MARTORELL-ADFINES,TOLOBIS-?
TOLOBIS/TELOBIS.
Lluis Rigalt.Vista del Pont del Diable i de Montserrat des del Congost.
Oferim en aquest apartat una relació de fonts històriques i literàries del topònim Tolobis/Telobis, popularment identificat amb Martorell (sense gaire justificació amb Martorell, al nostre parer).
La identificació de Tolobis està en funció de la localització de Subur, i pràcticament totes les hipotesis semblen identificar aquest topónim amb Sitges, o , en tot cas, amb Subirats. Cal recordar que les primeres mencions a Tolobis apareixen en itineraris marítims, fets, per tant des de la costa.
POMPONIUS MELA (floruit ca. 44 p. Chr. n.)
De Pomponio Mela
quae scimus, operi eius debemus. natus est Tingenterae prope Columnas Herculis
in Hispania. ibi «transvecti ex Africa Phoenices habitant» (cf. de chor. 2,
96). anno 44 p. Chr. n. scripsit opus suum «de chorographia libri tres»,
descriptionem orbis terrarum.
Pomponius Mela nasqué a Tingitera,
un poblet proper a Cadis. Anomenà la seva obra amb el títol grec de "De Chorographia" (Descripció
de països o de terres); la escrigué a l’època de Claudi, i la va acabar cap el 43
o 44 d.C. Està dividida en tres llibres.
Liber II, 6
inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro,
Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem,
Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius. Tarraco urbs
est in his oris maritimarum opulentissima. Tulcis eam modicus amnis, super
ingens Hiberus Dertosam adtingit. |
Traducció:
Desde allí hasta
Tarraco hay ciudades pequeñas: Blande, Iluro, Betulo, Barcino, Subur, Tolobi;
ríos pequeños: el Betulo junto al monte de Júpiter, el Rubricatum en la costa
de Barcino, entre Subur y Tolobi el Maius. Tarraco es la ciudad más opulenta
entre las situadas en la costa y está bañada por el pequeño río Tulcis, más
allá del cual se encuentra el enorme Híbero que baña a Dertosa.
|
Notes: Blande: Blanes. Iluro: Mataró. Baetulo: Badalona. Barcino: Barcelona. Subur: Sitges.Tolobi: desconocida. río
Baetulo: Besós. monte de Júpiter: Montjuic. Rubricatum: Llobregat. río Maius: el Foix o el Gaià. río Tulcis: Francolí |
SUBUR:
referències geogràfiques:
Aviè (Avienus), en Ora marítima, omiteix tota referència. Salta de Calipolis o Tarraco a
Barcino sense esmentat més que llacunes plenes de peixos (vrs. 518-519)
Estrabón- Geographiká, III.
Pomponi Mela: "inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blanda, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo,
iuxta Iovis Montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobi Maius" [De
situ orbis, 11, 6; Cf,
et. Chorographia, 11-90]
Plini:
Naturalis Historia, III, 21
[21] regio Ilergaonum, Hiberus
amnis, navigabili commercio dives, ortus in Cantabris haut procul oppido
Iuliobrica, per CCCCL p. fluens, navium per CCLX a Vareia oppido capax, quem
propter universam Hispaniam Graeci appellavere Hiberiam. regio Cessetania,
flumen Subi, colonia Tarracon, Scipionum opus, sicut Carthago Poenorum. regio
Ilergetum, oppidum Subur, flumen Rubricatum, a quo Laeetani et Indigetes.
[22] post eos quo dicetur ordine
intus recedentes radice Pyrenaei Ausetani [Fitani], Iacetani perque Pyrenaeum
Ceretani, dein Vascones. in ora autem colonia Barcino cognomine Faventia,
oppida civium Romanorum Baetulo, Iluro, flumen Arnum, Blandae, flumen Alba,
Emporiae, geminum hoc veterum incolarum et Graecorum, qui Phocaeensium fuere
suboles, flumen Ticer. ab eo Pyrenae Venus in latere promunturii altero XL.
