PROPOSTA  DIDÀCTICA
A continuació, s'exposen diverses idees i exercicis i pràctiques
per a l' aprofitament escolar de l'estudi de la Cultura Megalítica.
L'aprofitament didàctic del tema, molt probablement s'hagi de vertebrar al voltant d'una sortida de camp, per tal d'observar un exemple de construcció megalítica damunt del terreny, tot realitzant una fase de preparació del tema abans de la sortida i una altra fase 
de recapitulació, anàlisi i repàs del que s'ha après i del grau d'assoliment dels objectius
que ens havíem proposat.

 
 1.1) Introducció al tema. Explicació dels canvis experimentats per l'home en la seva evolució del Paleolític cap al Neolític.
Paleolític:

- L'home era caçador i recol·lector.

- Fabricava estris de pedra tallada, ós 
o banya.

- Vivia formant petits grups, generalment en coves.

- Era nòmada, és a dir, es traslladava seguint a la seva principal  font d'obtenció d'aliments (la caça).

 Inscultures i gravats a la roca
 

Plànol del D. Mas de la Mata
 

D. Puig de Caneres (Darnius)
 
 Neolític:

  - L'home deixa de basar la seva font d'obtenció d'aliments en la caça,  per
esdevenir lentament un home que domina  la pràctica de l'agricultura i  la ramaderia.

- Millora la seva destresa en la fabricació d'estris de pedra, amb la  progressiva adquisició de la tècnica del  poliment.

- Poc a poc les agrupacions humanes es fan més grans.

- L'home esdevé sedentari i localitza el  seu habitatge en assentaments fixes.

- L'home adquireix el domini en la  fabricació d'estris de fang i ceràmica.
El pas cap el Neolític, és un procés lent que té lloc en varis focus localitzats en els quals
el medi físic i climàtic afavoreix el sedentarisme i la pràctica d'activitats agrícoles i ramaderes.
En cada un d'aquests llocs, el desenvolupament és diferenciat, per tant, a mesura que la vida de l'home esdevé millor i més complexa, la distància entre diversos grups humans es fa més palesa. Apareixen  grups neolítics ben diferenciats, fortament condicionats per les característiques del medi on s'han desenvolupat, però també amb la possibilitat de traspassar alguns dels seus caràcters  més propis a d'altres grups.
Quan tractem de la comarca de l'Alt Empordà, s'ha de tenir en compte que al llarg de tota l'història ha estat una zona de pas, tot rebent successivament fortes influències de les diverses cultures que hi han esdevingut. Puntes de fletxa de sílex - D. Vinya del Rei (Vilajuïga)
Al llarg del IV mil·leni aC., hi trobem grups humans, ja plenament neolítics, que es concentren en assentaments situats en petits altiplans de la zona muntanyosa dedicats gairebé amb tota seguretat, bàsicament a la ramaderia. A les zones planes, que no es trobaven cobertes d'aiguamolls, segurament hi haurien petits grups d'agricultors.
Els homes que bastiren el monuments megalítics, vivien en les zones muntanyenques, on trobaren amb molta abundor els materials utilitzats en les seves construccions. La seva organització devia ser entorn de tribus i dins d'aquestes en clans (agrupacions més grans que la família nuclear tal com la coneixem avui dia). Segurament també, aquests grups es devien reunir entorn dels menhirs que havien aixecat amb l'objecte de dur a terme rituals o celebracions. 

1.2) TREBALL ABANS DE LA SORTIDA


 

La mitologia i el megalitisme

 En èpoques passades, al llarg dels segles passats, aparegueren tota una sèrie de     llegendes al voltant d'aquests monuments de pedra d'origen neolític. Els camperols i habitants de les contrades on es troben aquestes construccions, les hi conferien a vegades, un origen diví, a vegades un origen demoníac, producte d'encanteris, i càstigs. Un autor que ha tractat en profunditat aquest aspecte del megalitisme
és Joan Amades, que en la seva obra 
"Mitologia megalítica"  fa una extensa recompilació de llegendes i tradicions.
La tradició popular atorgava sovint origen 
sobrenatural a dòlmens i menhirs. Amb el pas del temps, molts d'aquests monuments reberen nom a partir de l'ús que se'n havia fet: coves d'alarbs, barraques de lladres, etc. Heus aquí algun exemple:

  • Diuen que posant l'orella al menhir del Mas Roquer (Rabós), se sent el mar i es possible predir-ne el seu estat.
  • La pedra dreta de Maçanet de Cabrenys, dita Roc d'en Rotllan, és obra d'aquest heroi, qui la llançà des de dalt la muntanya quan tornava cap a França.
  • El menhir de la Murtra, és un monjo de St. Pere de Rodes, que fou convertit en pedra en caure en el pecat.
   I així molt i molts altres casos....


 
Una vegada s'ha introduït el tema en les seves qüestions generals (situació cronològica, ambient geogràfic, organització social, etc...), es convenient de passar a treballar amb més concreció, tot utilitzant materials i realitzant activitats, que ens ajudin a comprendre el més essencial de la cultura megalítica. 
 
  • Lectura de textos escollits i comentari en grup. Alguns exemples en poden ser aquests: 
         - C.Molins:" El Megalitisme a la Serra de 
            Rodes-Cap de Creus";Farella, Revista de 
            Llançà nº7, agost 1998.

            - C.Molins: "La serra de L'Albera: un
      país ignorat (i III). La seva història , la
      seva gent..."; Llançà, gener 1995.
 

               Fes clic per veure'ls !!
 

  • Situar la cultura megalítica en un fris cronològic.
  • Confeccionar una taula comparativa en què hi quedin reflectides les innovacions i canvis produïts en els diversos aspectes de la vida de l'home en el pas del Paleolític al Neolític.
  • Exercitar-se en la realització de croquis, dibuixos de construccions megalítiques (Stonehenge, Carnac o algun exemple conegut de les nostres contrades)
  • Treballar el fang, imitant peces ceràmiques amb decoració geomètrica o peces arqueològiques (ganivets, collarets).
                - Se'n poden observar exemples 
                 a: Restes ceràmiques

 
Dibuixos de les Plantes d'Alguns Monuments Megalítics
Font :Lluis Pericot : "La Cultura megalítica catalana y la cultura pirenaica" 

 
 


 

Portada de la webIntroducci i generalitats del MegalitismeMegalitisme a L'AlberaMegalitisme a S. de Rodes -Cap de creusGlossari de termes del MegalitismeBibliografia,enllaços i notícies del Megalitisme