El
creixement vegetatiu és la diferència entre els naixements i
les defuncions i històricament ha estat el factor principal pel qual
ha variat el nombre d'habitants d'un territori. En aquest cas, per a calcular
aquest indicador demogràfic, hem utilitzat els bateigs i els enterraments
d'aquelles parròquies de les quals conservem tots dos registres. A
la zona del Baix Ebre i Montsià el creixement vegetatiu fou molt important
al llarg dels segles XVIII i XIX, fins al punt que explica la major part de
l'augment de població. Aquest creixement tan important s'hauria produït principalment
com a resultat de la disminució del nombre d'enterraments i pel fet
de mantenir-se elevat el nombre de bateigs. Aquesta situació es donaria entre
la dècada del 1760 i la del 1860, que va ser quan s'acumulà un major creixement.
A partir d'aquest moment el creixement vegetatiu tendí a estabilitzar-se,
primer com a conseqüència d'un cert increment dels enterraments i després
per la caiguda del nombre de bateigs. Seria aquesta disminució del
nombre de bateigs, juntament amb una certa emigració des d'aquestes terres
cap a Barcelona i altres llocs, la causa que la població del Baix Ebre i Montsià
frenés el seu creixement a partir de la dècada del 1860 aproximadament.