[23] Nunc per singulos conventus
reddentur insignia praeter supra dicta. Tarracone disceptant populi XLII,
quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani, Bisgargitani; Latinorum
Ausetani, Ceretani qui Iuliani cognominantur et qui Augustani, Edetani,
Gerundenses, Iessonienses, Teari qui Iulienses; stipendiariorum Aquicaldenses,
Aesonenses, Baeculonenses.
El territorio de los ilergaones; el río Ebro,
rico por el comercio fluvial, nacido en el país de los cántabros no lejos de
Julióbriga, que discurre a lo largo de cuatrocientos cincuenta mil pasos y
admite naves hasta doscientas sesenta mil desde la localidad de Vareya. Por
este río llamaron los griegos Iberia a toda Hispania. El territorio de
Cesetania y el río Subi, la colonia de Tárraco, fundada por los Escipiones como
Cartago por los púnicos. El territorio de los ilergetes, la población de Subur,
el río Rubricatum, a partir del cual empiezan los lacetanos y los indígetes .
Después de éstos, yendo hacia el interior en el orden en que se los nombrará,
al pie del Pirineo, los ausetanos, los jacetanos y a lo largo del Pirineo, los
cerretanos y finalmene los váscones. En la costa, la colonia de Bárcino,
apellidada Favencia, y laspoblaciones de ciudadanos romanos de Bétulo, Iluro,
el río Arno, Blandas, el río Alba; Ampurias, que son dos ciudades, una de los
antiguos indígenas y otra de los griegos descendientes de los foceos, y el río
Tícer. A cuarenta mil pasos de éste, el templo de
Ptolomeu: Geographiké
Hyphegesis, 11, 6
Olivari y Pons d'Icart
recullen
la creença tradicional que identifica Subur amb Sitges.
El
Univerçus[1]
terrarum orbis: recolça
la mateixa opinió:
"Subur
oppidurn hispaniarurn tarraconensis, nunc Siges, vicus in Catalonia ed. In ora
maris Mediterraneunn, rnedius fere inter Barcinonem et Tarraconem."
M.
Cortés y Lopéz, en Celestí Pujois i Camps, en 1885, sosté l' opinió de que calia situar la antiga Subur a Aderró, i no a Sitges.
Albert Ferrer i Soler es decanta por Subirats.
Albert Virella Bloda[2] pensava que la Subur dels romans tindría
un terme al menys tan extens como el de Olérdola al seglo X, i per tant
dintre dels seus límits quedarian inclosos els poblats de Sitges, Aderró y Segur (amb
tot el terme de Vilanova), conservant Sitges, per tradició el record de
l' existència de tal población, Segur, donada la semblança amb el nom recollit pels romans.
PETRUS
DE MARCA
(Pèire
de Marca (Gan, Bearn, 1594- París, 1662). Eclesiàstic i polític, fou enviat el
1644, com a visitador general, a la Catalunya revoltada contra el rei de
Castella i aliada de frança. Alhora que s’encarregava del govern polític durant
els set anys que durà la seva missió, va reccòrrer el país escorcollant-ne els
arxius amb l’objectiu d’obtenir tot allò que poguès justificar els drets històrics
de França sobre Catalunya i que pogués ser utilitzat en les converses de pau
que van acabar amn el Tractat dels Pirineus. Els seus coneixements històrics
foren decisius per consolidar la pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya,
que van ser incorporats a França. El conjunt documental reunit per Marca, i
publicat a París el 1688 (Marca
Hispanica, sive limes Hispanicus) constitueix un instrument de primera
magnitud per a la historiografia catalana i la del Migdia francès.
XI. Telobis, cuius Mela quoque
meminit, oppidum illud est in ulteriore Rubricati ripa situm quod hodie vocatur
Martorellum. Istud ex eo confirmari posse mihi videtur quod locus iste Fines dicitur in itinerario Antonini,
quia ibi nempe sunt limites trium insignium pagorum, Laletaniae scilicet
Rubricato a Cosetania divisa, et Cosetaniae, Martorello cum suis iugis
interiecto, a Lacetania discretae