Made with Xara
A PARTIR DELS ANYS 50: COOL JAZZ, THIRD
STREAM, HARD-BOP, FREE JAZZ, JAZZ FUSIÓ
Fins el 1950 la comunitat negra vivia segregada de la resta del pais fins que el
sistema consumista la va absorbir per crear un mercat encara més nombrós.
Blancs i negres són bombardejats per igual pel consum. Els race records van
desapareixent i la producció discogràfica s'unifica. El públic ja no decidia entre un
tipus de música o altre, era l’aparell comercial el que ho feia imposant les modes.
A partir de 1950 ja diferents tendències en el jazz:
1. Els innovadors, seguidors del be-bop i que derivaran en estils diferents del
jazz:
2. Els nous clàssics del jazz, que retornen als origens i donen lloc a altres estils
més senzills i comercials: rock, soul, funk, etc.
Els innovadors, seguidors del be-bop, derivaran en els següents estils:
COOL JAZZ
Apareix cap el 1950 i el practicaran els seguidors de Dizzy Gillespie, havia de ser
una música fresca, gens apasionada o emotiva i amb una pulsació mecànica. El
representant més significatiu es Miles Davis.
- Estil sobri, autolimitat, lleuger, relaxat i cerebral a vegades
- Sonoritats més lleus i tènues
- S'imprimeix una atmosfera fresca (cool)
Representants: Miles Davis, Lennie Tristano ( pianista cec)., Stan Getz
Miles Davis Stan Getz
All blues (Miles Davis)
THIRD STREAM (tercer corrent): Moviment d’aproximació a la música
contemporànea culta europea.
És més important la composició que la improvisació en aquest estil que té
arranjadors importants: per exemple, Gil Evans arranja el Concert d’Aranjuez per
Miles Davis.
El Modern Jazz Quartet és el conjunt més representatiu d’aquest corrent i el
músic més famós és Dave Brubeck, alumne de Schonberg i excel·lent
compositor.
HARD BOP: Apareix com a reacció a la degradació dels dos estils anteriors.
Retorn a les formes del be-bop inicial però de forma més agressiva. És una
repetició històrica de l’enfrontament entre negres i blancs.
- S’inspira en valors més autèntics de la cultura afro-americana.
- Desapareix l’atmosfera cool i s’utilitzen las del gospel, blues i altres típiques
dels negres.
El conjunt més representaciu és el dels Jazz Messengers organitzat pel bateria
Art Blaquey (1954)
FREE JAZZ: (També anomenat nueva ola) Eleva al punt màxim la llibertat dels
músics per improvisar, fugint de la tonalitat i tornant als inicis en que els músics
tocaven de forma espontànea.
Característiques
- Improvisacions continues sobre pocs elements bàsics.
- Es prescindeix d’enllaços harmònics, disciplines i restriccions musicals.
L’intèrpret toca el que desitja en cada moment.
- No hi ha un model rítmic fixe, atonalitat, tot val.
- Ornette Colemann és el líder d’aquest moviment
- Free jazz, és també l’expressió més radical dels moviments dels negres
americans en lluita per la consecució dels drets civils.
Ornette Coleman
JAZZ FUSIÓ: Des dels anys 40 el jazz havia ja incorporat elements de música
cubana. Durant els 60 apareixen intents de renovar el jazz amb elements d’altres
llenguatges musicals, principalment de la música brasilera, amb el ritme de la
bossanova, llatinoamericana i el rock (jazz-rock). Aquesta tendència discutida
pels puristas ha anat perduran fins ara.
Representants: Miles Davis , Stan Getz, Chick Corea
Manteca Desafinado
A PARTIR DELS ANYS 50: COOL JAZZ, THIRD
STREAM, HARD-BOP, FREE JAZZ, JAZZ FUSIÓ
Fins el 1950 la comunitat negra vivia segregada de la resta del pais fins que el
sistema consumista la va absorbir per crear un mercat encara més nombrós.
Blancs i negres són bombardejats per igual pel consum. Els race records van
desapareixent i la producció discogràfica s'unifica. El públic ja no decidia entre un
tipus de música o altre, era l’aparell comercial el que ho feia imposant les modes.
A partir de 1950 ja diferents tendències en el jazz:
1. Els innovadors, seguidors del be-bop i que derivaran en estils diferents del
jazz:
2. Els nous clàssics del jazz, que retornen als origens i donen lloc a altres estils
més senzills i comercials: rock, soul, funk, etc.
Els innovadors, seguidors del be-bop, derivaran en els següents estils:
COOL JAZZ
Apareix cap el 1950 i el practicaran els seguidors de Dizzy Gillespie, havia de ser
una música fresca, gens apasionada o emotiva i amb una pulsació mecànica. El
representant més significatiu es Miles Davis.
- Estil sobri, autolimitat, lleuger, relaxat i cerebral a vegades
- Sonoritats més lleus i tènues
- S'imprimeix una atmosfera fresca (cool)
Representants: Miles Davis, Lennie Tristano ( pianista cec)., Stan Getz
Miles Davis Stan Getz
All blues (Miles Davis)
THIRD STREAM (tercer corrent): Moviment d’aproximació a la música
contemporànea culta europea.
És més important la composició que la improvisació en aquest estil que té
arranjadors importants: per exemple, Gil Evans arranja el Concert d’Aranjuez per
Miles Davis.
El Modern Jazz Quartet és el conjunt més representatiu d’aquest corrent i el
músic més famós és Dave Brubeck, alumne de Schonberg i excel·lent
compositor.
HARD BOP: Apareix com a reacció a la degradació dels dos estils anteriors.
Retorn a les formes del be-bop inicial però de forma més agressiva. És una
repetició històrica de l’enfrontament entre negres i blancs.
- S’inspira en valors més autèntics de la cultura afro-americana.
- Desapareix l’atmosfera cool i s’utilitzen las del gospel, blues i altres típiques
dels negres.
El conjunt més representaciu és el dels Jazz Messengers organitzat pel bateria
Art Blaquey (1954)
FREE JAZZ: (També anomenat nueva ola) Eleva al punt màxim la llibertat dels
músics per improvisar, fugint de la tonalitat i tornant als inicis en que els músics
tocaven de forma espontànea.
Característiques
- Improvisacions continues sobre pocs elements bàsics.
- Es prescindeix d’enllaços harmònics, disciplines i restriccions musicals.
L’intèrpret toca el que desitja en cada moment.
- No hi ha un model rítmic fixe, atonalitat, tot val.
- Ornette Colemann és el líder d’aquest moviment
- Free jazz, és també l’expressió més radical dels moviments dels negres
americans en lluita per la consecució dels drets civils.
Ornette Coleman
JAZZ FUSIÓ: Des dels anys 40 el jazz havia ja incorporat elements de música
cubana. Durant els 60 apareixen intents de renovar el jazz amb elements d’altres
llenguatges musicals, principalment de la música brasilera, amb el ritme de la
bossanova, llatinoamericana i el rock (jazz-rock). Aquesta tendència discutida
pels puristas ha anat perduran fins ara.
Representants: Miles Davis , Stan Getz, Chick Corea
Manteca Desafinado