INTRODUIR EL PENSAMENT CRÍTIC A TRAVÉS DEL CURRÍCULUM

Probablement no es tracta declarar que estem aplicant una determinada propedèutica, sinó del que es tracta és d'aplicar-la. Els nens aprenen a caminar tot caminant. S'aprèn a nedar nedant a l'aigua. Anàlogament, s'aprèn a pensar tot pensant. Per tant, si volem que els alumnes pensin estructuradament, caldrà dirigir-los perquè desenvolupin aquestes habilitats a l'hora de pensar.

El pensament és sempre sobre alguna cosa. A l'ensenyament secundari es pensa, en general, sobre els continguts propis de l'ensenyament secundari. En conseqüència, sembla que la millor manera que els alumnes aprenguin a pensar adequadament és per mitjà de les activitats quotidianes a l'hora de pensar en els propis continguts curriculars. Això vol dir que, encara que sigui una opció possible i segurament necessària en alguns nivells, no és necessari esperar a introduir cap matèria específica per començar a desenvolupar el pensament crític. La idea de la proposta és que les estratègies pròpies del pensament crític es poden introduir des de qualsevol àrea curricular, i que d'això cal prendre'n consciència. Els mateixos materials, els mateixos continguts, explicats d'una manera o d'una altra, poden potenciar el desenvolupament del pensament crític en els alumnes. Així, la idea és que el desenvolupament de la capacitat d'anàlisi crítica depèn en bona mesura de la manera com introduïm aquests continguts. I que introduir alguns plantejaments bàsics i simples, pel que fa a la manera com s'estructuren aquests continguts a l'hora d'aprendre'ls, és avantatjós per al desenvolupament de l'alumne i clarament possible.

En realitat el procés d'alguna manera es retroalimenta: per mitjà de les matèries curriculars es pot desenvolupar el desenvolupament d'estratègies de pensament crític, les quals, al seu torn, contribuiran a una millor comprensió dels continguts curriculars -de qualsevol contingut curricular.