GREC, 1r de Batxillerat
EUCLIDES
Grec Politònic és un controlador
de teclat de Grec Politònic per als sistemes Windows de 32 bits que facilita la
introducció de caràcters grecs politònics en les aplicacions Windows que
acceptin la codificació Unicode. El teclat admet combinacions de dead keys,
és a dir, permet afegir més d'un diacrític a una determinada lletra. Aquest
programari és una iniciativa del GIDC Electra de la Universitat de
Barcelona.
Origen i evolució del grec i del
seu alfabet.
- proel. Alfabetos de ayer y de
hoy: Clasificación genealógica
Clasificación geográfica
Clasificación alfabética
- Alfabeto griego clásico Alfabeto Cirílico
- Alfabet grec. arxiu pdf. amb exercicis.
Ampliació i recursos en altres webs:
·
L’alfabet: escriure i pronunciar el grec (Labyrinthus):
Alfabet, pronunciació, signes (accents, esperits, iota subscrita…), signes de
puntuació. Pronunciació del grec modern. Enllaços a webs d’ampliació sobre
l’alfabet, com escriure en grec a l’ordinador…
·
Una
bona presentació d’Ana Ovando per a aprendre a llegir i escriure en
grec
Ampliació del tema en altres webs:
·
L’alfabet grec a
la wikipèdia
·
Aplicació clic
d’Àurea Pérez, amb activitats sobre l’alfabet grec: noms de les
lletres, sons, majúscules i minúscules, transcripció i transliteració. i la
seva pronunciació
·
El rap del alfabeto griego por Deka
·
Textos originals
per a practicar
·
Escoltem textos llegits
en grec amb pronunciació erasmiana, reconstruïda, i amb acompanyament coral.
1.1 L'indoeuropeu i el grec.
- de l'indoeuropeu al grec.: PROEL. Las lenguas del mundo. La familia indoeuropea.
Rama Helénica Lengua Koiné Griego moderno
Carlos Cabanillas.[ I.E.S. Santiago
Apóstol, Almendralejo] ens ofereix un
bon resum a La lengua griega. Rodríguez Adrados, Francisco -
Historia de la lengua griega Ed Gredos
http://extremaduraclasica.com/gramatica_griega/
1.2 Àmbit i varietats
dialectals: http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/eso/antigua/grecia_02_02.htm
1.3 Evolució del grec antic fins
al grec modern.: El idioma griego en la Wikipedia.:
1.4 L'alfabet (origen i evolució)
i els signes de puntuació
Ve y escucha el alfabeto griego.
: i també aquí
Ancientscripts.com: a compendium of World-wide writings systems from prehistory to today (pàg.-web sobre antigues escriptures, en anglés)
http://ticat.ua.es/agm/docencia/reu-laf/GREC-alfabet.htm
Alphabet grec
(en francès)
Escribir en grec clàssic amb
ordinador:
2. Morfosintaxi del grec
2.1 Característiques d'una
llengua flexiva.
2.2 Nocions bàsiques de
morfologia nominal i pronominal.
Ejercicios de repaso con sustantivos
femeninos.
2.3 Morfologia verbal que
presenta un índex de freqüència més elevat (oposició present aorist a
l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi).
2.4 Partícules d'ús més freqüent.
2.5 Introducció a la sintaxi
nominal.
2.6 Introducció a la sintaxi
verbal.
2.7 Introducció a la sintaxi
oracional.
3. El lèxic grec i la seva
vigència en la terminologia culta de les llengües modernes.
3.1
Camps semàntics i famílies lèxiques.
3.2 Transliteració i transcripció
dels termes grecs
3.3 Pervivència del lèxic en la
terminologia científica, tècnica i literària de les llengües actuals.
4. Els textos dels autors
grecs.
4.1 Interpretació de textos
narratius originals de prosa en àtic i, circumstancialment, en koiné.
4.2 Tècniques de traducció i
comentari.
4.3 Lectura en traducció d'obres
d'autors clàssics i la seva comprensió.
5. Els grecs i el seu llegat.
5.1 L'àmbit geogràfic del món
grec (temes coordinats amb el Seminari de Història i Geografia).
Geografía de la Grecia Antigua.
