El creixement de la població del Baix Ebre i Montsià a partir del 1700 està fora de dubte. El fet que possibilità aquest creixement fou la colonització agrícola d'unes terres que fins llavors havien estat majoritàriament ermes amb una sèrie de conreus arboris que destinaven la seva producció al mercat. A partir de l'anàlisi dels bateigs i enterraments es confirma l'important creixement de la zona que a vegades s'havia posat en dubte. Al mateix temps, sembla que el creixement vegetatiu explicaria la major part del creixement. Però hi hagué una part del creixement, positiu o negatiu, que s'explica a partir del saldo migratori. Així, la zona del Baix Ebre i Montsià fou una zona d'emigració a partir de la dècada del 1860 (és el moment que s'inicia l'emigració a Barcelona), però anteriorment pot pensar-se que la immigració tingué un paper important. Alguns aspectes semblen apuntar en aquest sentit, com ara l'existència en algunes parròquies d'un percentatge de pàrvuls enterrats molt superior al que seria habitual. Curiosament, aquesta immigració s'hauria produït en un moment en què no era habitual que fos un element important del creixement de la població.
Per tal d'estudiar la immigració es poden utilitzar les dades recollides en els registres de matrimonis, ja que molt freqüentment hi solien anotar la procedència de les persones que es casaven. A partir d'aquests dades podem veure quin percentatge dels que es casaven, homes i dones, no eren de les comarques del Baix Ebre o Montsià (Immigració 1). Per un altre costat, si analitzem quina quantitat d'aquests persones eren de les comarques veïnes i quina quantitat eren de zones més llunyanes, també podem saber si els immigrants venien de molt lluny o en canvi procedien de relativament a prop (Immigarció 2).