P.A.U.:

Llatí: Estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació

Selectivitat a Catalunya: grec i llatí

TEMARI: SEMINARI DE CLÀSSIQUES. LLATÍ II. Curs 2009-2010.
CONTINGUTS:
1. Origen i evolució del llatí.
2. Llengua llatina. Característiques d'una llengua flexiva. Nocions bàsiques de fonètica i de prosòdia.2.1 Morfosintaxi nominal i pronominal. Revisió i aprofundiment. Formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.o Morfosintaxi nominal. Flexió del nom sustantiu i del nom adjectiu. Valor sintàctic Basic dels casos. o Morfosintaxi pronominal. Els pronoms anafòrics, demostratius, indefinits, interrogatius, personals, possessius i relatiu2.2 Morfosintaxi verbal. Revisió i aprofundiment. Les formes nominals. Formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.Mofosintaxi verbal. Formes personals actives i passives i formes no personals (participi de present, passat i futur; infinitius de present, passat i futur). Construccions de participi i d'infinitiu.2.3 Sintaxi oracional. Aproximació a la subordinació d'aparició més freqüent en llatí.Sintaxi de l'oració complexa. Coordinació. Subordinació d'aparició més freqüent en llatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per CUM (temporals i temporalcausals), UT / NE (completives i finals) i UT (consecutives).2.4. Sintaxi de l'oració complexa.
Coordinació. Subordinació d'aparició més freqüent en llatí. Oracions de relatiu. Construccions introduïdes per CVM (temporals i temporalcausals), VT / NE (completives i finals) i VT (consecutives).
2.5. Preposicions i conjuncions més habituals.
3. El lèxic llatí.
3.1 Aprofundiment en la sintaxi i semàntica.
3.2 Aproximació als conceptes de composició i derivació en llatí.
3.3 El lèxic d'origen grecollatí propi de les matèries de batxillerat.
3.4 Expressions llatines en el registre culte de les llengües que l'alumne estudia en aquest cicle acadèmic. (Vegeu llista de referència)
4. Civilització romana.
4.1. o La Hispània romana: ciutats, vies de comunicació i monuments més representatius. Emerita Augusta. La presència romana a Catalunya: Barcino, Emporiae, Ilerda, Tarraco. (Vegeu llista de referència 2).
4.2. La vivenda: domus, uillae i insulae. L'oci: teatre, amfiteatre, circ i termes.
4.3.Tècnica: urbanisme, aqüeductes i vies.
5. Roma i la pervivència de la cultura clàssica a Europa.
5.1 Aproximació als gèneres literaris llatins: teatre, historiografia, oratòria, èpica, lírica i elegia. Característiques formals. Autors i obres més importants. Perevivència dels models literaris llatins a la literatura occidental.
Principals gèneres i autors llatins:
o El teatre: Plaute.
o L'èpica: Virgili
o La lírica: Horaci.
o L'elegia: Ovidi. Metamorfosis.
o La historiografia: Cèsar.
o L'oratòria: Ciceró.
5.2 La transmissió de la literatura clàssica.
5.3 Referències culturals clàssiques: literatura, art (pintura, música, escultura, arquitectura, cinema), mitjans de comunicació, publicitat, etc..
6. Els textos llatins i la seva interpretació. Aprofundiment en les tècniques de traducció.
LLIBRE DE TEXT: dossiers preparats pel Seminari, amb gramàtica, textos, i temes.
SELECTIVITAT:
Programa setmanal (no és fixe, s'adaptarà al ritme de treball):
-3 sessions setmanals de llengua (traducció, gramàtica, etimologia,...)
-1 sessió setmanal de Literatura,Tradició Clàssica, el Llegat Romà i Llatí, presència romana a la península Ibèrica,...

Procediments
1. Lectura comprensiva de textos en llatí i en traducció.
2. Traducció i comentari de textos llatins, preferentment en prosa, amb anàlisi morfosintàctica implícita, i explícita quan calgui.
3. Ús del diccionari.
4. Transformacions morfosintàctiques dels termes, dels sintagmes i de les oracions.
5. Ús de la llengua llatina per a comprendre millor la llengua pròpia.
6. Establiment de relacions lèxiques.
7. Confrontació de fets lingüístics entre el llatí i la llengua pròpia, i de fets culturals clàssics amb realitzacions posteriors.
8. Maneig de fonts d'índole diversa, tradicionals o digitals, sobre civilització i cultura llatines.
9. Elaboració de treballs sobre temes de cultura llatina, a partir de referències bibliogràfiques suministrades pel professor.