(MEC):
- Mapa colònies gregues i fenícies:
5.2. Apunts d'història dels grecs
(temes coordinats amb el Seminari de Història i Geografia).
5.2 Societat i sistemes polítics
grecs, models per a la posteritat. vegeu Formas
de Gobierno en Grecia
5.3 Introducció a l'art i a la
literatura grega. La tradició clàssica.
5.4. Filosofia i Ciència (temes
coordinats amb el Seminari de Filosofia)
5.4 La religió i la mitologia
dels grecs.
- Iniciació a la mitologia:
[ trobareu bon material a Iniciació a la mitologia clàssica, dins de la pàg.-web Labyrinthus. També d'aquí és El Laberint dels Mites.
I al projecte Palladium també n'hi ha una bona secció de mitologia. Des del' IES Argentona ens ofereixen materials interesants del Crèdit variable Déus, herois i monstres
5.5 La vida quotidiana (la casa,
l'urbanisme, el treball, la família, la educació, el vestit, el menjar,...).
Llibre de text: dossier preparat pel seminari, amb teoria,
activitats,
Procediments
1. Traducció de textos grecs
senzills de prosa àtica i introducció al vers.
2. Identificació de les
estructures sintàctiques.
3. Introducció a l'ús del
diccionari.
4. Anàlisi de l'evolució de la
forma i del significat de paraules procedents del grec.
5. Confecció d'un vocabulari
bàsic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a
l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de
les llengües actuals.
6. Lectura total o parcial
d'algunes de les obres més representatives de l'èpica i del drama grec.
7. Comentari del textos des del
punt de vista estilístic i literari.
8. Elaboració de temes a casa,
amb suport bibliogràfic del professor.
9. Utilització de videos per als
temes de cultura general i vida quotidiana.
OBJECTIUS TERMINALS (1r i 2n.)
1. Identificar les
característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües
indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Enumerar les principals etapes
de l'evolució de la llengua grega.
3. Reconèixer i usar adequadament
els signes de puntuació i els caràcters de l'alfabet grec, considerats com a
efecte i origen dels signes gràfics d'altres llengües.
4. Identificar els morfemes
nominals, pronominals i verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.
5. Reconèixer les estructures
sintàctiques elementals de la llengua grega en un text donat.
6. Transformar estructures
proposades en altres equivalents (per exemple, de la veu activa a la passiva,
oracions de relatiu en oracions de participi concertat, oracions substantives
introduïdes per conjunció en construccions d'infinitiu, etc.)
7. Incloure mots o sintagmes en
un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l'oració.
8. Emprar el lèxic bàsic del grec
en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
9. Reconèixer el significat del
lèxic bàsic, format per uns set-cents mots.
10. Distingir la transliteració
d'un mot grec de la seva transcripció al català i al castellà.
11. Justificar la grafia de mots
d'origen grec transcrits al català i al castellà.
12. Reconèixer l'ètim grec en
mots de la llengua pròpia.
13. Assenyalar l'ètim grec de
mots cultes de llengües modernes.
14. Situar en el temps i en el
marc geogràfic els principals fets històrics de Grècia, usant, si cal, fonts
literàries i arqueològiques o bé estudis posteriors.
15. Descriure alguns aspectes de
la vida quotidiana dels grecs (religió i mitologia, educació i esport).
16. Interpretar el contingut dels
textos sobre cultura grega traduïts o bé originals.
1
PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA DE GREC
OBJECTIUS TERMINALS
1. OBJECTIUS TERMINALS D'ETAPA :
1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de
llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Enumerar les principals etapes de l'evolució de la llengua grega.
3. Reconèixer i usar adequadament els signes de puntuació i els car|cters de
l'alfabet grec, considerats com a efecte i origen dels signes gr|fics d'altres
llengües.
4. Identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals, i el seu valor
sintàctic bàsic.
5. Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la llengua grega en un
text donat.
6. Transformar estructures proposades en altres equivalents (per exemple, de la
veu activa a la passiva, oracions de relatiu en oracions de participi concertat,
oracions substantives introduïdes per conjunció en construccions d'infinitiu,
etc.)
7. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència
morfosintàctica de l'oració.
8. Emprar el lèxic bàsic del grec en l'establiment de relacions, equivalències
i oposicions sem|ntiques.
