• Historia de las matemáticas
• El último teorema de Fermat
• El metro del mundo
• Mujeres, manzanas y matemáticas
• Historia de las matemáticas en la enseñanza secundaria
• De los números y su historia
• Mujeres científicas de todos los tiempos

• La cresta del pavo real
• Els millors problemes
• Arquímedes. Alrededor del círculo
• Matemática es nombre de mujer
• La matemàtica i els matemàtics
• Cardano y Tartaglia (Las matemáticas en el Renacimiento italiano)
• 350 anys d'instruments de càlcul
• Viaje a través de los genios

Aquesta obra s'escapa de l'estil habitual d'aquesta col·lecció ja que més que un llibre d'història és un llibre "d'històries" i de reflexió sobre la llibertat de pensament. És lògic ja que si al llarg dels temps la repressió intel·lectual ha estat un fet indiscutible, en el cas de la dona aquesta ha estat més gran encara. Per tant les aportacions de la dona a les matemàtiques tenen el mèrit afegit de les dificultats que van haver d'afrontar per accedir a l'estudi i a la possibilitat de dedicació a aquesta ciència. 

El llibre va encadenant històries d'algunes dones matemàtiques, amb altres sobre la pròpia història de la matemàtica o de les diferents civilitzacions. El context de cada moment té un pes important. 

El pitjor d'aquest llibre és el títol. No és ni una "Historia de las matemáticas" en la enseñanza secundaria ni una història de las "matemáticas en la enseñanza secundaria". Es una altra cosa ben diferent i que poc té a veure amb "la enseñanza secundaria". De fet "enseñanza secundaria" no hauria de sortir al títol. Senzillament és un llibre que tracta determinats aspectes del la història de les matemàtiques. No es pot justificar la inclusió d'aquest llibre en una col·lecció didàctica per les 10 pàgines de la introducció ni les 15 del darrer capítol que, amés, no donen cap idea de com treballar la història de les matemàtiques a l'aula. Per acabar-ho d'adobar tampoc és pròpiament un llibre d'història de les matemàtiques en general sinó que, més aviat, és un llibre sobre "història del problema del continu" centrada en els matemàtics que s'hi van enfrontar.

En resum: agafem el llibre, separem la introducció i el darrer capítol, els enviem a una revista tipus "Cuadernos de Pedagogía" o "Suma" i la resta la tornem a enquadernar amb un altre títol com "El continu problema del continu que continuarà" i tot tindrà més sentit.

Al marge d'això el llibre és correcte. Té una primera part dedicada a la matemàtica grega (els incommensurables, la quadratura de les lúnules, les paradoxes de Zenó i la mesura del cercle), una segona titolada "De Galileo a Newton" que també passa per Descartes i una tercera "La matemática reciente" que és una de les més interessants per poc "trobada" en altres llibres i que parla dels matemàtics alemanys del segle XIX (hi ha subcapítols dedicats a Goethe, Kant o Richard Wagner i cap per Gauss!) i dels intuicionistes.

Centrats en l'autèntic tema del llibre (recull d'una sèrie de conferències de l'autor fetes al Seminari Orotava a les Canàries) és interessant.

L'any 2000, de manera més o menys discreta, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya va anar instal·lant en diferents llocs una exposició d'aparells de càlcul situats entre l'àbac i l'ordinador, sense dedicar atenció a aquests dos extrems. Per tant l'exposició abastava des de les regletes de Napier, el regle de càlcul (als quals vam dedicar una activitat que podeu veure a la secció d'activitats) i la Pascalina a les primeres calculadores electròniques i els primers ordinadors. Pel mig hi trobàvem d'altres aparells com els aritmòmetres, l'aritmògraf de Troncet, les Odhner o la Curta (de la qual podreu trobar autèntics clubs de fans a internet).

El llibre recull fotogràficament gran part de l'exposició amb un text que ens guia per la petita història dels instruments de càlcul. A més hi podrem trobar una llarga llista (llàstima que sense comentaris) sobre pàgines web relacionades amb el tema.

La segona part de l'obra és un facsímil d'un parell de conferències de Paulino Castells, que se'n va empescar unes curioses màquines pre-ordinador: un polispast algèbric per resoldre equacions lineals i una balança algebraica per la resolució automàtica d'equacions. 

