Adreces oficials (Accés a la Universitat):

Fulletó pdf.: PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A L’ALUMNAT DEL BATXILLERAT CURS 2010-2011.

ESTRUCTURA DE LA PROVA: Tota la informació referent a cada una de les proves (contingut, estructura, criteris generals de correcció dels exàmens)

D’abril a setembre funciona l’aplicació interactiva d’autoavaluació Posa’t a prova.

MATRÍCULA: Tots els tràmits relacionats amb les PAU es faran a través del portal https://accesnet.gencat.cat:

a) Prematrícula: Fer la prematrícula al portal (del 23 de febrer al 7 de març).

b) Matrícula definitiva (pas obligatori per poder realitzar les proves). Formalitzar definitivament la matrícula al portal del 25 de maig al 6 de juny).

Paràmetres de ponderació de les matèries de modalitat de batxillerat per a la preinscripció de 2011

Els paràmetres de ponderació de les matèries de modalitat de batxillerat adscrites a les branques

de coneixement dels títols de grau, que seran d’aplicació per a l’accés a la universitat en la

preinscripció 2011.

Proves d'accés a la universitat (PAU) Preinscripció Informació general i terminis Preinscriure't segons la teva via d'accés Admissió - Preinscripció 2010 Terminis de matrícula a la universitat 2010 Preguntes freqüents

Informació general Introducció i normativa Estructura i qualificació de les PAU Adreces d'interès Doble correcció i reclamació Resultats estadístics Altra informació d'interès

Matrícula a les PAU Calendari i horari

Exàmens i informació de les matèries

Amb el Posa't a prova compteu, a més, amb una bona eina d'autoavaluació per preparar-vos per a les PAU. Per a qualsevol dubte, podeu contactar amb l'Oficina.

Proves d'accés a les universitats catalanes

Proves d'accés a les universitats catalanes: exàmens dels cursos anteriors (2008-2010)

Llatí: Estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació

Llatí: Concrecions dels objectius i continguts del currículum (PDF)

Grec: Estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació

Grec: Concrecions dels objectius i continguts del currículum (PDF)

Selectividad: griego Selectividad: latín

Selectivitat: Catalunya. Grec Selectivitat: Catalunya. Llatí

Podeu trobar informació curricular sobre el batxillerat aquí

 

PÀGINES-WEB AMB MATERIALS DOCUMENTALS MOLT ÚTILS PER PREPARAR LES PAU:

 

La pàgina Labyrinthus, de Sebastià Giralt, és una de les que us será més útil de consultar. En ella trobareu, entre d’altres, les següents seccions:

LLATÍ El laberint de Roma:

 

El laberint de Roma (Sebastià Giralt)
HISTÒRIA DE ROMA:	POLÍTICA I SOCIETAT:
Els orígens de Roma La República L'Imperi La història de Roma a Internet Mapa de l'Imperi romà	La societat romana El sistema polític de la República
LA CIUTAT ROMANA: Visita a Roma Les ciutats conquereixen el territori Una estructura quadriculada El fòrum, centre de la ciutat On anem a divertir-nos? Les cases privades Els aqüeductes Totes les vies duen a Roma Tàrraco Empúries romana Bàrcino Ilerda Emèrita Augusta	LA VIDA PRIVADA El naixement L'escola L'adolescència El matrimoni
LA RELIGIÓ ROMANA: Una religió d'estat Els déus Els sacerdots Els rituals El calendari El culte imperial El culte privat Els funerals El culte dels morts Les religions orientals El cristianisme	LLENGUA LLATINA El llatí en la història L’alfabet llatí, el nostre Gramàtica llatina Consells per a la traducció Llatinismes El llatí a Internet
ELS CLÀSSICS LLATINS El medi literari Dotze segles de literatura llatina Els gèneres literaris a Roma Textos llatins Literatura llatina a Internet

 

 

Bloc 1. La llengua llatina —› dins Latinum (Gramàtica llatina)

1. Característiques d’una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia.

2. Morfosintaxi nominal. Flexió del nom substantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic bàsic dels casos. Reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de freqüència.

3. Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, interrogatius, personals, relatius, indefinits i possessius.

4. Morfosintaxi verbal. Formes personals actives i passives que presenten un índex elevat de freqüència (present i pretèrits perfet, imperfet i plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu); formes no personals (participi de present, passat; infinitius de present i de passat). formes considerades irregulars que apareixen amb un elevat índex de freqüència.Construccions de participi i d’infinitiu.

