GREC, 2on. de Batxillerat

Normativa que regula el currículum de grec a Batxillerat : decret 142 /2008, publicat al DOGC num 5183. , DE 15 de juliol, amb les competències específiques de la matèria, contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat, objectius, continguts a 1r i 2n curs, criteris d’avaluació .

 P.A.U.

Normativa de la matèria de Grec i la selectivitat. Programa de l’assignatura i concreció del currículum

Grec: Concrecions dels objectius i continguts del currículum per a la Selectivitat(PDF)

 

TEMARI. GREC 2on. de Batxillerat

A. TEMARI DE LLENGUA GREGA

1. MORFOSINTAXI DEL GREC

1.1 Revisió de la morfologia nominal i pronominal. Formes considerades irregulars que apareixen en un índex alt de freqüència:

- Característiques d'una llengua flexiva. Valor sintàctic bàsic dels casos.

- Morfosintaxi nominal. Flexió del substantiu i de l'adjectiu. Morfosintaxi pronominal.

- Les tres declinacions

- L'article

- Adjectius de 1ª i 2ª classe

- Adjectius com πολύς i μέγας.

- Els demostratius

- L'indefinit τις i l'interrogatiu τίς; el negatiu οὐδείς

- Els pronoms personals i el pronom αὐτός

- El relatiu ὅς, ἥ, ὅ

1.2 Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes més freqüents en textos de prosa narrativa.Quadre general del verb grec.

- Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no personals.

- Verbs en -ω, no contractes i contractes: temes de present, de futur i d'aorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu, veu activa i veu mitjana. El subjuntiu podrà aparèixer en el text per traduir (no a l'exercici de morfologia), però s'indicarà a peu de text que es tracta d'un subjuntiu.

- Verb εἰμί : indicatiu, infinitiu i participi.

- Verbs en -μι més freqüents: present d'indicatiu, veu activa i veu mitjana.

1.2.1. Tipus d'aorist.

1.2.2. Aproximació als temes de futur i de perfet

1.2.3. Aproximació als usos modals (subjuntiu, optatiu i imperatiu).

1.2.4. - Tema de present i aorist d'altres verbs irregulars d'ús freqüent: οἶδα, ἔρχομαι, γίγνομαι, ἔχω, λέγω, λαμβάνω,

χρή, δεῖ, ὀράω, etc.

1.2.4.. Ampliació de la sintaxi oracional: - Sintaxi de l'oració simple.

- Sintaxi de l'oració complexa.

- Sintaxi bàsica de l'infinitiu i del participi.

1.3. Preposicions i conjuncions més habituals.

2. LÈXIC GREC. ETIMOLOGIA

2.1. El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.

2.2. Aprofundiment en l'estudi de les arrels gregues.

2.3. La transcripció raonada dels termes grecs.

2.4. Intensificació de la pràctica dels camps semàntics i de les famílies lèxiques.

2.5. Ús dels diccionari.

 

3. ELS TEXTOS DELS AUTORS GRECS.

3.1. Interpretació i comentari de textos originals de prosa en àtic i, circumstancialment, en koiné.

Aprofundiment en les tècniques de traducció. Autors dels textos seleccionats: Estrabó, Apol·lodor, Xenofont, Plató, Homer, Sòfocles ...

Navicula Bacchi :

Biblioteca Augustana:

3.2. Lectura en traducció d'obres d'autors clàssics i la seva comprensió.

4. Bibliografia

B. TEMARI DE LITERATURA GREGA

INTRODUCCIÓ: la transmissió dels textos. Concepte d'edició crítica, eines filològiques (les grans col·leccions de textos clàssics, els diccionaris crítics, etimològics, els escolars,...

I. Formes literàries de la cultura grega i la seva pervivència.

II. La poesia èpica (Homer i Hesiode)

III. La poesia lírica

IV. El teatre :

IV.1. La tragèdia: Èsquil, Sòfocles i Eurípides

Tragèdia:

Èsquil:

Sòfocles:

Eurípides:

IV.2. La comèdia: Aristòfanes

 

V Els gèneres literaris en prosa:

V.1.La història

V.2. L'oratòria

V.3. La filosofia i la prosa científica

V.4. La novel·la

VI. Revisió i amplificació dels cicles mítics presents en els temes literaris. déus olímpics, cicle tebà, guerra de Troia. Saber interpretar aquestes qüestions tant a partir de textos literaris com d'imatges gràfiques.

