UN ADVERTIMENT CONTRA L'ESCEPTICISME

Sovint es vincula pensament crític amb escepticisme. Un escèptic és algú que dubta. És possible distingir diferents tipus d'escepticisme al llarg de la història, des de posicions més extremes fins a més moderades. Res d'això no és rellevant aquí. Sí ho és, però, desvincular la idea de pensament crític que es proposa amb una versió radical d'escepticisme, segons la qual res no es pot arribar a saber i, per tant, la pretensió de coneixement és fútil.

Els nens petits demanen contínuament "per què?" i aparentment cap resposta no els sembla prou satisfactòria, perquè al cap d'una estona de meditar la darrera resposta un nou "per què?" sorgeix novament dels seus llavis. La seva actitud és infantil (per això són nens!). En qualsevol cas hi ha un element de la seva actitud a retenir aquí: el fet que es preguntin contínuament per les causes, el fet de buscar una explicació per als fenòmens amb què s'enfronten. L'actitud crítica que es pretén ha de seguir aquestes directrius. És necessari preguntar què fonamenta cada coneixement per arribar a la seva comprensió. De vegades succeirà que algun d'aquests coneixements no estarà prou fonamentat, o el seu fonament no ens resultarà prou convincent. En aquests casos cal tenir present tot allò que fonamenta la tesi a sustentar. Lluny de conduir a l'escepticisme, a on ens pot conduir això és a no perdre de vista els punts de suport d'allò que sabem, de manera que si canviessin aquests punts, també ens veuríem obligats a modificar el nostre coneixement. Lluny, també, de mantenir-nos passius davant tot allò que se'ns presenta, l'anàlisi crítica del coneixement ens ha de permetre detectar les debilitats en les quals en ocasions se sustenta i avançar cada cop més enllà en la nostra reflexió.

En últim terme, vull insistir en això, el pensament crític no ens ha de conduir a cap posició escèptica extrema, sinó a la configuració d'un mapa conceptual cada cop més ampli en el qual puguem representar-nos de manera prou clara els diferents vincles entre allò que volem aprendre. Aquesta representació no només ens ha de permetre comprendre millor els continguts als quals ens enfrontem, sinó també enfrontar-nos millor a d'altres situacions, també a les situacions pròpies de la vida quotidiana (laborals, socials, etc.).