|
Índex
Tornar
Els sofistes
La provocació dels sofistes
El pensament de Sòcrates
El mundo de los sofistas
Sócrates
Sócrates o la mayoría infalible
Activitats
| |
| |
Enllaços |
Qüestionari
Sòcrates.
1. Comenta el
següent comentari: “Respecte d’ell ningú no podia restar indiferent:
suscitava grans amors o bé despertava grans odis”
Tothom que l’escoltava sentia repulsió pels seus comentaris o bé
quedaven entusiasmats. Causava un fort impacte als seus contemporanis
perquè quan intentava realitzar la missió que segons ell tenia
encomanada, intentava curar l’ànima de les persones, és a dir, treure’n
d’elles l’individualisme i la sensació de tenir tot el coneixement per a
donar (Primera fase de la maièutica o ensenyament socràtic: la ironia.
Despullar del fals coneixement o de l’erudició per practicar l’oratòria
per triomfar en el debat polític). Introduir en l’esperit dels fills
dels rics educats amb sofistes, el patriotisme, però abans havien de
passar per l’estat de la ignorància (la ignorància sàvia), i abandonar
la prepotència i l’autosuficiència. Així, doncs, la reacció davant
d’aquest mètode tan combatiu de Sòcrates era o bé, de repulsió i es
creava enemics, o bé, l’individu en qüestió acceptava la ignorància i es
proclamava admirador de Sòcrates, doncs l’havia obert els ulls cap el
patriotisme i el sentit de la globalitat, en contraposició a l’egoisme i
l’individualisme competitiu.
2. Explica el
significat de la controvèrsia “physis versus nomos”
Entre els sofistes hi havia certa visió en comú sobre l’origen de les
lleis, costums o normes socials. Aquestes eren fruit –segons els
sofistes- de l’acord dels ciutadans en una determinada època i en un
determinat lloc (convencionalisme). El que es discuteix amb aquesta
expressió és de si les lleis són manifestacions de la “naturalesa”
(=instints, o bé manifestacions de la naturalesa aplicada a les normes),
o bé si les lleis el que fan és reprimir aquests instints de violència i
agressivitat per no haver d’arribar a una guerra de tots contra tots. És
a dir, si les lleis “subjecten” la força instintiva dels humans per fer
possible la convivència. I si això és bo o no. Alguns sofistes diuen que
sí que és bo (Protàgores), perquè la convivència consisteix precisament
en això, en autocontrolar-se i no caure en l’agressivitat recíproca que
significaria guiar-se per la revenja i l’agressivitat. Això ens fa
humans (l’autocontrol). En canvi, altres Sofistes, com Gòrgies vénen a
dir que les lleis reflecteixen l’estat de les forces en un moment donat.
L’amor a la llei no és més que una estratègia (la unió de la seva força)
per part dels febles per evitar que els forts s’imposin. Però, al final,
la physis (els instints) guanyarà i els forts imposaran la seva força i
la seva voluntat al conjunt de la societat. En aquesta línia es troben
tant les postures que justifiquen la tirania, com postures de caire
“anarquista”, que afirmen que les guerres obeeixen a la imposició de
normes que divideixen la humanitat en funció de fronteres, llengua,
color de pell, etc... perquè la naturalesa ens fa i bo i germans, mentre
que les lleis creen diferències entre els humans.
D’altra part, hi ha sofistes, com Antífont, que afirmen que les lleis
són útils, perquè la por al càstig ens fa autocontrolar-nos i fer
possible la convivència. Però quan no hi ha testimonis, ens deixem endur
pels instints (Physis) i l’egoisme amb el que naixem i no fem cas de les
normes (nomos).
3. Quina és
l’arrel, a parer de Sòcrates, de la degradació moral en que anava caient
Atenes? Quins remeis proposa Sòcrates?
L’arrel de la degradació moral, segons Sòcrates, era l’individualisme,
la virtut entesa com habilitat per triomfar en la vida (ho ensenyaven
els sofistes als fills dels rics), la recerca del guany purament
personal i èxit “professional” a costa, o sense tenir en compte, allò
que convé a la globalitat, a la polis.
Sòcrates proposa com a remei un nou concepte de virtut. Mitjançant la
cura de l’ànima, l’areté anthropine, o sentit de la pròpia existència, i
així poder aconseguir la felicitat practicant l’areté. I Sòcrates vol,
mitjançant les preguntes que li faci a la gent sobre la virtut, que
aquests se n’adonin de si estan equivocats, i així s’intenti fer la
recerca en comú, col•lectiva de la veritat, mitjançant la definició
d’allò que anomenen “valors”, o virtuts que cal seguir. Recuperem així
la cohesió perduda que ha portat la crisi i així retornar a aquell
“patriotisme” que tanta glòria ha donat a Atenes.
4. Per què
l’anomenaven “tàvec d’Atenes”?
