PRESÈNCIA DEL PENSAMENT CRÍTIC EN L'ENSENYAMENT SECUNDARI

Hem dit abans que el pensament crític consistia en un mètode per analitzar l'estructura i la consistència dels fets o de les proposicions que en general s'accepten com a vertaders en la vida quotidiana. És important que ens adonem que allò que regeix en l'anàlisi de raonaments és igualment vàlid per a l'anàlisi de qualsevol mena de coneixement. És per això que, sostinc aquí, les estratègies pròpies del pensament crític són aplicables no només en qualsevol estadi del procés educatiu, sinó també en pràcticament totes les àrees del currículum.

L'impuls dels mètodes i estratègies pròpies del pensament crític en els sistemes educatius el van dur a terme en primer lloc els departaments de filosofia analítica, sobretot en les universitats de parla anglesa. Pràcticament totes aquestes universitats ofereixen avui dia als seus alumnes cursos de pensament crític que tenen com a finalitat la seva maduració personal i un millor aprofitament acadèmic i professional. 19

En els darrers anys, però, en molts països (EUA, Gran Bretanya, Taiwan i Austràlia, per posar alguns exemples) la necessitat d'impulsar estratègies que desenvolupin el pensament crític s'ha desplaçat també a l'ensenyament secundari, i en alguns casos també a l'ensenyament primari.
Els països que més valoren la presència del pensament crític en l'ensenyament secundari persegueixen com a ideal que al final dels seus estudis els alumnes siguin capaços de determinades habilitats que podríem concretar com segueix:

" seleccionar, a l'hora d'intentar provar alguna cosa, únicament la informació que permeti donar suport a allò que es vol provar, i rebutjar allò que ho contradiu;
" utilitzar habilitats crítiques en vida quotidiana per fer eleccions suficientment fonamentades en qüestions personals, familiars, de la comunitat, etcètera;
" insistir en que allò que roman al darrere de qualsevol línia d'argumentació sigui suficientment clar, a fi que allò que s'afirma pugui ser avaluat;
" identificar i criticar els arguments fal·laços, incomplets, etcètera;
" suggerir explicacions alternatives a partir de la informació de què es disposa; i
" criticar els arguments incapaços de presentar explicacions alternatives de les dades de què es disposa.

Com s'aconsegueix això?

Molts països han centrat els seus esforços a introduir matèries curriculars amb aquests continguts.

A Gran Bretanya, per exemple, hi ha una matèria equivalent a les matèries de modalitat de batxillerat que s'anomena 'Pensament Crític'. El contingut d'aquesta matèria se centra bàsicament en els següents quatre punts: determinar la credibilitat de la informació al nostre abast, avaluar i desenvolupar un argument, resolució de dilemes i raonar críticament. Aquesta matèria, l'avaluació de la qual, si es cursa, compta per a l'accés a la universitat, contempla l'aplicació de les anteriors habilitats principalment a situacions pròpies de la vida quotidiana, entre les quals comparar informació de premsa, avaluar la credibilitat de les fonts d'informació, refutar arguments d'opinió, i d'altres.

L'examen propi de les proves d'accés a la universitat propis d'aquesta matèria es divideix en les següents parts:20

" anàlisi de la credibilitat de les dades de què es disposa;
" avaluació i desenvolupament d'un argument;
" resolució de dilemes; i
" raonar críticament.

A Catalunya una de les matèries optatives tipificades de batxillerat, "Lògica i metodologia", si bé no està orientada pròpiament a estratègies de pensament crític, sí contempla l'anàlisi de raonaments formals i de procediments científics. En qualsevol cas, no hi ha cap matèria amb aquest contingut específic en etapes prèvies al batxillerat (a títol particular, algunes escoles adopten estratègies semblants en etapes prèvies, com ara els qui segueixen la proposta de la Filosofia 3/18).

La qüestió, és clar, és aquesta: ¿és necessari instruir cap matèria que rebi aquest nom? Dit d'una altra manera, crear una assignatura pròpia de pensament crític, ¿és l'única -i sobretot la millor- manera d'introduir les estratègies pròpies del pensament crític en els alumnes de l'ensenyament secundari?

La meva resposta a aquesta pregunta és que una matèria així potser és necessària en determinats nivells del sistema educatiu, però que en qualsevol cas no és l'única manera de contribuir a desenvolupar el fet de pensar críticament. Els principis més bàsics de l'argumentació es poden transmetre per mitjà de diferents matèries. En alguns països s'ha treballat en la línia que aquí s'apunta, fins a fer extensives estratègies pròpies del pensament crític també en àmbits curriculars aparentment (i únicament aparentment) tan allunyats de la reflexió com ara l'educació física.21 Amb tot, i per bé que hi ha diferents corrents particulars per aplicar estratègies en aquesta direcció, en general aquestes estratègies no s'acaben generalitzant, de manera que la seva presència a nivell institucional, si hi és, sovint resta amagada.

------
19. En realitat no només la pràctica totalitat d'universitats del món anglosaxó ofereix crèdits de matèries de pensament crític, sobretot en els primers anys d'estudi, per a matèries com ara la filosofia, sinó que en moltes de les universitats més prestigioses es requereix haver cursat matèries de pensament crític per poder llicenciar-se -independentment de la llicenciatura de què es tracti. Això és una mostra del grau d'importància que s'atorga a aquestes estratègies.

20. Vegeu més informació sobre aquestes proves al sistema educatiu britànic a:
http://www.ocr.org.uk/qualifications/AS_ALevelGCECriticalThinking(new).html.

21. Un simple exemple per il·lustrar això. Considerem un simple joc: suposem que els nens i nenes d'una classe, estirats al terra i disposats en forma d'una graella, han d'intercanviar el més ràpidament possible les seves posicions quan es produeixi un senyal de la professora. En aquesta graella virtual les files i les columnes reben nom; les files, números (1, 2, 3, ...) i les columnes, lletres (A, B, C, ...). Així, els alumnes ocuparan posicions ben delimitades (A1, B4, C2, etc.).

El joc consisteix en el següent: si la professora diu, per exemple, '1 i 3', els alumnes que ocupen les files 1 i 3 han d'aixecar-se del terra i córrer intercanviar les seves posicions, preservant la columna en què es trobaven. Si la professora diu després, per exemple, 'A i D', els que ocupaven la columna A han d'intercanviar ara les seves posicions amb els que eren a la columna D.

Observem que després dels dos canvis anteriors, el nen o nena que inicialment es trobés a A1 ara serà a D3 (i a partir d'ara haurà de reaccionar quan senti 'D' o '3', no 'A' o '1'). I es poden, és clar, complicar molt més les regles, alhora que es dóna importància al temps de reacció.
Aquest simple joc serveix per il·lustrar com les activitats esportives poden fàcilment incorporar elements que comporten el desenvolupament de la capacitat d'abstracció, d'anàlisi i valoració de situacions, i de presa de decisions.