Made with Xara
ELS ANYS 30: NOVA YORK I L’ERA DEL SWING
Entre el 1929 i el 1934 Amèrica pateix una forta crisi econòmica amb la conseqüent
davallada de les borses. Es produeix la segona gran migració de músics, aquesta
vegada cap a New York . El barri de Harlem, a l’illa de Manhattan, es converteix en un
barri per a gent de color després de haver estat una zona residencial blanca i per tant
en una zona d'activitat musical jazzística amb nombrosos clubs de jazz, entre ells el
conegut Cotton Club.
Abans dels anys 30 ja es podien trobar musics continuadors del ragtime, que
practicaven el piano-stride. (To stride: donar gambades:
m.e. notes greus en els temps forts i acords en els febles;
m.d. la melodia.) Fats Waller, va ser el principal intèrpret
de piano-stride.
El jazz passa a mans de músics blancs. És l’època del
swing i de les grans orquestres iniciada abans per Duke
Ellington i Louis Armstrong. La gent després de la crísi
necessita ballar i disfrutar i ho fan amb aquest nou estil
ballable i lleuger:
Duke Ellington
Take the A train (Duke Ellington)
Característiques principals del SWING
- Big Bands, conjunts de 12 a 16 musics amb una gran importància dels solistes en
contrast amb el conjunt. És la formació més gran i complexa del jazz que marcarà una
època.
- Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
- Secció melòdica: dues seccions de vent-metall: trompetes i trombons.Una secció
de vent-fusta (saxofons alts, saxofons tenors i clarinets). Els instrumentistes es posen
drets quan han de fer solos.Melodies molt més elaborades.
- Estil riff: frases de pregunta- resposta dins de la orquestra.
- Pulsació rítmica marcada en 4 temps. Els estils anteriors marcaven un ritme de
dos cops. En el swing el bombo marca els 4 temps però el 2n i el 4t s’accentuen amb
un ritme especial: treset de negra i corxera.
- Necessitat d’arranjaments per orquestra: es guanya en complexitat orquestral i es
perd en espontaneitat i improvisació.
- Arranjadors: Duke Ellington, Glenn Miller (aconsegueix una sonoritat especial amb
la seva Big Band amb una música més comercial)
- Època de grans solistes:
Veus: Billie Holiday, Ella Fitzgerald
Saxos tenors: Lester Young , Coleman Hawkins
Saxos contralts: Benny Carter, Johnny Hodges
Clarinetistes: Benny Goodman proclamat "Rey del Swing", primer blanc que desafia la
segregació racial integrant diversos músics de color en la seva orquestra.
Bateries: Gene Krupa, Cozy Cole, Syd Catlet
Pianistes: Teddy Wilson, Fats Waller, Count Basie (pianista senzill amb poques notes o
acords incisius i orquestra de gran riquesa rítmica)
Trompetistes: Rex Stewart , Bunny Berigan
Època de grans orquestres o big bands : la de Benny Goodman, la de Glenn Miller, la
de Duke Ellington, la de Count Basie i la de Fletcher Henderson.
També es desenvolupa l’estil riff amb frases curtes i incisives
de
pregunta-resposta i repeticions, seguint l’esquema de la
música africana, amb accents als 4 temps.L’orquestra de
Count Basie practica aquest estil i hi actuen personalitats
com Billie Holiday i Lester Young (saxo).
Billie Holiday
Sing, sing, sing (Bennie Goodman)
ELS ANYS 30: NOVA YORK I L’ERA DEL SWING
Entre el 1929 i el 1934 Amèrica pateix una forta crisi econòmica amb la conseqüent
davallada de les borses. Es produeix la segona gran migració de músics, aquesta
vegada cap a New York . El barri de Harlem, a l’illa de Manhattan, es converteix en un
barri per a gent de color després de haver estat una zona residencial blanca i per tant
en una zona d'activitat musical jazzística amb nombrosos clubs de jazz, entre ells el
conegut Cotton Club.
Abans dels anys 30 ja es podien trobar musics continuadors del ragtime, que
practicaven el piano-stride. (To stride: donar gambades:
m.e. notes greus en els temps forts i acords en els febles;
m.d. la melodia.) Fats Waller, va ser el principal intèrpret
de piano-stride.
El jazz passa a mans de músics blancs. És l’època del
swing i de les grans orquestres iniciada abans per Duke
Ellington i Louis Armstrong. La gent després de la crísi
necessita ballar i disfrutar i ho fan amb aquest nou estil
ballable i lleuger:
Duke Ellington
Take the A train (Duke Ellington)
Característiques principals del SWING
- Big Bands, conjunts de 12 a 16 musics amb una gran importància dels solistes en
contrast amb el conjunt. És la formació més gran i complexa del jazz que marcarà una
època.
- Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
- Secció melòdica: dues seccions de vent-metall: trompetes i trombons.Una secció
de vent-fusta (saxofons alts, saxofons tenors i clarinets). Els instrumentistes es posen
drets quan han de fer solos.Melodies molt més elaborades.
- Estil riff: frases de pregunta- resposta dins de la orquestra.
- Pulsació rítmica marcada en 4 temps. Els estils anteriors marcaven un ritme de
dos cops. En el swing el bombo marca els 4 temps però el 2n i el 4t s’accentuen amb
un ritme especial: treset de negra i corxera.
- Necessitat d’arranjaments per orquestra: es guanya en complexitat orquestral i es
perd en espontaneitat i improvisació.
- Arranjadors: Duke Ellington, Glenn Miller (aconsegueix una sonoritat especial amb
la seva Big Band amb una música més comercial)
- Època de grans solistes:
Veus: Billie Holiday, Ella Fitzgerald
Saxos tenors: Lester Young , Coleman Hawkins
Saxos contralts: Benny Carter, Johnny Hodges
Clarinetistes: Benny Goodman proclamat "Rey del Swing", primer blanc que desafia la
segregació racial integrant diversos músics de color en la seva orquestra.
Bateries: Gene Krupa, Cozy Cole, Syd Catlet
Pianistes: Teddy Wilson, Fats Waller, Count Basie (pianista senzill amb poques notes o
acords incisius i orquestra de gran riquesa rítmica)
Trompetistes: Rex Stewart , Bunny Berigan
Època de grans orquestres o big bands : la de Benny Goodman, la de Glenn Miller, la
de Duke Ellington, la de Count Basie i la de Fletcher Henderson.
També es desenvolupa l’estil riff amb frases curtes i incisives
de
pregunta-resposta i repeticions, seguint l’esquema de la
música africana, amb accents als 4 temps.L’orquestra de
Count Basie practica aquest estil i hi actuen personalitats
com Billie Holiday i Lester Young (saxo).
Billie Holiday
Sing, sing, sing (Bennie Goodman)