MARTORELL-ADFINES,TOLOBIS-?

TOLOBIS/TELOBIS.

 

Lluis Rigalt.Vista del Pont del Diable i de Montserrat des del Congost.

Oferim en aquest apartat una relació de fonts històriques i literàries del topònim Tolobis/Telobis, popularment identificat amb Martorell (sense gaire justificació amb Martorell, al nostre parer).

La identificació de Tolobis està en funció de la localització de Subur, i pràcticament totes les hipotesis semblen identificar aquest topónim amb Sitges, o , en tot cas, amb Subirats. Cal recordar que les primeres mencions a Tolobis apareixen en itineraris marítims, fets, per tant des de la costa.

POMPONIUS MELA (floruit ca. 44 p. Chr. n.)

De Pomponio Mela quae scimus, operi eius debemus. natus est Tingenterae prope Columnas Herculis in Hispania. ibi «transvecti ex Africa Phoenices habitant» (cf. de chor. 2, 96). anno 44 p. Chr. n. scripsit opus suum «de chorographia libri tres», descriptionem orbis terrarum.

Pomponius Mela nasqué a Tingitera, un poblet proper a Cadis. Anomenà la seva obra amb el títol grec de "De Chorographia" (Descripció de països o de terres); la escrigué a l’època de Claudi, i la va acabar cap el 43 o 44 d.C. Està dividida en tres llibres.

Liber II, 6

inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blande, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo iuxta Iovis montem, Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobin Maius. Tarraco urbs est in his oris maritimarum opulentissima. Tulcis eam modicus amnis, super ingens Hiberus Dertosam adtingit.

Traducció:

Desde allí hasta Tarraco hay ciudades pequeñas: Blande, Iluro, Betulo, Barcino, Subur, Tolobi; ríos pequeños: el Betulo junto al monte de Júpiter, el Rubricatum en la costa de Barcino, entre Subur y Tolobi el Maius. Tarraco es la ciudad más opulenta entre las situadas en la costa y está bañada por el pequeño río Tulcis, más allá del cual se encuentra el enorme Híbero que baña a Dertosa.

Notes: Blande: Blanes. Iluro: Mataró. Baetulo: Badalona. Barcino: Barcelona. Subur: Sitges.Tolobi: desconocida. río Baetulo: Besós. monte de Júpiter: Montjuic. Rubricatum: Llobregat. río Maius: el Foix o el Gaià. río Tulcis: Francolí

SUBUR: referències geogràfiques:

Aviè (Avienus), en Ora marítima, omiteix tota referència. Salta de Calipolis o Tarraco a Barcino sense esmentat més que llacunes plenes de peixos (vrs. 518-519)

Estrabón- Geographiká, III.

Pomponi Mela: "inde ad Tarraconem parva sunt oppida Blanda, Iluro, Baetulo, Barcino, Subur, Tolobi; parva flumina Baetulo, iuxta Iovis Montem Rubricatum in Barcinonis litore, inter Subur et Tolobi Maius" [De situ orbis, 11, 6; Cf, et. Chorographia, 11-90]

Plini: Naturalis Historia, III, 21

[21] regio Ilergaonum, Hiberus amnis, navigabili commercio dives, ortus in Cantabris haut procul oppido Iuliobrica, per CCCCL p. fluens, navium per CCLX a Vareia oppido capax, quem propter universam Hispaniam Graeci appellavere Hiberiam. regio Cessetania, flumen Subi, colonia Tarracon, Scipionum opus, sicut Carthago Poenorum. regio Ilergetum, oppidum Subur, flumen Rubricatum, a quo Laeetani et Indigetes.

[22] post eos quo dicetur ordine intus recedentes radice Pyrenaei Ausetani [Fitani], Iacetani perque Pyrenaeum Ceretani, dein Vascones. in ora autem colonia Barcino cognomine Faventia, oppida civium Romanorum Baetulo, Iluro, flumen Arnum, Blandae, flumen Alba, Emporiae, geminum hoc veterum incolarum et Graecorum, qui Phocaeensium fuere suboles, flumen Ticer. ab eo Pyrenae Venus in latere promunturii altero XL.

[23] Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta. Tarracone disceptant populi XLII, quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani, Bisgargitani; Latinorum Ausetani, Ceretani qui Iuliani cognominantur et qui Augustani, Edetani, Gerundenses, Iessonienses, Teari qui Iulienses; stipendiariorum Aquicaldenses, Aesonenses, Baeculonenses.

