Hi ha paraules que, en llengües de la mateixa família, es diferencien ben poc. Per exemple, en les llengües romàniques (derivades del llatí) algunes paraules com forma, pau o port no varien gaire:
![]() |
Català | Llatí | Castellà | Portuguès | Francès | Italià | Rumà |
forma | forma | forma | forma | forme | forma | forma | |
pau | pax | paz | paz | paix | pace | pace | |
port | portus | puerto | porto | port | porto | port |
Altres paraules no s’assemblen tant però, de vegades, és perquè han derivat de sinònims diferents d’un mateix mot.
![]() |
Paraula | Llatí | Castellà | Portuguès | Francès | Italià |
més | magis - plus | més | mais | plus | piu | |
cama | gambam - pernam | pierna | perno | jambe | gamba | |
oncle | avunculum - thium | tío | tío | oncle | zio |
El llatí forma part d’una família més àmplia de llengües: les indoeuropees. Aquests llengües semblen ser totes derivades d’una llengua comuna més antiga que els lingüistes han intentat reconstruir: el protoindoeuropeu. S’estenen per la Índia, part de l'Àsia occidental i gran part d'Europa. Alguns dels grups de llengües indoeuropees són:
Germànic | alemany, anglès, holandès, flamenc... |
Eslau | rus, polonès, txec, búlgar... |
Cèltic | gal·lès, irlandès, bretó... |
Bàltic | letó, lituà, finès... |
Indorianià | sànscrit, bengalí, persa, urdú, |
Anatoli | hitita, armeni... |
Mediterrani | grec, llatí (català, castellà, francès, italià, gallec, portuguès, romanès, aranès, sard...) |
Hi ha paraules que, tot i ser de la mateixa família indoeuropea, han variat molt. Mirem, per exemple, com es diu arbre en algunes d’aquestes llengües:
![]() |
Català | Anglès | Alemany | Finès | Italià | Gal·lès | Grec | Rus | Urdú |
arbre | tree | baum | puu | albero | coeden | δέντρο (dentro) |
ban | darakht |
En canvi les paraules relacionades amb els numerals no ho han fet tant. Comparem alguns casos de llengües romàniques
Llengües romàniques |
||||||||
Nombre | Llatí | Català | Castellà | Aranès | Gallec Portuguès |
Francès | Italià | Romanès |
1 | unus | ú | uno | un | un | un | une | unu |
2 | duo | dos | dos | dus | dous-dois | deux | due | doi |
3 | tres | tres | tres | tres | tres-três | trois | tre | trei |
4 | quattor | quatre | cuatro | quate | catro | quatre | quattro | patro |
5 | quinque | cinc | cinco | cinc | cinco | cinq | cinque | cinci |
6 | sex | sis | seis | sies | seis | sis | sei | s’ase |
7 | septem | set | siete | sèt | sete | sept | sette | s’apte |
8 | octo | vuit | ocho | ueit | oito | huit | otto | opt |
9 | novem | nou | nueve | nau | nove | neuf | nove | nouâ |
10 | decem | deu | diez | dètz | dez | dix | dieci | ceze |
És interessant veure com dintre de les llengües indoeuropees, tot i presentar diferències més grans, no són tan importants si les observem amb atenció. Una de les maneres de reduir les diferències és no fixar-se tant en la grafia, en com s’escriuen, sinó intentar dir els nombres en veu alta (intentant imitar l’accent corresponent si el coneixem)
Llengües indoeuropees |
||||||||
Nombre | Protoindoeuropeu | Llatí | Anglès | Alemany | Gal·lès | Grec | Rus | Urdú |
1 | oynos | unus | one | eins | un | éka | odín | ek |
2 | duwo | duo | two | zwei | dau | dhío | dva | do |
3 | treyes | tres | three | drei | tri | tría | tri | teen |
4 | kwetwores | quattor | four | vier | pedwar | téssera | chietuirie | chaar |
5 | penkwe | quinque | five | fünf | pump | pénde | pyat | paanch |
6 | sweks | sex | six | sechs | chwech | éksi | shest | chuuch |
7 | septm | septem | seven | sieven | saith | eftá | syem | saat |
8 | okto | octo | eight | acht | wyth | oxtó | vosiem | aath |
9 | newn | novem | nine | neun | naw | ennéa | dyevit | nau |
10 | dekm | decem | ten | zehn | deg | dhéka | dyesit | dus |
Aquí pots fer una activitat per ordenar noms de nombres de l'1 al 10
Seguint el següent enllaç pots saber com es diuen els nombres de l'1 al 10 en unes 5000 llengües diferents:
Numbers from 1 to 10 in Over 5000 Languages: http://www.zompist.com/numbers.shtml