Apunts de Història de l'Art
Èpoques i períodes de l'art grec
Art Pre-hel·lènic
Art grec
Període clàssic
Art grec - arquitectura d'època clàssica

 

URBANISME

  • A l'època clàssica destaca el famós urbanista Hipodamos de Milet
  • Pla de Milet
  • Port del Pireu
  • Elements urbanístics:
    • Importància de la disposició dels edificis, del conjunt
    • Poca importància dels interiors
    • Arquitectura arquitravada
    • Àgora, stòa, buletari (funcions polítiques i socio-econòmiques)
    • Acròpolis (funció militar i religiosa)
    • Temples (funció religiosa )
    • Teatre, Odeó, Gimnàs (funció d'esbargiment)

 

Cercar en aquesta pàgina

Urbanisme
Tipologia
Edifici

 

 

TIPOLOGIA

EL TEMPLE
  • Construcció més important
  • Funció: casa del déu o deessa. Ni reunions ni rituals
  • Importància de l'aparença exterior
  • Té dimensió humana
  • Planta rectangular. N'hi ha alguna de circular ( tholos )
  • Parts:
    • Nàos o cella: espai fonamental per allotjar la imatge del déu
    • Pronàos: anterior a la naos. Pòrtic obert
    • Opistòdomos: lloc de les ofrenes, darrera de la nàos sensecomunicació amb ella. Entrada per l'exterior
    • A la part exterior hi ha columnes que fan que el temple sigui:
      • En funció de la disposició:
        • Pròstil ( columnes només davant )
        • Anfipròstil ( davant i darrera )
        • Perípter ( al voltant )
        • Dípter ( doble filera )
      • En funció del nombre de columnes en la façana:
        • Dístil
        • Trístil
        • Tetràstil
        • Hexàstil
        • Octàstil
      • En funció de l'ordre arquitèctonic:
        • Dòric
        • Jònic
        • Corint
ORDRES ARQUITÈCTONICS
  • DÒRIC
    • Grècia i Magna Grècia
    • Auster, senzill, sobri
    • Estilobat de tres graons
    • No té base
    • Fust estriat (20 canaladures)
    • Columna més ampla d'abaix
    • Pot presentar lleuger èntasi al centre
    • Capitell amb àbac, equí i collarí
    • Altura total de 4 a 6 vegades el diàmetre inferior
    • Arquitrau d'una peça
    • Fris amb triglifs amb gotes i metopes
    • Cornisa
    • Frontó ( timpà, acroteri, gàrgoles )
  • JÒNIC
    • Apareix al segle VI a. C.
    • Origen a Àsia Menor
    • Té base amb tor i plint
    • Fust més esbelt ( 9 vegades el diàmetre inferior ) i 24 canaladures
    • No presenta èntasi
    • Capitell amb cos central ( cimaci ) i dues volutes
    • Arquitrau de tres bandes que surten progressivament cap a l'exterior
    • Fris llis
    • Frontó igual al dòric
  • CORINTI
    • Més tardà
    • Fust 10 vegades el diàmetre
    • Només varia respecte del jònic en el capitell
    • Capitell: cos central troncocònic ornamentat amb fulles d'acant i roses
    • Més utilitzat pels romans

EL PARTENÓ

  • 447-432 a. C.
  • Temple dedicat a Atenea Pàrtenos. Atenea com a deessa verge i protectora d' Atenas
  • 69,51m x 30,86m de columna a columna
  • Ictini i Cal·licrates. Fídies ( escultura i coordinació general)
  • Acròpolis d'Atenes
  • Pedra de Paros i marbre de pentèlic

Anàlisi formal

Mur isòdom i sistema arquitravat. Teulada a dues aigues

Ordre dòric, octàstil, perípter ( 17 columnes als costats ), anfipròtil

Pronàos, nàos o cel·la i epistòdomos. Pronàos i epistòdomos són hexàstils

Columnes dòriques amb èntasiHi ha correccions òptiques: curvatura del krepis i entaulament, èntasi, intercolumnis de diferent mesura, columnes dels extrems una mica més grosses.

Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus. Al frontó de davant el naixement de Venus del cap de Zeus i al posterior la victòria de la deessa sobre Posidó per protegir Atenes. Hi ha grups escultòrics de gran valor: deeses del frontó per la perfecció anatòmica i el perfecte acabat dels plecs dels vestits; al fris interior la processió de les Panateneas i a les metopes les lluites de Troia i de guerrers contra centaures.

Hi havia policromia. Els trigrifs eren blancs i blaus. El fons dels frisos i metopes era vermell i el del frontó blau brillant. En les figures es pintaven els ulls i els cabells.

Els relleus surten més de dalt per compensar la visió des de baixPredomina l'horitzontalitat però hi ha un equilibri. Escala humanaHi ha una adaptació al marc geogràfic, ocupa el lloc més elevat. No està al centre sinó al lloc que més imposa la seva visió degut al recorregut litùrgic de les Panateneas quan entraven a l'Acròpolis.

A l'interior ( nàos ) l'escultura d'Atenea (Fídies) recoberta d'or i marfil envoltada d'una columnata doble (una sobre l'altra) estava sobre un petit estany que reduïa els efectes d'obscuritat de la salaTé algunes coses jòniques (columnes interiors i de l'opistòdomos, fris decorat).

Significat i funció

Pèricles va ser el governant que va decidir la reconstrucció perquè havia estat destruït pels perses
No és un lloc d'adoració. Té una significació fonamentalment externa.
El Partenó significa una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa, protectora de la ciutat, realitzada per homes lliures agraïts pels èxits navals i comercials.
Una gran porta il·luminava l'interior de manera que el sol ixent donés directament sobre la divinitat el dia del seu aniversari d'aquesta.
Significa també la supremacia d'Atenes. Tot el conjunt de l'Acròpolis dóna sensació de poder
S'ha de tenir en compte que Atenes tenia al voltant de 40.000 h (ciutat relativament petita i de recursos escassos comparada amb Egipte o Mesopotàmia ) i encara que es van utilitzar recursos de la Liga de Delfos, el Partenó i tota l'Acròpolis són una obra meravellosa i grandiosa fruit de l'esforç d'un poble amb uns ideals molt sòlids

ERECTEÓ

  • 421-407 a. C.
  • Cal·límaco i Filocles
  • Acròpolis d'Atenes
Elements formals

Planta

Ocupa un lloc desnivellat
Quatre façanes diferents amb tres pòrtics també diferents. La del sud és la més important: Tribuna de les Cariàtides ( segons la tradició els atenesos havien fet esclaves les dones de Cària i matat els homes per l'ajuda als perses
Harmonia des de qualsevol punt de vista
Diverses cel·les: Atenea ( estàtua de fusta ), Erectèon ( rei mitològic d'Atenas ), Posidó, tomba de Cecrops
Ordre jònic. Obra mestra
Flexibilitat d'ordre. Complexitat

VICTÒRIA NIKÈ - NIKÈ APTERA


  • 427-424 a. C.
  • Cal·licrates
  • Entrada a l'Acròpolis d'Atenes

Elements formals

És petit. Ordre jònic. Tetràstil i anfipròstilDues pilastres entre les antes. Les proporcions semblen pesades. Potser per no contrastar massa amb les columnes dòriques dels propileusRelleus de la "Victòria" sobre els perses. Hi ha també la "Victòria deslligant-se les sandàlies" que s'atribueix a Cal·límaco, considerat inventor del capitell corintiA l'interior fusiona pronàos i nàos en un sol espai. No té "opistodomos"

Significat i funció

Manat construir per Pèricles com els dos anteriors, però construït després de la seva mort
Commemora la victòria d'Alcibíades sobre els espartans ( guerres del Peloponès )

 

TEATRE D'EPIDAURE

Més informació

  • Finals segle IV
  • S'atribueix a Policlet el Jove
  • 135 m de diametre
Elements formals
Cavea. 14.000 espectadors. Dividida en diferents zones
Orquestra. Cor i dansa. Aquí és circular ( 20 m de diametre )

Scena. Amb funcions decoratives.

Significat i funció

El teatre neix en honor de DionísLa tragèdia era un element més de les festes dionisíaques que es celebraven a la primavera.

El cor subratllava i comentava la declamació de l'actor. Èsquil utilitzava dos actors i Sòfocles un tercerHi havia concursos literaris

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2010