Made with Xara
3. ELS ANYS 20: CHICAGO
El 1917, per greus incidents, es tanquen els locals de jazz nocturns: els músics
inicien un èxode seguint el riu Mississipi cap els estats del nord i Chicago com a gran
ciutat. La 1ª guerra mundial (1914-1918) havia començat i les ciutats del nord
necessitaven mà d’obra. Tot i que l’esclavitud estava abolida, els negres vivien
separats en barris: South Side a Chicago i Harlem a Nueva York.
- Chicago, Kansas City i New York es converteixen en la meta dels jazzmen.
- Als locals de Chicago es pot escoltar el veritable
estil New Orleans, hi actuen els seus
representants: King Oliver i la Creole Jazz Band
(fundada per ell el 1920), Louis Armstrong, els Hot
Five (després Hot Seven)
- És l’època dels primers grans solistes: Louis
Armstrong i Duke Ellington.
- Els anys 20 són també els del blues clàssic.
Bessie Smith és la millor representant
(emperadriu del blues). Bessie canta les realitats
de la misèria, la preso i els amors impossibles.
- En aquest moment també surten al mercat
els Race Records, discos enregistrats
especialment per a la comunitat negra i que ajuden a difondre el jazz i el blues per
tot el territori nord-americà: és l’edat d’or del jazz. Es desenvolupa un nou estil
derivat del New Orleans però amb diferències: l’estil Chicago.
Característiques de l’Estil Chicago
- Conjunt de 6 a 9 músics, algunes orquestres sobrepassen els 10.
- Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
- Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i per primera vegada incorporació
del saxòfon.
- Improvisació individual: predomini dels solistes per damunt del conjunt en les
improvisacions. Quan hi ha varies línies melòdiques, acostumen a anar paral·leles.
- Pulsació rítmica en els temps febles. Es desplacen cap el 2n i 4t temps,
sobretot a la bateria.
Louis Armstrong
Louis Arsmtrong es converteix en la gran figura del
jazz d'aquesta època aportant: expressió emotiva,
tècnica musical , sentit del swing, vibratos,
ornaments i l’scat en l’estil vocal. Ha estat el músic
amb més influència en el desenvolupament de la
música de jazz.
3. ELS ANYS 20: CHICAGO
El 1917, per greus incidents, es tanquen els locals de jazz nocturns: els músics
inicien un èxode seguint el riu Mississipi cap els estats del nord i Chicago com a gran
ciutat. La 1ª guerra mundial (1914-1918) havia començat i les ciutats del nord
necessitaven mà d’obra. Tot i que l’esclavitud estava abolida, els negres vivien
separats en barris: South Side a Chicago i Harlem a Nueva York.
- Chicago, Kansas City i New York es converteixen en la meta dels jazzmen.
- Als locals de Chicago es pot escoltar el veritable
estil New Orleans, hi actuen els seus
representants: King Oliver i la Creole Jazz Band
(fundada per ell el 1920), Louis Armstrong, els Hot
Five (després Hot Seven)
- És l’època dels primers grans solistes: Louis
Armstrong i Duke Ellington.
- Els anys 20 són també els del blues clàssic.
Bessie Smith és la millor representant
(emperadriu del blues). Bessie canta les realitats
de la misèria, la preso i els amors impossibles.
- En aquest moment també surten al mercat
els Race Records, discos enregistrats
especialment per a la comunitat negra i que ajuden a difondre el jazz i el blues per
tot el territori nord-americà: és l’edat d’or del jazz. Es desenvolupa un nou estil
derivat del New Orleans però amb diferències: l’estil Chicago.
Característiques de l’Estil Chicago
- Conjunt de 6 a 9 músics, algunes orquestres sobrepassen els 10.
- Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
- Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i per primera vegada incorporació
del saxòfon.
- Improvisació individual: predomini dels solistes per damunt del conjunt en les
improvisacions. Quan hi ha varies línies melòdiques, acostumen a anar paral·leles.
- Pulsació rítmica en els temps febles. Es desplacen cap el 2n i 4t temps,
sobretot a la bateria.
Louis Armstrong
Louis Arsmtrong es converteix en la gran figura del
jazz d'aquesta època aportant: expressió emotiva,
tècnica musical , sentit del swing, vibratos,
ornaments i l’scat en l’estil vocal. Ha estat el músic
amb més influència en el desenvolupament de la
música de jazz.