|
Fa uns anys, un investigador va descobrir que les MT, de vegades, podien tenir units ions de fósfor, un element que fins aquell moment ningú suposava que tingués res a veure amb les MT. Temps després, durant les nostres investigacions, unes senyals extranyes van començar a aparèixer en algunes de les MT que estàvem estudiant. Les senyals apareixien en els espectres de Dicroisme Circular de MT de diferents organismes ( M.edulis, Q.suber, D.melanogaster i C.elegans) en una zona de l'espectre (prop dels 240 nm) en la que, teòricament, no hi hauria d'haver res. Els espectres són com una imatge de l'ombra de la proteïna, de manera que, tot i que ens permeten saber que hi ha alguna cosa i aproximar-ne la forma, no podem identificar-ho exactament. |
Vam estudiar quins ions podrien donar una forma com aquesta a l'espectre. No es podia tractar dels ions fósfor descoberts per..... Ni tampoc del ions sulfur, que havíem descobert nosaltres mateixos. Finalment, va aparèixer una hipòtesi inesperada: podria tractar-se de ions de clor, és a dir, clorurs? Mitjançant un senzill experiment, vam posar les MT que estudiàvem en condicions que substituien els ions de clorur per uns altres anomenats perclorat. I...eureka!! Les extranyes senyals es modificaven. Això significava que les ombres que vèiem eren ions clorur, units a les nostres MT. Queden, però, algunes coses inexplicables: per alguna raó, en analitzar les proteïnes mitjançant una altra tècnica (anomenada espectrometria de masses), era impossible veure els ions clorur. Desapareixen, com si fossin fantasmes. Encara avui, ningú no sap què fan els ions clorur en les MT. Ni tampoc perquè apareixen i desapareixen com fantasmes. |
 |
Més informació:
|