A partir dels recomptes fiscals o dels censos i padrons de població es pot reconstruir el nombre d'habitants que hi havia en un lloc en un moment concret, quan es va fer el recompte o el cens. Aquestes dades són molt diferents de les que ens faciliten els registres parroquials o el registre civil, ja que mentre aquest tipus de font ens dona una informació continuada en el temps, els recomptes o els censos només ens aporten informació referida al moment puntual en el qual es van realitzar. A més, estan subjectes a una major possibilitat d'error, ja sigui per ocultacions o errors materials en la seva elaboració.
A Catalunya, fins a principi del s. XVIII s'elaboraven recomptes fiscals els quals poden utilitzar-se de manera indirecta per a saber quina era la quantitat de població que hi havia en un moment concret. Per a això, s'ha de tansformar el nombre de contribuents (els focs o les cases) en habitants. Aquest procès, però, estarà sempre subjecte a dos possibles errors: les ocultacions de focs (unitats fisacals) amb la finalitat de no pagar impostos i el fet que no sabem amb precisió quantes persones hi havia per cada família o unitat fiscal.
Els censos s'elaboren amb finalitat demogràfica per a saber quina és la població que hi ha a un lloc en un moment concret. A Espanya, el primer cens modern, encara que amb moltes deficiències, es realitzà per ordre de Floridablanca el 1786. Des de la segona meitat del segle XIX s'elaboren amb regularitat (habitualment cada deu anys), cosa que permet tenir unes dades continuades en el temps. En principi, com que els censos no tenen finalitat fiscal, estan subjectes a menys ocultacions que els recomptes anteriors, però el cert és que fins a ben entrat el segle XX també es veien afectats per nombrosos errors de tot tipus.