

   
  Experiment 20: juguem amb les obres d'art
   
Pràctica

Proposem de fer un joc de cartes. El formador de la sessió fa de "banca". Reparteix sis cartes a jugador. Cada cop que la banca digui "carta" cal passar una de les cartes al jugador de la dreta. Lògicament cada jugador rep una carta del que té a l'esquerra. El joc consisteix en agrupar quatre de les cartes que siguin fragments de la mateixa pintura. Quan això passa crida "quadre" i s'atura momentàniament el joc. Mostra les cartes i la banca li dóna una imatge del quadre que pugui correspondre als fragments mostrats. Si el jugador pot col·locar tots els fragments a sobre del quadre complet, se li tornen a donar quatre cartes perquè pugui continuar el joc. Si més tard en pogués col·locar alguna altra carta en el mateix quadre, torna a cridar "quadre" i s'atura el joc perquè col·loqui la carta i en rebi una altra per continuar. Cas d'equivocar-se, el jugador perd la carta i continua el joc amb una carta de menys, o sigui cinc, o fins i tot quatre si s'equivoca dos cops. El joc s'atura quan es completen tots els quadres o quan qui fa de banca considera que ja n'hi ha prou.

Una mostra del material proposat està preparat per descarregar. Lògicament es pot ampliar i completar amb altres obres.

El joc, però, és només una excusa per al debat posterior.

Berger defensa que les obres tenen una unitat compositiva que és el que dóna força a tot el conjunt i que era tal com va ser concebuda per l'autor. Actualment, però, amb els mitjans de reproducció de què disposem, aquesta unitat es veu sovint trencada.

Això és el que hem fet amb aquest joc. Hem jugat amb fragments "inexistents".

L'objectiu de l'experiment és doble; per una banda, conèixer més obres d’art i conèixe-les amb més detall; per una altra banda plantejar la legitimitat de convertir obres d’art en coses diferents d’allò pel que foren concebudes.

Debat: Un cop acabat el joc en podem parlar. Es comença d’una manera òbvia:

–¿com ha estat el joc?

–¿coneixeu ara algun quadre que no coneixíeu?

–¿us heu fixat ara en algun detall que abans no ho havíeu fet?

–en general, el joc ¿per a què ha servit?

–¿què hauria dit l’autor del quadre que l’utilitzéssim així?

–¿és lícit el que hem fet?

Si no és lícit, ¿com faries per aconseguir els mateixos objectius sense recórrer a aquests subterfugis?

Si és lícit, ¿fins on arribaria la legitimitat? ¿Podem convertir l’obra d’art en la portada d’un llibre, en un punt de llibre, en la portada d’un disc, en un anunci publicitari, en una paròdia?

Pràctica per professors: convertim l’obra en allò que considerem o que hàgim opinat en el debat; i defensem el que hem realitzat.

Adaptacions a centre: val la pena aprofitar els quadres o obres que estiguem treballant en l’assignatura que sigui; per exemple, si treballem un pintor es pot fer amb quadres d’aquest pintor. El debat s’ha de plantejar segons el nivell dels alumnes.

   
  Experiment 21: l'escola i les obres d'art
   
 

Sovint en els centres fem ambientacions que són veritables instal·lacions.

Considerem instal·lació una manifestació artística que consisteix en la disposició en l’espai de diversos elements, manipulats o no.

En una sessió de SAIP del 2003 es va treballar l'any Dalí i vam poder veure tota mena d'exposicions de materials sobre el pintor, algunes d'elles interactives. Podrien servir d'exemple d'això que comentem.

Entenem que aquestes "ambientacions" són molt importants per a una bona educació en art. Més que no pas la col·locació d'imatges, ni que siguin d'artistes contrastats, més en la línia dels museus convencionals. No només hem de veicular el treball d'imatges a través de les noves tecnologies. També han d'existir aquests altres espais físics, de pas o no, visibles contínuament, compartibles, comentables, en què tots hi han participat.

Berger fins i tot defensa, en el seu llibre, les composicions d'imatges significatives que podem fer en un tauler o en un suro, de vegades fins i tot improvisades.

   
Atenció !

Per acabar una invitació: llegir el llibre. Segur que se us acudiran altres activitats molt més profitoses que no pas aquestes.

Si és així no deixeu passar l'oportunitat de fer-nos-ho saber a SuporTIC dels CRP de les comarques gironines.

   
 
Amunt
 
de les comarques gironines. Curs 2007-2008