Procediments

1. Traducció de textos grecs senzills de prosa àtica i introducció al vers.

2. Identificació de les estructures sintàctiques.

3. Introducció a l'ús del diccionari.

4. Anàlisi de l'evolució de la forma i del significat de paraules procedents del grec.

5. Confecció d'un vocabulari bàsic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües actuals.

6. Lectura total o parcial d'algunes de les obres més representatives de l'èpica i del drama grec.

7. Comentari del textos des del punt de vista estilístic i literari.

8. Elaboració de temes a casa, amb suport bibliogràfic del professor.

9. Utilització de videos per als temes de cultura general i vida quotidiana.

OBJECTIUS TERMINALS (1r i 2n.)

1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.

2. Enumerar les principals etapes de l'evolució de la llengua grega.

3. Reconèixer i usar adequadament els signes de puntuació i els caràcters de l'alfabet grec, considerats com a efecte i origen dels signes gràfics d'altres llengües.

4. Identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.

5. Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la llengua grega en un text donat.

6. Transformar estructures proposades en altres equivalents (per exemple, de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu en oracions de participi concertat, oracions substantives introduïdes per conjunció en construccions d'infinitiu, etc.)

7. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l'oració.

8. Emprar el lèxic bàsic del grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.

9. Reconèixer el significat del lèxic bàsic, format per uns set-cents mots.

10. Distingir la transliteració d'un mot grec de la seva transcripció al català i al castellà.

11. Justificar la grafia de mots d'origen grec transcrits al català i al castellà.

12. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia.

13. Assenyalar l'ètim grec de mots cultes de llengües modernes.

14. Situar en el temps i en el marc geogràfic els principals fets històrics de Grècia, usant, si cal, fonts literàries i arqueològiques o bé estudis posteriors.

15. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels grecs (religió i mitologia, educació i esport).