5. Sintaxi de l’oració simple.

6. Sintaxi de l’oració complexa. Coordinació. Subordinació d’aparició més freqüent en llatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per cum (temporals i temporal-causals), ut / ne (completives i finals) i ut (consecutives), ut non (consecutives).

7. Preposicions i conjuncions més habituals.

Bloc 2. Els textos llatins i la seva interpretació

1. Traducció de textos originals en prosa de qualsevol època de la llatinitat, excepció feta dels que presenten formes amb dificultats foneticomorfològiques que poden dificultar-ne la comprensió.

2. Anàlisi morfosintàctica dels elements que conformen el textos llatins.

3. Ús del diccionari de llatí.

Bloc 3. El lèxic llatí

1. Expressions llatines dels registres estàndard i culte del català (Vegeu annex 1).

Bloc 4. Roma i la pervivència de la cultura clàssica

1. Civilització romana.

1.1. Urbanisme (disseny, fundació i traçat de les ciutats, muralles) i obres públiques (aqüeductes, ponts i vies). 1.2. L’habitatge: domus, uillae (uillae rusticae / uillae urbanae) i insulae. 1.3. El temps d’oci. Forma i funció dels edificis (L’oci: teatre, amfiteatre, circ i termes) i activitats que s’hi desenvolupaven. 1.4. Els temples.

2. Patrimoni arqueològic.

2.1. La presència romana a Catalunya: Barcino (Bàrcino), Emporiae (Empúries), Ilerda (Ilerda), Tarraco (Tàrraco). 2.2. La presència romana a la resta d’Hispània. Emerita Augusta (Emèrita Augusta). (Vegeu annex 2).

3. Literatura. Principals gèneres i autors llatins

3.1. Poesia dramàtica: Plaute. 3.2. Poesia èpica: Virgili. Les Metamorfosis d’Ovidi, un poema epicodidàctic. 3.3. Poesia lírica: Horaci. 3.4. Poesia elegíaca: Ovidi. 3.5. Prosa historiogràfica: Cèsar. 3.6. Oratòria: Ciceró.

GREC (El laberint de Grècia / El laberint dels mites):

 

EL LABERINT DE GRÈCIA (SEBASTIÀ GIRALT)
ATENES, LA CIUTAT DELS PRODIGIS La democràcia atenesa - Història de la democràcia atenesa Les institucions polítiques La democràcia d'Atenes en perspectiva Passejada per Atenes Alexandre el Gran	LA VIDA PRIVADA DELS ATENESOS La casa Els banquets o simposis La situació de la dona. El matrimoni L'amor i el sexe Els fills. L'educació
L’EXPANSIÓ COLONIAL GREGA: EMPÚRIES La colonització grega Empòrion, cruïlla de cultures	LA RELIGIÓ GREGA Els homes i els déus Els ritus Els càrrecs religiosos Els llocs de culte
ELS CLÀSSICS GRECS Homer Hesíode Poesia lírica La tragèdia i la comèdia Historiografia	GRAMÀTICA GREGA Inici Fonètica i escriptura Morfologia Sintaxi Cultismes i vocabulari científic d'origen grec Grec a Internet

 

 

Atenent al Currículum de Batxillerat de la matèria “Grec” inclòs en el Decret 142/2008 (DOGC núm. 5183), i de cara a les PAU del curs 2009-2010, i tenint en
compte allò que fa referència al segon any, ha estat considerat oportú establir les següents

Orientacions per a l'examen de Grec

 

1. La llengua grega
(atès que el coneixement d’una llengua s’adquireix de forma progressiva, cal tenir en compte també alguns continguts que corresponen al primer any)

• Característiques d’una llengua flexiva. Valor sintàctic bàsic dels casos.

• Identificació de les lletres, accents i altres signes relacionats amb l’alfabet, així com dels signes de puntuació usats en grec.
• Morfosintaxi nominal. Exercicis de flexió del substantiu i de l’adjectiu (identificar formes donades o escriure una forma que es demani).

  Les tres declinacions L’article Adjectius de 1ª i 2ª classe Adjectius com πολύς i μέγας Els graus de l'adjectiu

• Morfosintaxi pronominal (identificar formes donades o escriure una forma que es demani).

  Els demostratius L’indefinit τις i l’interrogatiu τίς; el negatiu οὐδείς Els pronoms personals i el pronom αὐτός El relatiu ὅς, ἥ, ὅ

• Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no personals.