C. TEMARI D'HISTÒRIA

1. Visió històrica de l'evolució sòcio-política de Grècia.

Història de Grecia (MEC):

Esparta:

2. El llegat grec (Tradició clàssica)

3 . Els grecs a la península ibèrica en general i a Catalunya en particular. Restes arqueològics,...

  • Colonització grega (labyrinthus) :
  • Història d'Empúries (UOC):
  • Empòrion, cruïlla de cultures (Labyrinthus):
  • resum història d'Empúries (MAC):
  • Empúries (wikipedia):
  • Imatges d'Empúries (IES Bellvitge):
  • video: Empúries. A partir d'aquest vídeo, fes un esquema cronològic des de l'arribada dels foceus vers el 600 aC a Emporion, fins les excavacions del s.XX
  • Dossier: Els grecs a Catalunya: Empúries - Colonitzacions - Fundació de Roses i Empúries - Paleàpolis - Neàpolis - Activitat comercial a Empúries - L'arribada dels romans - Decadència d'Empúries - Empúries fins avui
  • Llegir el tema "Empúries" al dossier, consultar les webs indicades i fer un petit comentari dels següents noms: foceus -colonització -emporion - Magna Grècia - Massalia -St Martí d'Empúries - Palaiapolis - indiketes - Neapolis - Segona guerra púnica - Marc Porci Cató.
  • Amb el mapa del lloc arqueològic (dossier) i amb les Imatges d'Empúries, farem un itinerari turístic per les restes arqueològiques i el museu

LECTURES: A ESCOLLIR UNA DE CADA GÉNERE

Èpica: Ilíada, Odissea

Tragèdia: Sòfocles, Èdip Rei, Antígona

Eurípides, Medea, Bacants, Fenícies

Comèdia: Aristòfanes, Els Núvols, Lisístrata

Llibre de text: dossier preparat pel seminari, amb teoria, activitats. Es recomana, però, disposar d'un diccionari manual Grec-català o Grec-Castellà. En xarxa es pot consultar el Diccionario griego - español, del Projecte Palladium

SELECTIVITAT: INFORMACIÓ GENERAL:

PAU: estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació, Grec :

PAU: Exàmens i informació de les matèries

Programa setmanal (no és fixe, s'adaptarà al ritme de treball):

-3 sessions setmanals de llengua (traducció, gramàtica, etimologia

-1 sessió setmanal de Literatura,Tradició Clàssica, el Llegat Grec, presència grega a la península Ibèrica,...

Procediments

1. Traducció de textos grecs senzills de prosa àtica i introducció al vers.

2. Identificació de les estructures sintàctiques.

3. Pràctica de maneig del diccionari.

4. Anàlisi de l'evolució de la forma i del significat de paraules procedents del grec.

5. Confecció d'un vocabulari bàsic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües actuals.

6. Lectura total o parcial d'algunes de les obres més representatives de l'èpica i del drama grec.

7. Comentari del textos des del punt de vista estilístic i literari.

8. Elaboració de temes a casa, amb suport bibliogràfic

9. Utilització de videos per als temes de cultura general i vida quotidiana.

 

AVALUACIÓ:

El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs són conditio sine qua non, necessària, pero no suficient, per a la superació de la assignatura.

Es realitzaran dos exàmens en cada trimestre, un de llengua (amb traducció , gramàtica i etimologia), i un altre de Hª i Literatura.

La matèria de llengua es considera d'avaluació contínua fins a cert punt:

L'alumne que suspengui sols un trimestre de llengua, el primer o segon, i aprovi el següent amb una nota superior a 5'5, no haurà de fer exàmens de recuperació. Si el trimestre suspès és el tercer, haurà de fer una recuperació de la matèria d'aquest trimestre.

L'alumne que suspengui més d'un trimestre de llengua, haurà de fer exàmens de recuperació de les parts corresponents.

La matèria de Literatura NO ÉS ACUMULATIVA. Tot examen suspès haurà de ser recuperat amb una altra prova.

Es recorda que segon criteris general de Centre la mala lletra, lletra il·legible i/o una presentació barroera, o la no presentació dels treballs o exercicis obligatoris poden suposar un descens important en la qualificació. i fins i tot, la suspensió de la mateixa qualificació

 

LA NOTA DE GREC DE FINAL DE BATXILLERAT es calcularà, sempre desprès d'haver aprovat 1r. i 2on., atorgant un valor del 40% a la nota de Grec de 1r. I el 60% a la nota de segon.