Aquest llibre no es centra tant en els personatges de Niccolò Tartaglia i Gerolamo Cardano sinó que, més aviat ens fa un retrat de tota la seva època, de les inquietuds i treballs dels matemàtics renaixentistes i dels protagonistes d'aquesta interessantíssima època històrica. Així, gràcies a la bona estructuració del llibres, se'ns fa un repàs de la situació matemàtica de l'Edat Mitjana i, de la mateixa manera, de la del Renaixement.  La segona meitat del llibre ja es centra en el problema de la resolució de l'equació cúbica i en els seus protagonistes directes: del Ferro, Tartaglia, Cardano, Ferrari i Bombelli. Coneixerem les successives conquestes parcials i la resolució definitiva del problema, a més de tot l'anecdotari històric que l'acompanya que és prou novel·lesc.

El llibre està molt ben organitzat i es llegeix d'una tirada (amb les convenients pauses per seguir els raonaments matemàtics que ens porten a la resolució de l'equació cúbica). La història de la resolució general de les equacions de grau superior té la seva continuïtat en la no menys novel·lesca vida de Galois que podem conèixer en l'obra de la mateixa col·lecció dedicada a aquest matemàtic i escrita per Fernando Corbalán.

Un recull d'una setantena d'articles que l'autor va anar publicant a la revista Catalunya Cristiana amb biografies de matemàtics. Una de les virtuts del llibre és la seva estructura: cada capítol és de quatre pàgines i es dedica a un sol matemàtic. La majoria dels capítols segueixen un esquema semblant a aquest: 1) Introducció  2) Biografia  3) Aportacions matemàtiques. Encabir en 4 pàgines tot això té el seu mèrit i demostra una bona capacitat de síntesi.

El llibre es dedica en "primer pla" als matemàtics (i al "pla de fons" a la matemàtica) i ens ajuda moltes vegades a descobrir les persones que hi ha darrera dels teoremes. Les petites anècdotes i els comentaris sobre la seva personalitat són un dels punts forts d'aquest títol, ja que són aspectes que no acostumen a aparèixer a les enciclopèdies ni altres llibres d'història de les matemàtiques.

La tria de matemàtics és prou àmplia perquè no es trobin a faltar molts i, fins i tot, per descobrir-ne alguns de no tan coneguts. Com sempre, però, les tries no satisfaran a tothom i se li pot criticar haver aplicat un criteri excessivament eurocentrista o haver dedicat només un parell de capítols a dones matemàtiques.

El llibre té una lectura molt amena i segur que omplirà dignament algun forat de la nostra biblioteca matemàtica.

Aquest és un llibre a la vegada divulgatiu i reivindicatiu del paper de les dones matemàtiques. L'opció que tria l'autora és la de presentar-nos la biografia de cadascuna de les científiques triades com si estigués narrada en primera persona. S'intenta fer un repàs a la vida personal, al moment històric general, als personatges (especialment als matemàtics) de l'època i a les aportacions científiques personals de cadascuna d'elles.

Pel llibre hi passegen Hipatia, Madame du Châtelet, Maria Gaetana Agnesi, Sophie Germain, Ada Lovelace, etc.

 

 

Més que destacar el llibre, interessa destacar aquesta nova col·lecció que intenta parlar de la història de les matemàtiques, prenent com a fil conductor els mateixos matemàtics.

Tres títols han inaugurat la col·lecció: aquest sobre Arquimedes, "Fermat. El mago de los números" i "Newton. El umbral de la ciencia moderna" i està dirigida per Antonio Pérez, autor dels guions dels documentals sobre divulgació matemàtica del programa de TV2 "La aventura del saber" i autor també de la pàgina web que destaquem aquest mes.

L'obra que comentem fa, principalment, un recorregut ràpid per les obres principals d'Arquimedes. Així, després d'una breu descripció del moment històric per tal de contextualitzar l'obra del matemàtic grec, ràpidament passa a comentar els seus principals descobriments: l'àrea de la secció de paràbola, l'àrea i el volum de l'esfera, l'estudi de les espirals, etc.

 

El llibre és un recull de 17 articles classificats en 7 apartats. Hi ha una mica de tot: sobre història i característiques dels sistemes de numeració, alguns nombres especials (p i i), sistemes mètrics, històries dels calendaris...
Els darrers capítols són els que aporten dades més curioses, ja que estan dedicats a recollir dades numèriques  relacionades amb la biologia, l'astronomia o la geografia. En general aquests títols gaudeix de totes les virtuts (amenitat, claredat...) i d'alguns dels defectes (excés de personalisme, imprecisions...) freqüents en altres obres del mateix autor. 

