 |
nombres | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| llatí | undecim | duodecim | tredecim | quattordecim | qüindecim | sedecim | |
| català | onze | dotze | tretze | catorze | quinze | setze |
Ni l’onze no es diu diú ni el catorze es diu diquatre. Hi ha una petita anomalia de l'11 al 16 que té l’origen en una síl·laba perduda del numeral original llatí: la de.
|
|
nombres | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| llatí | undecim | duodecim | tredecim | quattordecim | qüindecim | sedecim | |
| català | onze | dotze | tretze | catorze | quinze | setze |
Per altra banda els noms de les desenes tenen un origen clarament relacionat amb la quantitat de desenes que representen: trenta amb tres, seixanta amb sis... Però el numeral vint no sembla tenir cap relació amb el duo llatí. Si volem trobar una explicació a l’origen del vint hem de retrocedir fins al protoindoeuropeu on trobarem que el 20 es deia vimsanti.
La resta apareix poc com a operació en la construcció dels numerals. Però hi ha alguns casos. El més conegut és el dels yoruba de Nigèria que tenen una complexa manera de dir els nombres que, de vegades, inclou la resta. En la seva versió més moderna es resta de la desena següent gairebé sempre des de que hi ha 5 unitats fins a 9.
|
Yoruba |
||||
| 3 | 20 | 17 | Significat | Operació |
| meta | ogun | metadilogun | tres des de vint | 20-3 |
| 4 | 80 | 76 | Significat | Operació |
| merin | ogorin | merindilogorin | quatre des de vuitanta | 80-4 |
Tenim, però, també exemples repartits per altres continents:
| Llengua | Nombre | Numeral | Significat | Operació |
| Ainú (Japó) | 31 | sinep ikasma wanpe etu hotnep | 1 més 10 cap a 2 vints | 1+(2·20-10) |
| Zapotec (Mèxic) | 36 | cecaayotouabitobi | 5 de 2 vints més 1 | (2·20-5)+1 |
| Algunes formes del gal·les | 96 | onid pedwarpum ugain | menys de 4 de 5 vints | 5·20-4 |
La formes habituals de dir les hores també tenen connotacions sostractives. En castellà es diu "las seis y cuarto", nomenclatura additiva, però també "las siete menos cuarto". En català (i en alguns llocs d'Alemanya) diem la part transcorreguda de l’hora que s’està completant: un quart de vuit, dos quarts de vuit, tres quarts de vuit... les vuit
Si poc freqüent és el cas de l’ús de la resta encara ho és menys el de la divisió. Tenim, però, també alguns exemples. A Europa el Danès
|
Danès |
||||
| Nombre | Numeral | Abreviació | Significat | Operació |
| 50 | halvtredsindstyve | halvtreds | ½ de 3 vegades 20 | 20+20+20/2 o (3-½)·20 |
| 90 | halvfemsindstyve | halvfems | ½ de 5 vegades 20 | 20+20+20+20+20/2 o (5-½)·20 |
És més freqüent dir al 50 "mig cent". Per exemple al gal·lès (hanner cant) o al garífuna de Guatemala (dimí san).
| A la llengua tongà de les illes Tonga (Polinèsia) s’han estimat més no complicar-se la vida i diuen els nombres com si es dictés un telèfon. Així al 324 li diuen tres-dos-quatre i al mil dos u-zero-zero-dos. Aquest sistema no ajuda massa a comptar oralment i no és tan fàcil com sembla perquè has de pensar com s’escriu el nombre i quan hi ha zeros hi pot haver pel mig o al final. |
 |
A més, fins que no s’acaba de dir tot el nombre no podem saber res de la seva grandària. Nosaltres quan diem dos mil sis-cents tretze a la segona paraula ja sabem, més o menys, com és de gran el nombre. Però si, com al tongà, diem tres, dos, zero, vuit, sis, nou costa veure que estem parlant de centenars de milers.
Als txecs bancaris i a molts rebuts és obligatori escriure el nombre amb xifres i amb lletres, escrivint tot el numeral. Això es fa perquè la part numèrica és fàcil d’alterar afegint o esborrant xifres. Però el nom no es pot alterar tan fàcilment. Així un taló de 100 € és fàcil de transformar en un de 1000 € posant un zero de més a la part numèrica. Però canviar la paraula cent per mil costa una mica més.