9. Reconèixer el significat del lèxic bàsic, format per uns set-cents mots.
10. Distingir la transliteració d'un mot grec de la seva transcripció al català
i al castellà.
11. Justificar la grafia de mots d'origen grec transcrits al català i al
castellà.
12. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia.
13. Assenyalar l'ètim grec de mots cultes de llengües modernes.
14. Situar en el temps i en el marc geogràfic els principals fets històrics de
Grècia, usant, si cal, fonts literàries i arqueològiques o bé estudis
posteriors.
15. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels grecs (religió i
mitologia, educació i esport).
16. Interpretar el contingut dels textos sobre cultura grega traduïts o bé
originals.
17. Reconèixer la vigència dels avenços de la Grècia antiga en el camp de la
política i de la cultura.
18. Llegir correctament un text grec d'acord amb la pronunciació erasmiana.
19. Traduir a la llengua pròpia un text senzill d'un autor grec,
20. Aplicar les regles morfosint|ctiques, transformant sintagmes i oracions
d'un tipus donat a d'altres de significat semblant.
21. Incloure paraules o sintagmes en un context donat adequant-los a la
coherència morfosintàctica de l'oració.
22. Emprar el diccionari per tal d'obtenir la m|xima informació sem|ntica i
morfosintàctica.
23. Emprar el lèxic bàsic del grec en l'establiment de relacions, equivalències
i oposicions semàntiques.
24. Utilitzar la transliteració de mots grecs i la seva transcripció a la
nostra llengua, de manera que pugui justificar la grafia correcta.
25. Adquirir l'hàbit d'aplicar el rigor científic en el tractament de les
llengües clàssiques i dels temes humanístics.
26. Lectura total o parcial d'algunes de les obres més representatives de la literatura
grega, preferentment pertanyents al gènere èpic i dramàtic.
27. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia.
28. Distingir i caracteritzar els principals personatges que protagonitzen la
Ilíada i l'Odissea.
29. Explicitar els arguments i els principals personatges de les obres més
representatives de Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
30. Identificar els trets característics de la tragèdia i la comèdia gregues.
31. Constatar la influència del teatre grec en el teatre posterior
32. Assenyalar les característiques de la lírica.
33. Enumerar i descriure els gèneres literaris escrits en prosa.
34. Relacionar els autors més importants de la literatura grega amb el
principal gènere que cultivaren.
35. Situar les obres llegides en la seva totalitat o en part en el seu context
sociopolític.
36. Comparar obres literàries i artístiques gregues amb obres posteriors que
s'hi hagin inspirat per constatar semblances i diferències i extreure'n
conclusions senzilles.
37. Comentar algun aspecte literari o històrico-cultural d'un text d'un autor
grec original o en traducció.
38. Aplicar tècniques d'an|lisi, de síntesi i de comentari en l'elaboració de
treballs senzills referits a la civilització grega i a la seva pervivència a
través dels temps a partir del maneig de fonts arqueològiques, bibliogràfiques,
informàtiques, audiovisuals.
39. Apreciar la validesa de les diverses traduccions d'un mateix text o obra
liter|ria, fetes amb criteris diferents (literaris o divulgadors).
40. Interessar-se per la llengua i la cultura de l'Hèl·lada, perquè el seu
estudi ajuda a comprendre fets culturals i lingüístics posteriors.
1.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER CURS:
(en negreta els objectius mínims necessaris que s'han d'assolir per superar el
curs).
1. Prendre consciència de l'origen comú de les llengües del nostre entorn
europeu, en les arrels indoeuropees. Conèixer els principals grups lingüístics
dintre del indoeuropeu.
2. Prendre consciència de l'origen comú dels signes d'escriptura alfabètics que
utilitzem, i els emprats en altres llengües, com ara les eslaves, semites,...
(No es pot fer estalvi de res que pugui establir ponts, crear consciència d'una
història compartida amb gents d'altres cultures que per atzar de la història
ara ens toca rebre a casa nostra). Saber llegir i escriure un text grec. Saber
transcriure'l a l'alfabet llatí
3. Assolir un coneixement elemental dels aspectes fonètico-fonològics,
morfosintàctics i lèxics del grec, que els permeti accedir a petits texts
originals d'estructura sint|ctica simple. Reconèixer formes gramaticals i les
seves funcions dins la frase. Coneixement de la morfologia nominal i pronominal
bàsica. Reconeixement de les formes verbals del verb regular (model λύω).
