L'Església registrava en un sol apunt tots els sagraments que s'administraven al voltant del moment de la mort (unció dels malalts, confessió i comunió), tot fent constar si s'havien pogut administrar o hi havia alguna circumstància derivada de la malaltia que ho impedí. Això feu que inicialment només s'anotés la mort dels adults (més de 8 anys al bisbat de Tortosa), però com la parròquia també era l'encarregada de gestionar el cementiri i els registres d'enterraments, com tots els altres de sagraments, podien ser usats en qüestions civils, durant el segle XVII s'anà estenent el costum de portar un registre dels enterraments des pàrvuls i un altre per als adults. Aquesta separació ens permet analitzar, ni que sigui d'una manera aproximada, la mortalitat infantil i juvenil (la dels pàrvuls) i la adulta (els adults).
En les pàgines següents podràs veure com la mort no es presentava d'una manera regular, sinó que moltes vegades apareixia de manera sobtada, provocant un fort increment del nombre de morts. Això era degut a que una de les principals causes de mort eren les malalties infeccioses. Per tal d'analitzar aquestes crisis disposem de diferents instruments matemàtics que permeten detectar les denominades crisis de mortalitat.