|
Amb poques paraules, i si ens carreguem de paciència, es poden arribar a dir nombres molt grans . Imaginem un planeta on només tenen una paraula per dir "un" i que aquesta paraula és clof. Per dir el nostre tres podrien dir clof-clof-clof i quatre seria clof-clof-clof-clof. Amb un sistema així no aniríem molt lluny per dir nombres molt grans però pot servir per nombres molt petits. El principi en que ens basem és en la suma, en l’addició. Unint numerals sumem els seus valors. |
 |
L'addició es fa servir en la majoria de llengües. En algunes, fins i tot, de manera exclusiva. Un cas en el que es fan els numerals amb només dues paraules i sumes és el de la llengua gumulgal parlada per alguns aborígens australians.
|
Gumulgal |
||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 9 |
| urapon | ukasar | ukasar-urapon | ukasar-ukasar | ukasar-ukasar-ukasar-ukasar-urapon |
| 2+1 | 2+2 | 2+2+2+2+1 | ||
Si hi ha alguns numerals més podrem escurçar una mica els noms. Mirem l’exemple de la llengua lule d'Amèrica del Sud.
|
Lule |
||
| 1 | 4 | 9 |
| alapeà | loquép | loquép moilé loquép alapeà |
| 4+4+1 | ||
Totes les llengües amb més noms propis de nombres també fan servir l’addició en les primeres passes de fer els numerals. Nosaltres, en català, ho fem en tots els nombres entre 20 i 99 i en casos com els de tenir només una centena (i un miler-una centena, un milió-un miler-una centena...). Mirem uns exemples:
|
Català |
||
| 34 | trenta-quatre | 30+4 |
| 62 | seixanta-dos | 60+2 |
| 89 | vuitanta-nou | 80+9 |
| 157 | cent cinquanta-set | 100+50+7 |
| 1 144 | mil cent quaranta-quatre | 1 000+100+40+4 |
| 1 001 128 | un milió mil cent vint-i-vuit | 1 000 000+1 000+100+20+8 |
Un exemple amb una reminiscència additiva curiosa és el francès de França (a Bèlgica o Suïssa, per exemple, no ho diuen així). Un nombre com 72 es diu soixante-douze (60+12)