Adverbis i preposicions, especialment aquells que han nodrit de derivats els
sistemes de prefixes i sufixes de les nostres llengües. Sintaxi elemental
(casos, concordances, oracions simples, oracions coordinades i oracions
subordinades elementals.
Traduir texts senzills. Fer la retroversió de frases senzilles
4. Millorar en l'ús de la llengua pròpia i de les altres que aprenen, amb el
gust per la precisió en el llenguatge, tot diferenciant el diversos registres
de llengua. Llegir i comentar petits texts literaris grecs traduïts.
5. Millorar en l'ús del lèxic científic i tècnic gr|cies al coneixement del
vocabulari grec. Reconèixer hel·lenismes, tot relacionant-los amb els termes
grecs corresponents. Reconèixer elements d'especial interès en la derivació i
composició: prefixes, sufixes (cf. et. Punt 3.)
6. Ensinistrar l'alumne en tècniques senzilles d'an|lisi filològic mitjançant
la reflexió sobre analogies en vocabulari i estructures gramaticals de les
distintes llengües que estudien. L'alumne ha de saber relacionar distintes
paraules d'una mateixa família etimològica i dins d'un mateix camp semàntic.
7. Visió global del món històric i cultural de l'antiguitat grega.
8. Fer adonar l'alumne del valor del llegat grec tant per sí mateix com per les
successives reinterpretacions de la posteritat al llarg dels segles, tot
incloent com a hereus d'aquest llegat a la civilització isl|mica medieval.
2. PROCEDIMENTS:
6.2.1. Procediments específics a primer.
1. Alfabet: escriptura de textos donats a classe; copiar-los, passar-los a
majúscules o minúscules. Dictats i lectura individual controlada pel professor.
Per anar "fent mà" amb les lletres gregues, se'ls fa escriure el que
vulguin en alfabet grec. Mentre s'est| aprenent l'alfabet, fem sols llengua
(amb una introd. històrica a la llengua grega i als alfabets en general). Quan
ja dominen més o menys l'escriptura, dediquem una hora setmanal específica a
temes d'història, mitologia, literatura, realia,...
2. Treball, cercant en primer la comprensió més que no la traducció) de textos
senzills, adaptats i pautats segons la dificultat. En principi, petites frases
que exemplifiquin la varietat de formes derivades del fet flexiu. Quan això
est| entès, es sistematitza la informació sobre la flexió (què és, quins models
n'hi ha, o quantes declinacions n'hi ha,...). És molt útil emprar sempre la
comparació amb el llatí, doncs es reforça la comprensió i posterior
assimilació.
Només quan ja portem suficients sessions (cap a mitjans/finals del primer
trimestre) tornem enrere per recapitular i sistematitzar les funcions dels
casos que fins ara ens hem trobat: característiques dels diferents temes
flexius, funcions dels casos,... però tot això a partir de exemples que ja
coneixen als textos treballats fins ara. És a dir, avancem en la part pràctica
el suficient perquè el retrocés teòric tingui sempre una bona base pràctica. I
així en tots els continguts. Per exemple, el fet de servir-nos des d' el més
aviat possible, de texts amb certa rellev|ncia de contingut fan que l'alumne
pugui entrar en contacte amb aoristos, veu mitjana, ... etc., ja al primer
trimestre,molt abans de que s'estudiï de forma sistem|tica el verb grec, cap el
tercer trimestre.
L'alumne simplement va acumulant l' informació. Cada vegada que surt per
primera cop una forma "rara" per a l'alumne, el professor la ressol i
l'alumne la "fitxa", creant un repertori de casos reals d'ús. És
sobre aquest repertori sobre el que es construir| la explicació sistem|tica,
teòrica. L'alumne sols respon en examen de la matèria de la qual s'han
completat les dos fases. Per tant, encara que conegui, posem per cas, l'ús d'un
aorist, no tindr| que estudiar-ho per l'examen del primer trimestre.
3. Identificació de les estructures sint|ctiques b|siques .Quan aquestes ja
s'entenen, iniciarem la traducció de textos grecs senzills de prosa àtica, que
aportin informació històrica pertinent al que és el temari del curs.
