Aquestes parròquies tenen un comportament molt diferent entre sí, cosa que aconsella no agregar les seves dades. De fet, la parròquia d'Alfara i la de Paüls tenen un comportament molt similar, en les quals no sembla produir-se cap crisi important a final del s. XIX. Per la seva ubicació les podem definir com a parròquies de muntanya. En canvi, la parròquia de Xerta presenta una evolució molt diferent a les altres dues, ja que a partir de 1860 experimentà una important disminució. Aquest fet s'ha de relacionar amb la crisi de la navegació comercial per l'Ebre. Hem de tenir en compte que històricament aquesta localitat tingué un important paper comercial.

 

Analitza el gràfic i respon:

1/ Localitza algunes de les principals contraccions dels bateigs en cada una d'aquestes parròquies i intenta explicar quina en fou la causa. On et sembla que van ser més importants, a Xerta o a les dues parròquies de muntanya?

2/ Analitza i valora la forta contracció dels bateigs a la parròquia de Xerta a final del s. XIX. Creus que degué tenir influència en els efectius totals de la localitat? A partir d'aquestes dades, com pots qualificar la situació que visqué Xerta en aquests anys?