16. Interpretar el contingut dels textos sobre cultura grega traduïts o bé originals.

1
PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA DE GREC
OBJECTIUS TERMINALS
1. OBJECTIUS TERMINALS D'ETAPA :

1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Enumerar les principals etapes de l'evolució de la llengua grega.
3. Reconèixer i usar adequadament els signes de puntuació i els car|cters de l'alfabet grec, considerats com a efecte i origen dels signes gr|fics d'altres llengües.
4. Identificar els morfemes nominals, pronominals i verbals, i el seu valor sintàctic bàsic.
5. Reconèixer les estructures sintàctiques elementals de la llengua grega en un text donat.
6. Transformar estructures proposades en altres equivalents (per exemple, de la veu activa a la passiva, oracions de relatiu en oracions de participi concertat, oracions substantives introduïdes per conjunció en construccions d'infinitiu, etc.)
7. Incloure mots o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l'oració.
8. Emprar el lèxic bàsic del grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions sem|ntiques.
9. Reconèixer el significat del lèxic bàsic, format per uns set-cents mots.
10. Distingir la transliteració d'un mot grec de la seva transcripció al català i al castellà.
11. Justificar la grafia de mots d'origen grec transcrits al català i al castellà.
12. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia.
13. Assenyalar l'ètim grec de mots cultes de llengües modernes.
14. Situar en el temps i en el marc geogràfic els principals fets històrics de Grècia, usant, si cal, fonts literàries i arqueològiques o bé estudis posteriors.
15. Descriure alguns aspectes de la vida quotidiana dels grecs (religió i mitologia, educació i esport).
16. Interpretar el contingut dels textos sobre cultura grega traduïts o bé originals.
17. Reconèixer la vigència dels avenços de la Grècia antiga en el camp de la política i de la cultura.
18. Llegir correctament un text grec d'acord amb la pronunciació erasmiana.
19. Traduir a la llengua pròpia un text senzill d'un autor grec,
20. Aplicar les regles morfosint|ctiques, transformant sintagmes i oracions d'un tipus donat a d'altres de significat semblant.
21. Incloure paraules o sintagmes en un context donat adequant-los a la coherència morfosintàctica de l'oració.
22. Emprar el diccionari per tal d'obtenir la m|xima informació sem|ntica i morfosintàctica.
23. Emprar el lèxic bàsic del grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
24. Utilitzar la transliteració de mots grecs i la seva transcripció a la nostra llengua, de manera que pugui justificar la grafia correcta.
25. Adquirir l'hàbit d'aplicar el rigor científic en el tractament de les llengües clàssiques i dels temes humanístics.
26. Lectura total o parcial d'algunes de les obres més representatives de la literatura grega, preferentment pertanyents al gènere èpic i dramàtic.
27. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia.
28. Distingir i caracteritzar els principals personatges que protagonitzen la Ilíada i l'Odissea.
29. Explicitar els arguments i els principals personatges de les obres més representatives de Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
30. Identificar els trets característics de la tragèdia i la comèdia gregues.
31. Constatar la influència del teatre grec en el teatre posterior
32. Assenyalar les característiques de la lírica.
33. Enumerar i descriure els gèneres literaris escrits en prosa.
34. Relacionar els autors més importants de la literatura grega amb el principal gènere que cultivaren.
35. Situar les obres llegides en la seva totalitat o en part en el seu context sociopolític.
36. Comparar obres literàries i artístiques gregues amb obres posteriors que s'hi hagin inspirat per constatar semblances i diferències i extreure'n conclusions senzilles.
37. Comentar algun aspecte literari o històrico-cultural d'un text d'un autor grec original o en traducció.
38. Aplicar tècniques d'an|lisi, de síntesi i de comentari en l'elaboració de treballs senzills referits a la civilització grega i a la seva pervivència a través dels temps a partir del maneig de fonts arqueològiques, bibliogràfiques, informàtiques, audiovisuals.
39. Apreciar la validesa de les diverses traduccions d'un mateix text o obra liter|ria, fetes amb criteris diferents (literaris o divulgadors).
40. Interessar-se per la llengua i la cultura de l'Hèl·lada, perquè el seu estudi ajuda a comprendre fets culturals i lingüístics posteriors.
1.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER CURS:
(en negreta els objectius mínims necessaris que s'han d'assolir per superar el curs).
