|
Cantonès |
||||
 |
2 | 10 | 4 | 24 |
| yi | sap | sei | yi sap sei | |
| 3 | 10 | 9 | 39 | |
| saam | sap | gau | saam sap gau | |
| 8 | 10 | 8 | 88 | |
| baat | sap | baat | baat sap baat | |
Hores d’ara ens podem demanar quines característiques hauria de tenir una bona forma de construir els numerals. D’entrada no hauria d’anar molt lluny del que hem vist que es fa servir a la majoria de sistemes presentats fins ara. Alguna cosa bona tindran si han aparegut a llocs tan diferents i en èpoques tan diverses.
Sembla que l’únic que podem fer és reduir la quantitats de paraules a aprendre. No podem reduir-les gaire perquè els nombres no es facin molt llargs (com hem vist al gumulgal) però si una mica més que, per exemple, al català.
Com sonarien amb aquest sistema alguns nombres?
| Abans | trenta-set | quatre-cents setze | vin-i-tres mil dos-cents cinquanta sis |
| Després | tresdeus set | quatre cents deu sis | dosdeus tres mil dos cents cincdeus sis |
Existeixen numeracions així? La resposta, com és d’esperar després de la gran varietat de sistemes que hem vist, és que sí. El cantonès de la Xina fa centenars d'anys que els forma així. I és !
|
Cantonès |
||||
|
|
2 | 10 | 4 | 24 |
| yi | sap | sei | yi sap sei | |
| 3 | 10 | 9 | 39 | |
| saam | sap | gau | saam sap gau | |
| 8 | 10 | 8 | 88 | |
| baat | sap | baat | baat sap baat | |
El xinès mandarí (la llengua més parlada al món) té una construcció semblant dels numerals.
A finals del segle XIX es va inventar l’esperanto, un idioma artificial que pretenia ser una segona llengua unificadora (com ho ve a ser ara l’anglès pels no anglo-parlants). Un dels objectius del seu inventor (Ludwik Lejzer Zamenhof 1859-1917) era facilitar el seu aprenentatge a qualsevol persona amb qualsevol llengua d’origen. Per tant el va estructurar d’una manera que combinés una quantitat relativament curta d’arrels per formar les paraules amb combinacions lògiques de prefixos o sufixos. Per formar els numerals va triar un sistema similar al cantonès.
|
Esperanto |
||||
 |
2 | 10 | 4 | 24 |
| du | dek | kvar | dudek kvar | |
| 3 | 10 | 9 | 39 | |
| tri | dek | naũk | tridek naũk | |
| 8 | 10 | 8 | 88 | |
| ok | dek | ok | okdek ok | |