4. Exercicis: completar buits en una frase, corregir errors, emparellar
columnes de paraules en concordança, respondre en grec a preguntes curtes i
molt concretes, ... etc
5. Confecció d'un vocabulari b|sic que serveixi d'eina auxiliar per a la
traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge
científic, tècnic i literari de les llengües actuals. L'alumne rep els primers
dies un model de fitxa com el que es mostra a l'Annex 2. En alguns ex|mens,
podr| portar aquest vocabulari d'elaboració pròpia (no es permeten fotocòpies).
Això li serveix d'estímul per tenir-lo complet i al dia. Cada tema del dossier
conté el vocabulari necessari. El professor ho completa amb explicacions
lèxiques, etimològiques,... que l'alumne, fent un buidat diari dels apunts,
convertir| en les fitxes corresponents.
6. Anàlisi de l'evolució de la forma i del significat de paraules procedents
del grec.
7. Creació d'una "gram|tica pròpia": la informació lingüística que
apareix a pròsit del treball d'un text pot ser de diversa natura: morfològica,
sintàctica, fonètica, semàntica, etimològica,... El professor anirà donant
esquemes buits que l'alumne omple al ritme d'aparició en la pr|ctica
quotidiana. Desprès amb les recapitulacions periòdiques aquest material és
contrastat pel que dona el professor.
8. Introducció a l'ús del diccionari ( cap a final del segon trimestre)
9. Creació d'un fitxer/glossari de personatges mitològics, amb referències del
seu ús, si s'escau, en la tradició literària o artística posterior.
3. AVALUACIÓ, AVALUACIÓ FORMATIVA DELS EXERCICIS
· El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs
han de servir per avaluar el procés d'aprenentatge, i detectar les possibles
dificultats de cada alumne. Els exercicis de control i exàmens haurien d'evitar
afavorir les simples reproduccions de dades i conceptes. Cal fugir d'el
perillós hàbit d'estudiar exclusivament per a la prova.
· Els exercicis diaris han d'ésser exactament això: exercicis, per tant no
se'ls pondrà nota. El seu objectiu és practicar, assolir hàbits mentals
respecte a la matèria i detectar els error per tal de corregir-los.
DEL TREBALL QUOTIDIÀ :
· El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs
són conditio sine qua non, necessària, però no suficient, per a la superació de
la assignatura. Es realitzaran dos exàmens en cada trimestre, un de llengua
(amb traducció, gramàtica i etimologia), i un altre de Hª Civilització. Cada
trimestre, l'alumne rebr| un Qüestionari de Control d'Apunts, que li serveix de
guia per comprovar l'estat dels seus apunts, i poder corregir-los o
completar-los amb ajut de bibliografia o del mateix professor. A més, serveix
com a pauta d'estudi per al examen. A cada examen entrar| tota la matèria de
llengua vista a classe fins el moment i els temes de cultura des de l'últim
examen.
AVALUACIÓ FINAL · La matèria de llengua es considera d'avaluació contínua fins a cert punt:
l'alumne que suspengui sols un trimestre de llengua, el primer o segon, i
aprovi el següent amb una nota superior a 5'5, no haurà de fer exàmens de
recuperació. Si el trimestre suspès és el tercer, haurà de fer una petita
recuperació de la matèria d'aquest trimestre.
· L'alumne que suspengui més d'un trimestre de llengua, després de fer un
programa específic d'exercicis de recuperació, haur| de fer ex|mens de
recuperació.
"PENDENTS" DE PRIMER · L'alumne de segon que té suspesa l'assignatura de
primer, haurà de fer un programa específic d'exercicis de recuperació, i es
podr| examinar dividint la matèria en dos parcials, a més de la convocatòria
d'examen final únic al març
· La matèria de Història i Civilització no és acumulativa. Tot examen suspès
haurà de ser recuperat amb una altra prova.
CRITERIS GENERALS DE CENTRE Segons criteris general de Centre, la mala lletra,
lletra il·legible i/o una presentació barroera, o la no presentació dels
treballs o exercicis obligatoris poden suposar un descens important en la
qualificació i fins i tot, la suspensió de la mateixa qualificació.
NOTA FINAL: La nota de grec de final de batxillerat es calcularà, sempre desprès
d'haver aprovat 1r. i 2on., atorgant un valor del 40% a la nota de Grec de 1r.