1. Prendre consciència de l'origen comú de les llengües del nostre entorn europeu, en les arrels indoeuropees. Conèixer els principals grups lingüístics dintre del indoeuropeu.
2. Prendre consciència de l'origen comú dels signes d'escriptura alfabètics que utilitzem, i els emprats en altres llengües, com ara les eslaves, semites,... (No es pot fer estalvi de res que pugui establir ponts, crear consciència d'una història compartida amb gents d'altres cultures que per atzar de la història ara ens toca rebre a casa nostra). Saber llegir i escriure un text grec. Saber transcriure'l a l'alfabet llatí
3. Assolir un coneixement elemental dels aspectes fonètico-fonològics, morfosintàctics i lèxics del grec, que els permeti accedir a petits texts originals d'estructura sint|ctica simple. Reconèixer formes gramaticals i les seves funcions dins la frase. Coneixement de la morfologia nominal i pronominal bàsica. Reconeixement de les formes verbals del verb regular (model λύω). Adverbis i preposicions, especialment aquells que han nodrit de derivats els sistemes de prefixes i sufixes de les nostres llengües. Sintaxi elemental (casos, concordances, oracions simples, oracions coordinades i oracions subordinades elementals.
Traduir texts senzills. Fer la retroversió de frases senzilles
4. Millorar en l'ús de la llengua pròpia i de les altres que aprenen, amb el gust per la precisió en el llenguatge, tot diferenciant el diversos registres de llengua. Llegir i comentar petits texts literaris grecs traduïts.
5. Millorar en l'ús del lèxic científic i tècnic gr|cies al coneixement del vocabulari grec. Reconèixer hel·lenismes, tot relacionant-los amb els termes grecs corresponents. Reconèixer elements d'especial interès en la derivació i composició: prefixes, sufixes (cf. et. Punt 3.)
6. Ensinistrar l'alumne en tècniques senzilles d'an|lisi filològic mitjançant la reflexió sobre analogies en vocabulari i estructures gramaticals de les distintes llengües que estudien. L'alumne ha de saber relacionar distintes paraules d'una mateixa família etimològica i dins d'un mateix camp semàntic.
7. Visió global del món històric i cultural de l'antiguitat grega.
8. Fer adonar l'alumne del valor del llegat grec tant per sí mateix com per les successives reinterpretacions de la posteritat al llarg dels segles, tot incloent com a hereus d'aquest llegat a la civilització isl|mica medieval.
  2. PROCEDIMENTS:
6.2.1. Procediments específics a primer.
1. Alfabet: escriptura de textos donats a classe; copiar-los, passar-los a majúscules o minúscules. Dictats i lectura individual controlada pel professor. Per anar "fent mà" amb les lletres gregues, se'ls fa escriure el que vulguin en alfabet grec. Mentre s'est| aprenent l'alfabet, fem sols llengua (amb una introd. històrica a la llengua grega i als alfabets en general). Quan ja dominen més o menys l'escriptura, dediquem una hora setmanal específica a temes d'història, mitologia, literatura, realia,...
2. Treball, cercant en primer la comprensió més que no la traducció) de textos senzills, adaptats i pautats segons la dificultat. En principi, petites frases que exemplifiquin la varietat de formes derivades del fet flexiu. Quan això est| entès, es sistematitza la informació sobre la flexió (què és, quins models n'hi ha, o quantes declinacions n'hi ha,...). És molt útil emprar sempre la comparació amb el llatí, doncs es reforça la comprensió i posterior assimilació.
Només quan ja portem suficients sessions (cap a mitjans/finals del primer trimestre) tornem enrere per recapitular i sistematitzar les funcions dels casos que fins ara ens hem trobat: característiques dels diferents temes flexius, funcions dels casos,... però tot això a partir de exemples que ja coneixen als textos treballats fins ara. És a dir, avancem en la part pràctica el suficient perquè el retrocés teòric tingui sempre una bona base pràctica. I així en tots els continguts. Per exemple, el fet de servir-nos des d' el més aviat possible, de texts amb certa rellev|ncia de contingut fan que l'alumne pugui entrar en contacte amb aoristos, veu mitjana, ... etc., ja al primer trimestre,molt abans de que s'estudiï de forma sistem|tica el verb grec, cap el tercer trimestre.
L'alumne simplement va acumulant l' informació. Cada vegada que surt per primera cop una forma "rara" per a l'alumne, el professor la ressol i l'alumne la "fitxa", creant un repertori de casos reals d'ús. És sobre aquest repertori sobre el que es construir| la explicació sistem|tica, teòrica. L'alumne sols respon en examen de la matèria de la qual s'han completat les dos fases. Per tant, encara que conegui, posem per cas, l'ús d'un aorist, no tindr| que estudiar-ho per l'examen del primer trimestre.
