LA NECESSITAT DEL TREBALL

¿Hi ha realment una necessitat d'un treball com aquest? Al llarg de la primera part del treball respondré amb cert detall a aquesta qüestió. Amb tot, em sembla pertinent avançar una part de la resposta en aquesta introducció.

He referit al començament que les habilitats de comprensió i anàlisi crítica dels alumnes de l'ensenyament secundari a Catalunya són millorables. Sí, ja sé, sempre es pot dir que són millorables, però no és a aquest sentit vague de millora al qual em refereixo aquí. Tampoc no em refereixo a una mera opinió intuïtiva, ni a les dades dels centres educatius que em són més propers. Són millorables per raons concretes, perquè presenten mancances importants pel que fa a les habilitats esmentades, i hi ha raons objectives que són prova d'això. En el treball em referiré a les dades objectives obtingudes per mitjà de les Proves de competències bàsiques i del Programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (PISA1).

Aquestes observacions, juntament amb el fet que, com veurem, en la proposta educativa vigent es parla explícitament de la necessitat de fomentar una capacitat crítica en els alumnes, semblen respondre afirmativament a la qüestió plantejada: sí són necessaris treballs que apuntin en aquesta direcció. Amb tot, algú es podria seguir qüestionant: "però, ¿no hi ha ja treballs en aquest sentit? Què té aquesta proposta de diferent?"

Efectivament, hi ha hagut -i hi ha- diversos intents d'introduir estratègies de pensament crític en el sistema educatiu.

Hi ha, per exemple, treballs que pretenen introduir l'argumentació per mitjà de la discussió, debats, etcètera. Aquesta és una bona idea: es pot induir els alumnes a reflexionar sobre un determinat tema, i així es contribueix a desenvolupar la seva capacitat crítica. Però això no és suficient, no volem que els alumnes tinguin una capacitat crítica per se, sinó que el que volem és que tinguin una capacitat crítica assenyada, instruïda, ordenada, formada; dir en altres paraules, no volem només que els alumnes raonin; volem, a més, que raonin bé. Segons la mena de treballs a què m'estic referint aquí, la manera d'encaminar els alumnes cap a un bon raonament ha de ser corregint els errors en l'argumentació cada cop que es produeixin en el si d'un debat, la qual cosa, val a dir-ho, no és en absolut fàcil de dur a terme si hem d'atendre alhora a tots els alumnes, sobretot si del que es tracta és d'una discussió o debat en un grup suficientment nombrós.

Hi ha altres treballs que el que proposen és ensenyar de manera teòrica les estratègies pròpies d'un bon raonament perquè després els alumnes les puguin aplicar en contextos concrets i ben delimitats (aquesta és l'estratègia que he deixat de costat en l'apartat anterior, quan parlava de quina era la primera finalitat del treball i referia alguns intents d'introduir el reconeixement de formes de raonament vàlides, de fal·làcies, etcètera). Aquesta direcció és molt productiva per a alumnes dels nivells superiors de l'ensenyament secundari (això és, de l'ensenyament secundari postobligatori), però no és clar que sigui fructífera per als alumnes dels primers nivells. Sovint els requeriments d'abstracció que demana l'adquisició dels continguts teòrics cauen fora del seu abast. Sovint també, resulta difícil l'aplicació sistemàtica i directa d'aquestes estratègies a qüestions curriculars. Tots dos aspectes, els continguts teòrics sobre la bona argumentació, d'un costat, i els continguts teòrics curriculars, d'un altre costat, queden, per dir-ho així, dissociats.

Finalment, hi ha altres treballs que intenten que els alumnes adquireixin les estratègies adequades per mitjà d'exercicis concrets, ja sigui a través de l'anàlisi de textos, de situacions, etcètera. En aquest sentit entenc els treballs, per exemple, del projecte 3/18 de filosofia els quals, traduïts al català, s'han aplicat amb més o menys energia en alguns àmbits del nostre sistema educatiu.

Cap d'aquestes tres línies de treball, totes tres lloables i interessants, és la que se subscriu enterament en aquest treball.

Podríem posar-ho així: per un costat, pensem que l'adquisició d'estratègies que contribueixin a desenvolupar el pensament crític és una cosa bona per al desenvolupament dels alumnes en tant que estudiants i en tant que persones; per un altre costat, en el nostre sistema educatiu actual, tant pel que fa a l'ensenyament secundari obligatori com al postobligatori, no hi ha cap matèria que tingui com a objectiu específic l'adquisició de les habilitats que estan aquí sobre la taula. La qüestió és, ¿ha d'existir una matèria així? I si no tenim cap matèria específica que ens permeti ensenyar les estratègies pròpies del pensament crític, ¿com assegurar-nos que els nostres alumnes les adquireixen?

La hipòtesi ja anunciada d'aquest treball és que aquestes estratègies, sobretot els plantejaments més bàsics pel que fa a l'estructura argumentada dels continguts, es poden ensenyar a través d'exercicis concrets (tal i com es proposa en els treballs que acabo d'esmentar del projecte 3/18 per a la filosofia), però que aquests exercicis concrets poden ser els propis de la matèria curricular que s'estudia en cada nivell, no han de constituir cap matèria ad hoc específica. Dit d'una altra manera, la hipòtesi del treball és que és possible desplegar la majoria de continguts curriculars de l'ensenyament secundari d'acord amb els principis més bàsics del pensament crític.

------
1. PISA són les inicials del nom en anglès del programa per a l'avaluació internacional de l'alumnat (Programme for International Student Assessment).