El territorio de los ilergaones; el río Ebro, rico por el comercio fluvial, nacido en el país de los cántabros no lejos de Julióbriga, que discurre a lo largo de cuatrocientos cincuenta mil pasos y admite naves hasta doscientas sesenta mil desde la localidad de Vareya. Por este río llamaron los griegos Iberia a toda Hispania. El territorio de Cesetania y el río Subi, la colonia de Tárraco, fundada por los Escipiones como Cartago por los púnicos. El territorio de los ilergetes, la población de Subur, el río Rubricatum, a partir del cual empiezan los lacetanos y los indígetes . Después de éstos, yendo hacia el interior en el orden en que se los nombrará, al pie del Pirineo, los ausetanos, los jacetanos y a lo largo del Pirineo, los cerretanos y finalmene los váscones. En la costa, la colonia de Bárcino, apellidada Favencia, y laspoblaciones de ciudadanos romanos de Bétulo, Iluro, el río Arno, Blandas, el río Alba; Ampurias, que son dos ciudades, una de los antiguos indígenas y otra de los griegos descendientes de los foceos, y el río Tícer. A cuarenta mil pasos de éste, el templo de la Benus Pirinea al otro lado del cabo . Recorriendo ahora uno a uno los conventos jurídicos, se dará noticia de las cosas más notables, además de las ya dichas. En Tárraco dirimen sus pleitos cuarenta y dos pueblos, de los que los más famosos son entre los de ciudadanos romanos, los dertosanos y los bisgargitanos; entre los de derecho latino, los ausetanos, los cerretanos -que se apellidan uno julianos y otros augustanos-, los edetanos, los gerundenses, los yesonienses, los tearos o julienses. Entre los tributarios los acuicaldenses, los esonenses y los beculonenses .

Ptolomeu: Geographiké Hyphegesis, 11, 6

Olivari y Pons d'Icart recullen la creença tradicional que identifica Subur amb Sitges.

El Univerçus[1] terrarum orbis: recolça la mateixa opinió:

"Subur oppidurn hispaniarurn tarraconensis, nunc Siges, vicus in Catalonia ed. In ora maris Mediterraneunn, rnedius fere inter Barcinonem et Tarraconem."

M. Cortés y Lopéz, en  Celestí Pujois i Camps, en 1885, sosté l' opinió de que calia situar la antiga Subur a Aderró, i no a Sitges.

 Albert Ferrer i Soler es decanta por Subirats.

Albert Virella Bloda[2]  pensava que la Subur dels romans tindría un terme al menys tan extens como el de Olérdola al seglo X, i per tant dintre dels seus límits quedarian inclosos els poblats de Sitges, Aderró y Segur (amb tot el terme de Vilanova), conservant Sitges, per tradició el record de l' existència de tal población, Segur,  donada la semblança amb el nom recollit pels romans.

 

PETRUS DE MARCA (Pèire de Marca (Gan, Bearn, 1594- París, 1662). Eclesiàstic i polític, fou enviat el 1644, com a visitador general, a la Catalunya revoltada contra el rei de Castella i aliada de frança. Alhora que s’encarregava del govern polític durant els set anys que durà la seva missió, va reccòrrer el país escorcollant-ne els arxius amb l’objectiu d’obtenir tot allò que poguès justificar els drets històrics de França sobre Catalunya i que pogués ser utilitzat en les converses de pau que van acabar amn el Tractat dels Pirineus. Els seus coneixements històrics foren decisius per consolidar la pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya, que van ser incorporats a França. El conjunt documental reunit per Marca, i publicat a París el 1688 (Marca Hispanica, sive limes Hispanicus) constitueix un instrument de primera magnitud per a la historiografia catalana i la del Migdia francès.

 
XI. Telobis, cuius Mela quoque meminit, oppidum illud est in ulteriore Rubricati ripa situm quod hodie vocatur Martorellum. Istud ex eo confirmari posse mihi videtur quod locus iste Fines dicitur in itinerario Antonini, quia ibi nempe sunt limites trium insignium pagorum, Laletaniae scilicet Rubricato a Cosetania divisa, et Cosetaniae, Martorello cum suis iugis interiecto, a Lacetania discretae


[1] sic

[2] Albert Virella Bioda: Vilanova i la Geltrú abans de la seva fundació, en Pairalia, plec VI, Vilanova i la G., 1950. Consultable en la Bibl. de la Farmacia Bujons, Martorell.