L'autor es declara en deute amb Martin Gardner, Ian Stewart, Theoni Pappas, John Conway... i sembla voler recollir l'esperit de barreja d'intenció divulgativa i originalitat en la proposta de problemes que, de manera molt especial, han defensat els dos primers escriptors de la llista. I, de fet, el llibre no comença malament, però va perdent embranzida (per reiteratiu) a mesura que va avançant la seva lectura.

Hi ha un esforç notable de ser original en la proposta de problemes i, en ocasions s'aconsegueix. Però (només és una opinió) hi ha un excés de problemes d'investigació numèrica que, a més, per la grandària dels resultats, demana l'ús de programació informàtica per investigar-los.

Tot i així el llibre té punts d'interès. Alguns dels problemes permeten reduccions o dones idees per variants. també són curioses unes llistes a les que estem habituats en altres camps però no tant en la matemàtica: "Els 10 matemàtics més influents de la història", "Els 10 nombres més interessants", etc. També és destacable la varietat i qualitat de cites incloses a cada capítol.

Hi ha molts llibres de recreació matemàtica, però no són tants els "inventors" de problemes de recreació. Per això, de tant en tant, és bo acudir a les fonts originals: Dudeney, Loyd, Perelman, Gardner, Smullyan... Entre tots ells Lewis Carroll ocupa un lloc especial, principalment perquè és l'únic d'aquesta llista que transcendeix l'àmbit de les matemàtiques per entrar en el de la gran literatura anglesa. Les relacions entre la lògica matemàtica i els texts d'Alícia ja estan abastament tractades a la versió comentada d'en Martin Gardner dels dos llibres d'Alícia. Molts podem recordar, també,  l'edició de Leopoldo Panero dels problemes matemàtics de Carroll que es va publicar amb el títol de "Matemática demente" (i que darrerament ha estat objecte d'una nova edició). El llibre "Un conte embolicat..." recull 12 "nusos" que van aparèixer fa més de 100 anys a la revista The Monthly Packet. Cada nus proposa entre un i dos problemes en forma de petita història. El traductor ha hagut de lluitar amb els habituals jocs de paraules d'en Carroll.

Cada nus té un esquema similar: 

• la història d'en Carroll

• un apartat amb un resum de l'enunciat del problema i la seva solució

• una proposta de treball que, a partir dels aspectes matemàtics del "nus" ens fa suggeriments d'ampliació de tipus històric, o de tècniques de resolució de problemes, o de, fins i tot, "petita" divulgació matemàtica.

Comentaris de caire didàctic es barregen també al llarg del text.

Tot aquest batibull el fan un llibre més que interessant i recomanable. Com a crèdit sembla més pensat per a 2n Cicle d'ESO (els problemes, si bé accessibles, no són especialment fàcils). Però tots i totes podem fruir de la seva lectura ràpida i fàcil. 

Al mercat és ben fàcil trobar llibres que recullen col·leccions més o menys afortunades de problemes d'entreteniment. Són menys els títols en català (encara que aquest trimestre en destaquem tres) però encara són menys els que s'ha confeccionant per ajuda dels i les ensenyants de matemàtiques. Fa més de 10 anys de l'aparició del clàssic "Encerca el cercle" del mateix Lluís Segarra. Aquest nou títol ens proposa més de 250 problemes "per a totes les edats" indicant el nivell pel que són recomanables.

A més de recollir una bona tria de problemes d'entreteniment pels últims cicles de Primària i pels dos de Secundària, una de les novetats importants respecte a altres títols és la tan reivindicada presència d'entreteniments per Educació Infantil i pel primer cicles de Primària (tot un capítol sencer!). D'aquesta manera s'atén una mica una de les queixes clàssiques del professorat de l'alumnat més petit: la pràctica inexistència de materials específics amb jocs matemàtics pensats per treballar amb les primeres edats.

El llibre té cinc seccions:

1. "Matematiquetes" (30  problemes per EI i 1r Cicle de Primària)

2. 100 engimes

3. Problemes de geometria (53 problemes)

4. Lògica (44 problemes)

5. Problemes clàssics (36 problemes)

Fent honor al títol, el llibre no és només una col·lecció de problemes matemàtics sinó que reuneix 200 enigmes de diferents tipus, entre els que abunden els de lògica verbal, de "trampa" i de càlcul. Hi ha barrejats alguns dels problemes que es coneixen com "de pensament lateral i endevinalles. En trobem a mancar problemes geomètrics.