  Verbs en -ω, no contractes i contractes: temes de present (incloent-hi l' imperfet), de futur i d’aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu. El subjuntiu podrà aparèixer en el text per traduir (no a l’exercici de morfologia), però s’indicarà a peu de text que es tracta d’un subjuntiu. Verb εἰμί: indicatiu (present, imperfet), infinitiu i participi. Verbs en -μι més freqüents: present d’indicatiu. Tema de present i aorist d’altres verbs irregulars d’ús freqüent: οἶδα, ἔρχομαι, γίγνομαι, ἔχω, λέγω, λαμβάνω, χρή, δεῖ, ὀράω, etc.

• Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus. Identificació de les oracions en textos adients de
  dificultat mitjana per poder-los interpretar.

  Sintaxi bàsica de l’infinitiu i del participi. Preposicions i conjuncions més habituals. Oracions subordinades completives, de relatiu, i adverbials.

2. Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

• Traducció, amb l’ajut del diccionari, de textos de dificultat mitjana-baixa de prosa àtica, amb anàlisi sintàctica implícita, i explícita quan es demani.
• Interpretació dels aclariments morfològics, sintàctics i/o semàntics que es donin a peu de text (per exemple, respecte de formes en modes subjuntiu i optatiu, en temps de perfet o en veu passiva) per a la seva inclusió en la traducció.
• Lectura en traducció d'obres senceres o en part, d'autors grecs. Proposem el següent llistat orientatiu:

  Èpica: Ilíada, Odissea Tragèdia: Èsquil, Prometeu Encadenat Sòfocles, Èdip Rei, Antígona Eurípides, Medea, Bacants Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

3. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

Pràctica de maneig del diccionari. El lèxic grec. Mots més habituals en prosa àtica. Vocabulari culte i científic d’origen grec en català.

4. La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat.

• Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a l'epopeia homèrica i al drama, i exposició d'alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertanyen.
• Coneixement de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast.
• Coneixement dels gèneres literaris en prosa, especialment la historiografia d’època clàssica, així com dels fenòmens històrics que s’hi expliquen.
• Coneixement de les produccions artístiques dels grecs antics i la seva funció (temples i teatres); la seva influència en creacions posteriors fins als nostres dies.

 

Altres webs recomanades pel Sebastià Giralt, amb activitats i materials per preparar la selectivitat:

Alguns et proposen activitats per repassar alguns dels temes:

• Victoria Bescós ha preparat un quadern virtual sobre la presència romana a Catalunya i a la península Ibèrica.
• Carme Muñoz també ha publicat un altre quadern virtual sobre La Odisea .
• El web de Marià Betriu inclou activitats en de grec i Roma (urbanisme, obres públiques, Jocs i espectacles públics).
• A Labyrinthus trobareu activitats sobre els déus grecoromans i sobre alguns mites grecs (entre altres la guerra de Troia i el cicle tebà).
• Mapes de les ciutats, les vies de comunicació i monuments més representatius de la Hispània romana elaborat per Margalida Capellà (amb vídeos).
• Mapa col·laboratiu de Chiron sobre jaciments i monuments de la Hispània romana (en construcció).

Des de la Comunitat Valenciana, i a travers de chironweb.org, podeu trobar materials útils per a la preparació dels temes de cultura i literatura grega i llatina

Cultura i civilització grega

• Presentacions del grup Thalassa (Mertxu Ovejas y Mario Díaz):
  • Instituciones de la democracia ateniense.
  • Las guerras médicas.
  • La guerra del Peloponeso.
  • Espacios y monumentos de la Atenas clásica.
  • Grupos sociales en Atenas.
  • La situación de la mujer.
  • Dioses y festividades atenienses.
  • Misterios y oráculos: Eleusis y Delfos.
  • Historiografía.
  • Oratoria y retórica.
  • Drama

• Apunts de Mario Díaz:
  
  • Historia.
  • Sociedad.
  • Dioses, mitos y ritos.
  • El mundo intelectual.

• Temes de Virginia Pla.
• Temes del grup Stoa (Josefa Sanchis, Neus Cabrera, Vicent Bellver i Octavi Ballester):
  • Clístenes i el començament de la democràcia
  • Principals institucions de la democràcia atenesa
  • Les guerres Mèdiques.
  • La lliga de Delos.
  • Espais i monuments de l'Atenes clàssica
  • La guerra del Peloponès
  • Grups socials a Atenes
  • Situació de la dona
  • Els grans déus d'Atenes
  • Les grans festes ateneses
  • Misteris i oracles. Eleusis i Delfos
  • Historiografia.
  • Oratòria i retòrica.
  • El drama.