Perquè incordiava i “esperonava” als ciutadans, segons ell perquè la
seva funció com a pensador era aquesta tasca de “llevar” ments,
mitjançant el descobriment de la ignorància per després esforçant-se en
buscar la veritat en comú.
5. En què
consisteix la “ignorància sàvia” de Sòcrates?
Consistia en fer entendre o fer reconèixer la pròpia ignorància a un
personatge que es creia savi fins al punt de fer-li creure que era un
imbècil (o tenia una erudició postissa). Segons Sòcrates, en reconèixer
la pròpia ignorància esdevenia en cert grau la saviesa i també la
humilitat de la persona, pas previ per posar-se en camí cap a la veritat
i l’areté.
6. Indica les
fases del mètode socràtic.
Primera fase: ironia
Segona fase: Preparació (propedèutica). Maièutica (extreure el
coneixement autèntic que portem a dins). Recerca en comú sobre el
significat dels valors o “virtuts” ciutadanes.
7. Explica en què
consisteix “l’intel•lectualisme moral”
L’intel•lectualisme moral és la teoria pròpia de Sòcrates, segons la
qual la conducta moral només és possible si aquesta es recolza en el
coneixement del bé i de la justícia. El mal és per ignorància (entesa
aquesta com a fals coneixement o només coneixement parcial o fragmentari
i no global d’allò que convé a la persona i a la col•lectivitat).
L’intel•lectualisme fa derivar del coneixement el bé i la felicitat:
Saber = virtut = felicitat.
Qüestionari
Sofistes.
1. En quina idea
democràtica es basa la novetat de l’ensenyament sofístic?
La novetat de l’ensenyament sofístic és la idea segons la qual l’excel•lència
(areté) es podia obtenir sense ser noble, que no s’hi naixia, sinó que
també es podia triomfar en la vida pública i privada amb esforç i
exercici. I sobretot amb l’adequada preparació i entrenament en
tècniques de retòrica i oratòria. Entenent-se que per areté s’entén
triomf en la vida pública i assolir l’èxit en les disputes polítiques.
(persuasió,etc..)
2. Quina
modificació en el significat de la paraula va patir el mot “areté”, en
aquesta època?
En l’època més antiga on dominava la noblesa i aristocràtica: Do natural
–superioritat i capacitat de domini -propi d’una classe social-, la
noblesa, que s’obté per naixement en una determinada família o classe
social noble.
En una societat democràtica: Habilitat en el conjunt de tècniques per
triomfar en la vida pública, i abans en l’àmbit dels oficis (artesans,
“ser bon professional”).
3. Com defensen
els sofistes el seu escepticisme davant l’intent de conèixer la physis?
Les teories sobre la naturalesa eren tan allunyades de la vida ciutadana
i, a més, tan incompatibles entre si, que els sofistes es van plantejar
per primera vegada les possibilitats del coneixement humà i les seves
limitacions. En els sofistes es va generar una actitud general de
desconfiança vers el coneixement vertader de la naturalesa: aquesta
actitud s’anomena escepticisme: No es possible assolir la veritat, o un
coneixement vertader de la physis, només fenomènic (opinió)
4. Com es pot
explicar l’actitud relativista respecte dels valors dels sofistes? Quin
lligam existeix amb el seu escepticisme?
La majoria de sofistes provenien de ciutats diverses i eren grans
viatgers, per la qual cosa estaven informats de la diversitat cultural.
Atenes, a més, era un focus d’atracció econòmica. Per això no va
estranyar gens que els sofistes plantegessin la qüestió de la naturalesa
dels valors socials, morals, estètics o religiosos. El que és bo o
dolent, el que és just o injust, el que és bell o lleig, etc., canvia
d’unes ciutats a unes altres i d’unes èpoques a unes altres; els valors
són, doncs, relatius, segons les societats i segons el moment en què viu
una comunitat
5. Quina relació
hi ha entre la controvèrsia “physis versus nomos” i l’actitud
relativista i escèptica dels sofistes?
Amb la democràcia i l’adveniment de la sofística, el mot nomos passà a
signifcar “convenció”, “pacte”, “contracte”, contraposat sovint a physis,
o a norma inspirada pels déus (Apol•lo) i transmesa pels grans savis
legisladors (com ara Soló). El relativisme i l’escepticisme apunten cap
a aquesta direcció: no hi ha cap criteri absolut de veritat. No és el
respecte a la llei, sinó mirar si és útil o eficaç per als nostres
interessos. Només existeixen una pluralitat d’opinions i, d’entre
aquestes, l’opinió majoritària esdevé l’opinió de la polis.
6. Explica amb
paraules teves el significat de “convencionalisme”
Les normes o lleis, o tradicions, no són sagrades ni eternes: algú les
va inventar. Per tant, en ser creacions humanes també es poden modificar
o bé suprimir per altres humans. Convencionalisme = invenció + pacte.
|
|
|