De tant en tant surten novel·les en les que hi ha un
contingut matemàtic paral·lel. Aquesta n'és una.
El protagonista és un noi de 15 anys, en Christopher
Boone, lleugerament autista i, com a moltes altres històries sobre
autistes, aficionat a les matemàtiques. El noi, molt obsessionat per
l'ordre a la seva vida, troba aquest ordre al món de les matemàtiques. A
partit d'un incident mínim (troba el gos d'una veïna mort al carrer) en
Christopher comença una investigació que, sense entrar en més detalls,
trasbalsa la seva vida quotidiana.
L'originalitat del relat està en que la història està
narrada en primera persona, amb la qual cosa no només anem descobrint els
fets al mateix temps que el protagonista sinó que som testimonis muts del
seus raonaments. Aquest és un dels grans encerts del llibre. El noi
tendeix a fer una simplificació dels fets molt semblant a aquella tècnica
de resolució de problemes (i del raonament matemàtic) de reduir o eliminar
els aspectes superflus. D'aquesta manera se'ns fa veure que la gent
"normal" estem tan carregats de tics i manies com les no tan considerades
per normals com poden ser les seves. Per exemple, és absolutament
"anormal" que en Christopher no vulgui tastar qualsevol menjar de color
marró, però és "normal" que a nosaltres ens millor l'humor pel fet de
sortir de casa i veure que fa sol, encara que després ens passem la
jornada tancat entre quatre parets.
Entre les qüestions matemàtiques que van sortint al
llibre cal destacar, per no manida, un problema del, cada vegada més
citat, matemàtic John Horton Conway. (A la Calaixera hi podeu trobar referències
a l'activitat sobre el
Joc de Vida i a la de
Quadrats màgics
en la que s'explica el seu mètode per construir-ne els d'ordre parell
no-múltiple de 4). És el
problema del "soldats de Conway". Hi trobareu informació a
http://mathworld.wolfram.com/ConwaysSoldiers.html
i podreu practicar-lo interactivament a
http://www.cut-the-knot.org/proofs/checker.shtml
Si el llegiu passareu una bona estona.