Quantes són les dones compositores que coneixem? I quantes les pintores? I científiques? Aquest llibre pretén cobrir el buit existent en aquest darrer camp. Tot i no ser un llibre estrictament de caràcter matemàtic tracta també aspectes sobre les dones matemàtiques i l'incloem entre les nostres recomanacions per tal de complementar la visió donada pel llibre Género y matemáticas. Núria Solsona és una de les components de l'equip que va preparar el Projecte Ciència 12-16 i és una veterana en la publicació d'estudis sobre el paper de la dona a la història de la ciència. En aquest llibre no es limita a proporcionar-nos biografies comentades de diferents dones científiques, sinó que també reflexiona sobre els models de pensament científic de diferents èpoques i sobre els d'organització del món de la ciència, fent-nos present de quina manera ha estat dificultada (quan no impossibilitada) l'entrada de la dona en aquest món.

Amb aquest llibre porta un subtítol indicatiu: Las matemàtiques i les seves arrels no europees.  A les pàgines inicials l'autor es dedica a fer una justificació de la raó de ser d'aquest títol i planteja la qüestió de la visió clàssica que es té del desenvolupament del coneixement matemàtic que presenta la matemàtica posterior a la hel·lènica com un producte bàsicament europeu i hereu directe de les matemàtiques gregues (tot i reconèixer d'una manera més o menys parcial la seva influència babilònico-egípcia). El recorregut d'aquest llibre comença a la prehistòria, passa per Mesopotàmia i Egipte, fa un salt intencionat sobre Grècia i estudia la matemàtica xinesa, índia, àrab i, en una mesura més petita, de l'Amèrica precolombina. Al llarg d'aquest viatge també coneixem aspectes interessants com els problemes que preocupaven a cada cultura, les interrelacions entre aquestes, els algorismes concrets que s'aplicaven, etc.

El subtítol d'aquest llibre és Un viatge matemàtic per Mesopotàmia, Egipte i Grècia, el qual dóna una imatge més acostada al seu contingut

Es tracta d'un breu recorregut per les matemàtiques estudiades per aquestes tres cultures amb exemples dels problemes que van treballar. Conèixer l'evolució de les matemàtiques de l'antiguitat ens ajuda a observar aquesta ciència com el producte de les successives aportacions de diferents matemàtics, tant coneguts com anònims, i no com una ciència acabada i complerta, imatge que, equivocadament, en podem rebre actualment. També ens fa veure com les matemàtiques fetes a cada època es corresponen amb els problemes pràctics o culturalment significatius a cada civilització. Però, a més, ens pot ajudar a comprendre les dificultats que apareixen en el seu aprenentatge, ja que observar els conceptes i procediments que més han costat d'aparèixer en el desenvolupament històric de la matemàtica ens farà mirar des d'una nova perspectiva el grau de problematicitat que en porten associats.

Aquest llibre es centra, sobretot, en la matemàtica grega, seguint-la en l'ordre de les successives escoles, ja que tan babilònics com egipcis es preocupaven més per la resolució pràctica de les qüestions que no per la recerca de la seva explicació o justificació. Al llarg de les seves pàgines, amb un llenguatge prou planer i sense la necessitat, al menys en gran part del llibre, d'uns grans coneixements matemàtics, anem seguint l'evolució de conceptes com el de nombre i els tipus de nombres, anem coneixent els problemes que van aportar més inicialment a l'evolució d'aquesta ciència i anem descobrint la personalitat d'alguns dels matemàtics més importants de l'antiguitat.

Aquest llibre es proposa un viatge al voltant d'alguns aspectes de la història de les matemàtiques però centrada en alguns matemàtics i en els descobriments que van fer. Els 12 capítols d'aquest títol tenen una estructura comuna. Cadascun d'ells està dedicat a un matemàtic diferent i a un dels teoremes que va demostrar. Al mateix temps que l'autor ens presenta la biografia del científic tracta de contextualitzar-la històricament, informant-nos, a més, dels instruments matemàtics amb que aquest s'hi disposava. Després tria un teorema i ens va conduint, pas a pas, en la seva demostració. Aquestes, tot i exigir l'esforç típic de d'atenció que demana la seva pròpia estructura graó a graó i les característiques pròpies del llenguatge matemàtic, es poden seguir d'una manera molt clara.