LA FINALITAT DEL TREBALL

El present treball camina en aquesta direcció.

La hipòtesi de la qual parteix és que les habilitats cognitives que simplement he apuntat més amunt són millorables per mitjà de l'ús d'estratègies pròpies del pensament crític, i que aquestes estratègies, sobretot les més bàsiques, són aplicables en totes les àrees curriculars i també en parcel·les que depassen pròpiament el currículum (per exemple, a l'hora de prendre decisions en la vida quotidiana o, dins l'àmbit del mateix centre, en qüestions tan en aparença allunyades del currículum com ara la prevenció de conflictes i la seva resolució).

Així, el que pretén aquest treball són almenys tres coses.

" La primera, introduir i justificar estratègies que condueixin a millorar el desenvolupament del pensament crític en els alumnes. Sovint les estratègies relacionades amb aquest pensament crític consisteixen en la presentació de formes de raonament vàlides, llistes de fal·làcies pròpies del raonament, i altres instruments metodològics similars i importants.

Les estratègies que aquí es presentaran, però, no segueixen aquestes directrius. No és que els exercicis de reconeixement de bons raonaments i de raonaments fal·laços no siguin interessants i necessaris, que de ben segur ho són. En realitat hi farem referència de manera necessària, però no constituiran la finalitat principal d'aquest treball. La idea de fons que vertebrarà el treball és observar que hi ha uns patrons més generals i simples en l'estructura del raonament que és necessari tenir presents. Aquests patrons poden arribar a ser tan obvis que tot sovint, valgui la redundància, els obviem. Això no obstant, són els patrons que normalment estructuren la informació que rebem i transmetem i, en conseqüència, resulten crucials per a la comprensió dels continguts que aprenem i ensenyem.

Així doncs, les estratègies sobre les quals es treballarà estaran abocades a mostrar la necessitat de posar de manifest aquests patrons generals i simples, i també a proporcionar directrius bàsiques per a analitzar-ne la correcció.

" La segona, contrastar la hipòtesi general del treball. La hipòtesi era, recordem-ho, que les habilitats cognitives eren millorables per mitjà de l'ús d'estratègies bàsiques pròpies del pensament crític, i que aquestes estratègies eren aplicables en totes les àrees curriculars.

En rigor, la contrastació de la primera part de la qüestió, això és, que les habilitats cognitives són millorables per mitjà de l'ús d'estratègies pròpies del pensament crític, depassa pròpiament el marc d'aquest treball, de l'aplicació del qual no se'n poden oferir resultats concrets. Amb tot, aquesta hipòtesi de treball sembla suficientment corroborada per experiències diverses, tant en referents propers com en d'altres sistemes educatius (vegeu més endavant el punt 3 de la primera part del treball).

La segona part de la qüestió, referent a fer extensiu l'ús d'aquestes estratègies als diferents àmbits curriculars, sí està comprès en el marc del treball. Així, es voldrà mostrar com les estratègies a què m'acabo de referir són aplicables en diferents moments del procés educatiu i en diferents àrees del currículum. Més precisament, la idea serà mostrar que són aplicables de manera sistemàtica, és a dir, que la major part dels diferents continguts curriculars poden ser transmesos apel·lant a aquestes estratègies bàsiques, i que la major part de les activitats de caràcter no curricular que es duen a terme en un centre (en particular, les qüestions relatives a la convivència) poden ser encarades també d'acord amb aquestes estratègies.

" La tercera és possiblement la més important. Si finalment es mostra que l'aplicació sistemàtica de les estratègies bàsiques en qüestió és viable en diferents moments del procés educatiu, aleshores cal aconseguir que se'n prengui consciència i que la seva aplicació a l'aula contribueixi al desenvolupament de les habilitats cognitives dels nostres alumnes.

Satisfer aquesta tercera pretensió no depèn únicament, és clar, d'aquest treball, sinó també i principalment de la repercussió que aquest i molts altres treballs i iniciatives en aquesta direcció puguin tenir en les aules i, obvia dir-ho, no únicament en les aules. Si la direcció que pren aquest treball i en altres treballs relacionats es revelen profitoses, les orientacions educatives del Departament d'educació les haurien de tenir en compte, de manera central i en la mesura que això sigui possible, a l'hora de fixar les directrius del sistema educatiu.

He enunciat les finalitats que es pretenen. Després de llegir el treball potser alguns companys pensaran que les principals directrius que s'apunten són precisament les que ja utilitzen des de fa temps en la seva docència. Això pot ser veritat. En realitat, i com veurem, els patrons més bàsics de raonament, en els quals em centraré, del pensament crític daten del mateix origen de la tasca d'ensenyar i d'aprendre. Del que es tracta aquí, però, és, per un costat, de presentar una possible sistematització d'aquestes estratègies bàsiques i investigar si la seva aplicació es pot estendre de manera sistemàtica a totes les àrees i, per un altre costat, d'arribar a convèncer-nos de la seva efectivitat. Em donaria per molt satisfet si el treball contribuís a expandir en alguna mesura aquesta presa de consciència.

D'altra banda m'adono perfectament que, fins i tot si la present proposta es revela finalment com a vàlida, no es pot produir cap canvi en el plantejament docent d'un dia per l'altre, ni tampoc, és clar, en els resultats obtinguts. Ara bé, cal no perdre de vista que els resultats dels petits canvis, sobretot el la tasca docent, potser no es veuen de manera immediata, però sí són palpables a més llarg termini.

Recapitulant, doncs, el que persegueix aquest treball és mostrar com les estratègies pròpies del pensament crític, i en particular les més estructurals i bàsiques en les quals se centrarà aquest treball, es poden introduir de manera sistemàtica en les diferents àrees curriculars i són instruments idonis per contribuir a augmentar la qualitat del nostre sistema educatiu.

Conseqüència d'aquesta millora de la qualitat del nostre sistema educatiu serà la formació de persones intel·lectualment més madures i crítiques i, per tant, també millors ciutadans.