No hi cap criteri de classificació (com a la totalitat de títols que comentarem) ja que està pensat per "anar-lo fent": 4 o 5 problemes per pàgina i les solucions a la següent (la qual cosa facilita la consulta d'aquestes, ja que no les han posades totes juntes al final del llibre).

Al programa Diagonal de Catalunya Ràdio conduït pel Jordi González es va proposar un dia el clàssic problema dels 3 amics, el cambrer i la pesseta que desapareix. Pel que expliquen, la centraleta telefònica es va col·lapsar i es va decidir fer-ne una secció fixa. Els oients van participar també enviant enunciats a la redacció. Els dos autors han fet un recull d'aquests problemes als que han afegit alguns de geomètrics que no van poder proposar a la ràdio. Hi són presents alguns de molt clàssics però altres que no ho són tant. La majoria tenen un sentit molt juganer. En total es presenten 128 problemes (sense cap ordre especial) amb un disseny d'edició força atractiu: pàgina blanca amb l'enunciat i revers negre amb la solució invertida.

Una tria de problemes sense fer una ullada a algun llibre d'en M. Gardner és imperdonable. En aquest recull de 64 problemes hi trobem alguns dels seus preferits: laberints, geomètrics, il·lusions òptiques, pensament lateral, llumins... i, com a novetat, alguns problemes d'observació visual.

Gairebé dos centenars de problemes d'enunciat curt i, a diferència dels títols anteriors, classificats per temes, cosa que ens ajudarà a localitzar més ràpidament els d'un tema concret que ens pugui interessar especialment. Els capítols porten els següents títols: Comptant, Mesurant i comparant, Pesant i amb cadenes, Barrejant, Mesurant el temps, Paraules, La família i Lògica ràpida.

Un llibre adreçat al públic juvenil i, més que ser pròpiament un recull de problemes, presenta una bona col·lecció de curiositats numèriques i geomètriques, trucs de màgia-matemàtica, laberints, simetries, figures d'un sol traç, jocs, etc.

Poques coses noves queden per explicar de Martin Gardner. Cal recordar, però, que una de les seves grans afeccions és la màgia i, particularment, els trucs que tenen alguna relació amb la matemàtica. Tal com ell mateix explica al prefaci del llibre "la màgia matemàtica combina la bellesa d’una estructura matemàtica amb l’entreteniment que aporta un truc". En aquest llibre fa un recull d’alguns dels que més li agraden, encara que podem buscar-ne de diferents als altres publicacions seves d’entreteniments. 

Aquesta edició concreta deu ser ja difícil de trobar, però no fa gaire (potser un parell d’anys) va ser reeditat a la col·lecció "Colección De Mente" de l’Editorial Zugarto (el número 6 de la col·lecció).

A l’igual que el llibre d’en Lluís Segarra "Matemàgica" ens pots donar idees per organitzar una funció de Màgia Matemàtica amb el nostre alumnat.

En aquest llibre, l'argentí Daniel Samolilovich, es dedica a la recerca d'elements lúdics (alguns clarament matemàtics i d'altres lingüístics) a les obres d'autors tan diferents com Poe, Shakespeare, Carroll, Apollinaire, Cortázar, Cabrera Infante, Swift, Nabokov, Conan Doyle, Gómez de la Serna, Lear, Breton, Bradbury o Burroughs. Així trobem cirptogrames, problemes de lògica, jocs per dues persones, cal·ligrames, problemes d'escacs, etc.

Si ens agraden els entreteniments matemàtics és molt probable que disposem d’una bona col·lecció de problemes amb llumins o escuradents i que coneguem uns quants estils de problemes amb aquestes eines: reconversió de figures, recomptes diversos, ampliació o reducció d’ares i perímetres, bromes amb text o numeracions romanes... Aquest llibre conté 75 problemes diferents amb escuradents, però amplia la classificació anterior ja que incorpora altres problemes sobre sèries que demanen recursos nous, com poden ser els algèbrics. Un factor a afegir és que els tres autors són ensenyants, amb la qual cosa podem suposar que hauran aplicat molts d’aquests exercicis a les seves aules. En el cas concret d’en Luis Balbuena i Dolores de la Coba (membres de la Societat Canaria de Profesores de Matemáticas Isaac Newton) ja hem pogut trobar altres publicacions anteriors que relacionen els entreteniments matemàtics i l’escola, concretament el llibre La matemática recreativa vista por los alumnos publicat per Proyecto Sur Ediciones a l’any 1992.