3. Identificació de les estructures sint|ctiques b|siques .Quan aquestes ja s'entenen, iniciarem la traducció de textos grecs senzills de prosa àtica, que aportin informació històrica pertinent al que és el temari del curs.
4. Exercicis: completar buits en una frase, corregir errors, emparellar columnes de paraules en concordança, respondre en grec a preguntes curtes i molt concretes, ... etc
5. Confecció d'un vocabulari b|sic que serveixi d'eina auxiliar per a la traducció dels textos i per a l'estudi etimològic de paraules del llenguatge científic, tècnic i literari de les llengües actuals. L'alumne rep els primers dies un model de fitxa com el que es mostra a l'Annex 2. En alguns ex|mens, podr| portar aquest vocabulari d'elaboració pròpia (no es permeten fotocòpies). Això li serveix d'estímul per tenir-lo complet i al dia. Cada tema del dossier conté el vocabulari necessari. El professor ho completa amb explicacions lèxiques, etimològiques,... que l'alumne, fent un buidat diari dels apunts, convertir| en les fitxes corresponents.
6. Anàlisi de l'evolució de la forma i del significat de paraules procedents del grec.
7. Creació d'una "gram|tica pròpia": la informació lingüística que apareix a pròsit del treball d'un text pot ser de diversa natura: morfològica, sintàctica, fonètica, semàntica, etimològica,... El professor anirà donant esquemes buits que l'alumne omple al ritme d'aparició en la pr|ctica quotidiana. Desprès amb les recapitulacions periòdiques aquest material és contrastat pel que dona el professor.
8. Introducció a l'ús del diccionari ( cap a final del segon trimestre)
9. Creació d'un fitxer/glossari de personatges mitològics, amb referències del seu ús, si s'escau, en la tradició literària o artística posterior.
3. AVALUACIÓ, AVALUACIÓ FORMATIVA DELS EXERCICIS
· El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs han de servir per avaluar el procés d'aprenentatge, i detectar les possibles dificultats de cada alumne. Els exercicis de control i exàmens haurien d'evitar afavorir les simples reproduccions de dades i conceptes. Cal fugir d'el perillós hàbit d'estudiar exclusivament per a la prova.
· Els exercicis diaris han d'ésser exactament això: exercicis, per tant no se'ls pondrà nota. El seu objectiu és practicar, assolir hàbits mentals respecte a la matèria i detectar els error per tal de corregir-los.
DEL TREBALL QUOTIDIÀ :
· El treball quotidià de traducció, els exercicis fets a casa,i els treballs són conditio sine qua non, necessària, però no suficient, per a la superació de la assignatura. Es realitzaran dos exàmens en cada trimestre, un de llengua (amb traducció, gramàtica i etimologia), i un altre de Hª Civilització. Cada trimestre, l'alumne rebr| un Qüestionari de Control d'Apunts, que li serveix de guia per comprovar l'estat dels seus apunts, i poder corregir-los o completar-los amb ajut de bibliografia o del mateix professor. A més, serveix com a pauta d'estudi per al examen. A cada examen entrar| tota la matèria de llengua vista a classe fins el moment i els temes de cultura des de l'últim examen.
AVALUACIÓ FINAL · La matèria de llengua es considera d'avaluació contínua fins a cert punt: l'alumne que suspengui sols un trimestre de llengua, el primer o segon, i aprovi el següent amb una nota superior a 5'5, no haurà de fer exàmens de recuperació. Si el trimestre suspès és el tercer, haurà de fer una petita recuperació de la matèria d'aquest trimestre.
· L'alumne que suspengui més d'un trimestre de llengua, després de fer un programa específic d'exercicis de recuperació, haur| de fer ex|mens de recuperació.
"PENDENTS" DE PRIMER · L'alumne de segon que té suspesa l'assignatura de primer, haurà de fer un programa específic d'exercicis de recuperació, i es podr| examinar dividint la matèria en dos parcials, a més de la convocatòria d'examen final únic al març
· La matèria de Història i Civilització no és acumulativa. Tot examen suspès haurà de ser recuperat amb una altra prova.
CRITERIS GENERALS DE CENTRE Segons criteris general de Centre, la mala lletra, lletra il·legible i/o una presentació barroera, o la no presentació dels treballs o exercicis obligatoris poden suposar un descens important en la qualificació i fins i tot, la suspensió de la mateixa qualificació.
NOTA FINAL: La nota de grec de final de batxillerat es calcularà, sempre desprès d'haver aprovat 1r. i 2on., atorgant un valor del 40% a la nota de Grec de 1r. I el 60% a la nota de segon.