OBJECTIUS TERMINALS

1. Comprendre el concepte de llengua indoeuropea i enumerar les principals llengües que en derivaren.
2. Enumerar els principals registres i etapes de l'evolució de la llengua llatina.
3. Situar en l'espai i en el temps l'àmbit del món romà.
4. Enunciar les causes que feren possible el naixement de les llengües romàniques.
5. Comparar la morfosintaxi i el lèxic del llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més properes.
6. Analitzar l'evolució del llatí al català i al castellà.
7. Identificar en textos llatins de dificultat mitjana els morfemes nominals,
pronominals i verbals de formes regulars -i, si escau, irregulars- i el seu valor sintàctic.
8. Reconèixer en textos llatins de dificultat mitjana les estructures sintàctiques més freqüents de la llengua llatina.
9. Utilitzar algunes expressions llatines d'ús habitual en el registre estàndard de la llengua pròpia.
10. Assenyalar els fets sociopolítics més importants de la història del poble romà.
11. Enumerar les vies a través de les quals els romans van aconseguir l'assimilació dels pobles conquerits.
12. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels romans com ara la religió, l'oci, i la família.
13. Assenyalar les realitzacions tècniques, urbanístiques i artístiques més importants del món romà.
14. Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques i urbanístiques posteriors.
15. Indicar alguns aspectes d'organització política i administrativa que han perdurat al llarg de la història d'Occident fins als nostres dies.
16. Llegir correctament un text llatí d'acord amb la pronúncia restituïda.
17. Traduïr a la llengua pròpia i comentar textos llatins de dificultat mitjana pertanyents a diversos gèneres literaris, preferentment en prosa.
18. Relacionar els conceptes lingüístics emprats en l'aprenentatge de la llengua llatina amb els de les llengües que l'alumne coneix.
19. Relacionar i comparar la morfosintaxi i el lèxic llatí amb els del català i els de les llengües romàniques més properes.
20. Deduir regles de derivació a partir d'unes constants observades prèviament en el pas del llatí a les llengües romàniques.
21. Reconèixer un corpus de vocabulari d'unes mil paraules.
22. Utilitzar el diccionari per tal de treure'n el màxim d'informació morfosintàctica i semàntica a l'hora de traduir un text.
23. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l'oració.
24. Transformar estructures de la llengua llatina -i, eventualment, de la llengua pròpia- en altres d'equivalents en llatí (per exemple, de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu en construccions de participi concertat, construccions d'infinitiu en oracions completives introduï des per conjunció).
25. Justificar la grafia i el significat de mots de la llengua pròpia a partir del seu ètim llatí.
26. Assenyalar les característiques essencials que diferencien estructuralment els principals gèneres literaris a partir de la lectura de textos traduï ts dels autors llatins més importants.
27. Reconèixer la pervivència d'arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literatura posterior i en altres manifestacions artístiques.
28. Comparar obres artístiques i literàries llatines amb obres posteriors que s'hi hagin inspirat per tal de veure-hi les semblances i diferències, i poder-ne extreure conclusions senzilles.
29. Aplicar les tècniques d'anàlisi, síntesi i comentari en l'elaboració de treballs monogràfics senzills referents a la llengua i a la cultura llatines.
30. Adquirir l'hàbit d'aplicar el rigor científic en el tractament de la llengua i de la cultura llatines.
31. Comentar i relacionar, amb l'ajut del professorat, coneixements adquirits a partir del maneig de fonts arqueològiques i literàries i d'estudis posteriors sobre algun aspecte elemental de la influència de Roma en l'entorn immediat de l'alumne, usant, si s'escau, eines digitals.
32. Interessar-se per la història de la llengua i la cultura llatines i per la idiosincràsia del poble romà, per tal com proporciona informació i aclariments sobre fets posteriors.
33. Valorar l'estudi del llatí com un suport important per al coneixement aprofundit de la llengua pròpia i de les altres llengües que l'alumne coneix i com a eix importador del saber.

AVALUACIÓ:

El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs són conditio sine qua non, necessària, pero no suficient, per a la superació de la assignatura.
Es realitzaran dos exàmens en cada trimestre, un de llengua (amb traducció , gramàtica i etimologia), i un altre de Literatura.
La matèria de llengua es considera d'avaluació contínua fins a cert punt:
L'alumne que suspengui sols un trimestre de llengua, el primer o segon, i aprovi el següent amb una nota superior a 5'5, no haurà de fer exàmens de recuperació. Si el trimestre suspès és el tercer, haurà de fer una recuperació de la matèria d'aquest trimestre.
L'alumne que suspengui més d'un trimestre de llengua, haurà de fer exàmens de recuperació.
La matèria de Literatura e Hª NO ÉS ACUMULATIVA. Tot examen suspès haurà de ser recuperat amb una altra prova.
Es recorda que segon criteris general de Centre la mala lletra, lletra il·legible i/o una presentació barroera, o la no presentació dels treballs o exercicis obligatoris poden suposar un descens important en la qualificació i fins i tot, la suspensió de la mateixa qualificació.


LA NOTA DE LLATÍ DE FINAL DE BATXILLERAT es calcularà, sempre desprès d'haver aprovat 1r. I 2on., atorgant un valor del 40% a la nota de Llatí de 1r. I el 60% a la nota de segon.

LLIBRE DE TEXT: dossier preparat pel seminari, amb teoria, activitats. Es recomana disposar a casa d’un diccionari escolar Llatí-Català  o Llatí-Castellà. Per a ús escolar, els més recomanables són:

 
Diccionari Llatí-Català, bàsic.. Diversos autors. DICCIONARIS DE L'ENCICLOPÈDIA Col·lecció Diccionaris Bilingües.. PREU: 25,40 euros   El diccionari per als primers cursos de llatí.

Diccionari Llatí-Català.. Diversos autors. DICCIONARIS DE L'ENCICLOPÈDIA Col·lecció Diccionaris Bilingües. nº: 17. Any edició: 1994. PREU: 45,50 euros. 60.000 entrades que recullen el lèxic llatí de gairebé vuit segles; exemples i citacions dels autors clàssics; noms propis; etimologia...

Dins del Projecte Palladium es troba un diccionari,  Diccionario latín - español, molt interesant, encara que no estigui acabat.