Llengua i toponímia

 

 

 

Afixos i mots grecs o llatins emprats en la formació de termes científics

 [document: 4,67 MB]

 

 

 

Del llatí al català (Extractes de l’estudi de Joan Pere Roselló i García)

 

1. Aproximació metodològica

El concepte d’història de la llengua · Història i sociolingüística (sobre el canvi lingüístic) · L'àmbit romànic dels estudis d’història de la llengua catalana · Bibliografia

 

2. Elements del substrat, superstrat i adstrat

Paraules d’origen cèltic · el grec · influències dels fenicis · elements de l’iberobasc · Bibliografia

 

3. La romanització

Concepte, etapes i característiques · El llatí vulgar: concepte i característiques generals · La diferenciació del llatí vulgar en els territoris de la Romània · El llatí vulgar de la Tarraconense · Bibliografia

 

 

 

El llatí i el vocabulari de la teologia i el dret. Aportacions a la llengua per diversos humanistes de l'església catalana. Mots i expressions catalanes d'ús quotidià 

«De totes les llengües derivades del llatí, el català és, sens dubte, amb l'italià, una de les més properes a la soca, tant pel que fa a l'estructura morfològica i sintàctica, com a la semblança de les paraules, que denoten un origen comú. Per això el coneixement de la llengua llatina facilita el de la catalana, i el de la catalana ha de ser un incentiu per a aprofundir la llatina... El coneixement de diversos noms llatins farà apreciar la varietat de formes catalanes que en provenen: per exemple, de fortitudo, "fortitud"; de bonitas, "bondat"; de l'arrel de simplex -icis, són "simple" i "ximple"...» (Ferran Blasi i Birbe, Temes d'avui)

 

 

El llatí i el català, de F. Blasi  

Versió reduïda de l'article anterior, en quatre fulls

 

 

 

Etimologia dels mots i gramàtica històrica catalana

Col·leció de converses filològiques comentades

 

 

 

Expressions i mots llatins d'ús comú i freqüent en català

Resum extret del Diccionari d'expressions i frases llatines, elaborat per Antoni Peris (Enciclopèdia Catalana, amb permís de l'editorial)

 

(Ressenya del Diccionari d'expressions i frases llatines: Escola Catalana núm. 393, 2002, ps. 50-51)

 

 

 

Fitxes d'etimologia, termes i topònims variats en català

Treball en línia de Miquel Boronat Cogollos, soci de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià. Aquesta base de dades forma part del web Eines de Llengua, promogut per la CDLPV.

 

Bibliografia de les obres citada en les Fitxes: abreviatures utilitzades

Buidat de la bibliografia sobre toponímia i onomàstica a Catalunya i País Valencià

Presentació del projecte i adreça de contacte: golls@geocities.com

 

 

 

Onomàstica: toponímia i antroponímia

Fòrum destinat a la discussió sobre temes de toponímia i antroponímia sobretot de l'àrea catalana i occitana, i també d'altres llocs de l'àmbit de les llengües romàniques.

 

 

 

Grup d'Història de la Llengua Catalana de la Universitat de Girona

L'objectiu de la Història de la Llengua Catalana que projecta el grup de Girona se centra en la història dels models formals (orals i escrits) i la història del pensament de les idees lingüístiques. Pretén, doncs, assolir un nexe d’unió entre la filologia estricta i les ciències socials. Els principal projecte del grup és acabar la història de la llengua catalana, ambiciós projecte que ha de descriure la història de la nostra llengua dels origens fins als nostres dies.

 

 

 

Del llatí al català. Morfosintaxi verbal històrica.

Manuel Pérez Saldanya. València, Servei de Publicacions de la Universitat de València, col·lecció "Biblioteca Lingüística Catalana".

 

Ressenya de Max W. Wheeler (maxw@cogs.susx.ac.uk) publicada al "Journal of Catalan Sutides" (JOCS, de la Universitat Oberta de Catalunya)

 

El llibre de Manuel Pérez Saldanya pertany a la meritòria col·lecció "Biblioteca Lingüística Catalana", que la Universitat de València publica de 1986 ençà. (...) L’autor explica els canvis observats en la morfologia flexiva dels verbs en el camí que porta des del llatí clàssic fins al català actual. La tasca és difícil pel gran nombre de formes que manifesta un verb qualsevol, com també per la varietat dialectal actual, un aspecte assumit gustosament per l’autor.

 

 

 

Dicccionari de la llengua catalana. Hiperenciclopèdia

 

 

 

Dicccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Portal de dades lingüístiques

 

 

 

Diccionari Català-Valencià-Balear. Editorial Moll-IEC

 

 

 

Refranys i frases fetes en català que tenen un paral·lel amb expressions i sentències llatines

Extracte del Diccionari de locucions i frases llatines d’Antoni Peris (Enciclopèdia Catalana)

 

 

 

Terminologies de les llengües llatines minoritàries (projecte LINMITER)

 

Projecte internacional dirigit per la UNIÓ LLATINA INTERNACIONAL.

Hi col·labora el TERMCAT.

 

 

 

Toponímia de les Illes Balears

 

Aquest web posa a l'abast de tothom la consulta del llibre Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2001), treball realitzat per un equip format per quatre tècniques del Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears i pel director d'aquest Gabinet i director del Servei Lingüístic de la dita Universitat.

 

 

 

Topònims catalans. Etimologia i pronúncia

Josep Moran, Mar Batlle i J. A. Rabella. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002

 

Extracte dels topònims amb etimologia grecollatina

Ressenya de Joan Ferrer (UdG)

Ressenya d'Albert Manent