I el 60% a la nota de segon.
Lectures
obligatòries 2010-11: llibres que s’han
de llegir i dels quals farem un treball o una prova de lectura.
o
Guía de lectura de l’Odissea,
de Fernando Lillo: ens pot ser molt útil per a repassar la lectura del
llibre, o per a fixar-nos en els aspectes més importants de l’obra
o
Guía de lectura de Edipo Rey,
(idem)
MODEL DE FULL-APUNTS DE CLASSE (adaptat a una clase de llengua) data: .... .NÚM de full/núm total
VOCABULARI: CALDRÀ ANOTAR: 1. L'enunciat sencer de la paraula grega,(i, entre paréntesi, l'article corresponent per aprendre el gènere de la paraula). Aquesta informació surt de les explicacions de classe per part del professor 2. el significat de la paraula, amb les posibles acepcions i derivats en llengües actuals (tot donat pel profesor a classe, a més del vocabulari que hi ha a cada tema)
exemple: Προμηθεὺς, -έως,: Prometeu ἐξ prep. de genit.: de, des de// a partir de ὕδωρ, ὕδατος, (τὸ): aigua//líquid. cf. hidrògen) καὶ conj. copulativa.: i γῆ, γῆς (ἡ): terra (geo-logia, geo-grafia,...) ... ...etc |
Exemple: 15-09-08. 1/... TÍTOL DEL TEXT: Ἀππολόδωρος Βιβλιοθήκη Α' [Α 7,1] Προμηθεὺς1) δὲ ἐξ ὕδατος καὶ γῆς ἀνθρώπους πλάσας ἔδωκεν Nom.s.m prep. Genit.s. ...etc SUBJECTE C. CIRCUNST.
αὐτοῖς καὶ πῦρ ἐν νάρθηκι κρύψας. .... .... ... (deixeu espai SUFICIENT entre les línies de text grec per anotacions Morfològiques I SINTÀCTIQUES) .....
|
TRADUCCIÓ: BIBLIOTECA D'APOL·LODOR, I [Α 7,1] Prometeu, havent modelat els homes a partir d'aigua i terra, els donà també el foc, havent-ho amagat en una canya ...
|
|
NOTES [exemple]: 1) Prometeu, tità que desafià els deus per afavorir l'home, criatura qu ell mateix havia creat amb fang. Zeus el va castigar encadenant-lo al Càucas, on cada dia un aguila el devorava el fetge, que tornava a regenerar-se a la nit. 2) ...
Aquesta disposició és una variant adaptada del sistema Cornell Notetaking, recomanat a moltes universitats americanes: és útil per a les classes d'història, literatura,...
|
vocabulari. Model de fitxa de treball: Confecció d'un vocabulari bàsic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües actuals.. En alguns exàmens, l'alumne podrà portar aquest vocabulari d'elaboració pròpia (no es permeten fotocòpies). Això serveix "d'estímul" per tenir-lo complet i al dia. Cada tema del dossier conté el vocabulari necessari. El professor ho completa amb explicacions lèxiques, etimològiques,... que l'alumne, fent un buidat diari dels apunts, convertirà en les fitxes corresponents segons el model següent.
Model de fitxa de vocabulari (DIN-A6, 10X15cm): Exemple:
Enunciat* de la paraula |
λόγος, -ου (ὁ) |
1. Significat
|
1. paraula, raó
|
2. Acepcions
|
2. paraula, relat, explicació // raó, raonament, argument, coneixement raonat,...
|
3Camp semàntic.
|
3. λέγω (parlar, raonar), |
4. Etimologia i derivats
|
4. biologia, geologia,...
|
5. notes vàries
|
5. notes vàries
|
*Enunciat: és la forma en que es presenta una paraula en el diccionari: A la fitxa de vocabulari escriurem l'enunciat de la següent manera:
substantius |
Forma de nominatiu sing. i terminació de genitiu. És útil posar entre paréntesi l'article que ens indica el gènere |
adjectius |
Totes les formes del nominatiu singular (masculí, fem., neutre ). |
verbs |
1a. pers. del sing. del present d'indicatiu. En alguns irregulars defectius, en la 1a pers. del temps que calgui. |