Primer número d'"En Patufet"."En Patufet" fou la primera revista en el seu gènere, la que es publicà durant més anys (del gener de 1904 al desembre de 1938 en la seva primera època, tot i que la presentació del setmanari fou el 1903) i el més popular dels periòdics catalans. Iniciat per Aureli Capmany i "Josep Aladern" (Cosme Vidal), fou adquirit, al cap d'un any, per l'editor Baguñà, el qual n'encarregà la direcció a Josep Morató i, més tard, a J. M. Folch i Torres. Al començament era una publicació modesta -vuit pàgines en dotzè, que foren ampliades a setze en el número 10, per acabar amb trenta-dues-, amb il·lustracions en bona part humorístiques i de to popular, però en la qual col·laboraven literats coneguts de l'època. Alguns dels redactors més assidus dels inicis foren Manuel Marinel·lo, Josep Morató, Manuel Folch i Torres... Els il·lustradors principals, que continuaren fins la fi del periòdic, eren J. G. Junceda, J. Llaverias i Gaietà Cornet, i la capçalera era d'Antoni Muntañola i Carné ("Amyc"). A partir de 1905 publicà el "Calendari d'en Patufet" (els "Calendaris" aparegueren en altres setmanaris infantils i eren un "especial" habitual de les revistes de l'època ). Des de 1907 edità la "Biblioteca Patufet" d'obres infantils, escrites i il·lustrades per alguns dels seus col·laboradors. A partir de Les aventures extraordinàries d'En Massagran en fou l'autor gairebé en exclusiva J. M. Folch i Torres, i foren publicades en forma de fulletó inclòs en el periòdic, al menys dues obres cada any fins el 1938. Folch i Torres hi escriví també contes i aventures humorístiques i, des de 1915, les "Pàgines viscudes", il·lustrades per Junceda, la secció més famosa de la revista i la que li donà màxima popularitat. Es tractava de narracions breus, d'un realisme quotidià idealitzat i amb una "lliçó exemplar". Inspirades en la vida contemporània del país -sobretot de Barcelona-, en van reflectir els ambients, els tipus, els gustos, les formes de viure, tot a través de la forma de veure-ho i de la sensibilitat de l'autor. Precisament una d'aquestes pàgines va donar origen, el 1920, al moviment de joventut més important d'abans de la guerra: els "Pomells de Joventut" (a més de llegir el contingut de l'enllaç anterior, sobre aquest tema i sobre la valoració d'"En Patufet" i de Folch i Torres, podeu anar a un enllaç que us portarà a l'opinió de Sempronio). La revista incloïa des de 1913, junt amb el fulletó de novel·les, uns llibrets a part, els "Contes d'En Patufet", de diversos col·laboradors. El mateix 1913 fou represa la publicació del "Calendari" -iniciada el 1905- amb col·laboracions variades. "En Patufet" anà captant un públic cada vegada més extens i variat i canvià de presentació i contingut: augmentà el format i les pàgines i, quant al contingut, evolucionà fins a ser més apropiada per als adolescents que per als infants. Darrer número d'"En Patufet" (24/31 de desembre de 1938), ara quinzenal a causa de la guerra civil.Per compensar-ho, emprengué la publicació dels suplements infantils "Virolet" (1922-1931) i "Esquitx" (1931-1936). A partir dels anys 20, els col·laboradors principals, a més dels germans Folch i Torres, foren "Jordi Català" (Xavier Bonfill), "Clovis Eimeric" (Lluís Almerich), "Guillem d'Oloró" (J. Broquetas), "Guerau" i "E. Bir" (R. Blasi i Rabassa), Vicenç Coma i Soley, J. Font i Solsona, etc. "En Patufet" fou la revista que tingué més lectors de totes les edats i la que va exercir una influència cívica i lingüística més gran. Sobretot durant els anys 20, però, va sofrir un cert descrèdit -encara que el número d'exemplars setmanals continuava augmentant- per un excés de sentimentalisme i pel mal gust en alguns acudits - segurament algunes de les causes d'aquest canvi foren el fet d'haver de competir amb els nous periòdics infantils escrits en llengua castellana, com "TBO" (1917), que esdevindria el més popular de la península, o "Pulgarcito" (1923)-. En la dècada següent, a més, la seva capacitat d'innovació fou escassa i bona part de les característiques culturals dels inicis anaren desapareixent, tot i la incorporació de nous escriptors i dibuixants i del fet que les seves tirades continuaven sent molt importants, i fins i tot el 1935 passà de les 28 a les 32 pàgines. La revista, que sofrí diversos trasbalsos a partir de 1936 -incautada pel C.E.N.U. o per la CNT i la UGT-, acabà el desembre de 1938, amb periodicitat quinzenal a causa de les dificultats materials que comportava la guerra -testimonis de l'època parlen, però, de dos números editats durant el gener de 1939 que no es van arribar a distribuir-. El 1968 començà una segona etapa que no tingué l'èxit anterior i hagué de suspendre la publicació el 1973.

Podeu veure unes quantes pàgines dels Patufets de 1904 si feu clic aquí. Ara bé, si voleu llegir alguns números sencers d'"En Patufet" al llarg de la seva història haureu d'entrar a les pàgines de la Fundació Folch i Torres.Josep Baguñà, editor d'"En Patufet"

Les publicacions d'en Baguñà provaren d'aconseguir l'èxit en castellà i, a més de "Chiquitín" ("En Patufet") i de la "Biblioteca Chiquitín" (iniciada el 1912), "Virolet" es convertí l'any 1925 en "Pelele" i en va treure 20 números, mentre que "Esquitx" passava a ser una mica més tard "Miniaturas". Ara podeu veure unes mostres d'aquestes publicacions.

Us presentem, finalment, la nòmina gairebé completa d'il·lustradors i escriptors que col·laboraren en la revista (sota pseudònim en alguns casos i, per tant, potser repetits; per exemple, Junceda havia estat inicialment Titella, J. M. Folch havia firmat Nyic, El narrador gentil, Abecé...). Il·lustradors: Jafet, Xec, Rohk, Amigó, Noy-xich, Pep, Rab, Nano, Cornet, Titella, Apa, Murillo, Petit, Flich, Fricus, A. Fontu, J. Grau, Urda, Lola Anglada, M. Viladot, Junceda, Llaverias, Quelus, Mallol, Prat, Bas, Cañellas, Mestres, Abat, Abadal, Kim, Moreno, Bécquer, A. Batllori, D'ivori, Lollam, Castanys, Opisso, Aymic, Man-Loz. Escriptors: Cristòfol, Felipet, Ganàpia, En Patufet, Nap buf, Mestre Titas, Caganiu, Setciències, Magarrinyes, Pepet C., el reiet de la casa, Tastaolletes, un poeta de secà, Nyic, El narrador gentil, Blancaflor, Avant, Francesc Pelagi Briz, Lluïst Llansa, Isop, Ramir Torres y Vilaró, Pau Milà i Fontanals, L. Tolstoi, E, Moliné, Jaume Collell, Martí Genis i Aguilar, Aureli Capmany, Joan Maragall, Emili Vilanova, Sebastià Rovira, Ernest Batlle, Lluís Salvador, Joaquim Rosselló Roura, Alfons Karr, Josep Alemany i Borràs, Joan Roig i Ballesta, Anton Busquet i Punset, J. Morató, Abecé, P. Palau G. de Quijano, Manuel Folch i Torres, J. M. Folch i Torres, M. d'Urgellés, R. Suriñach Senties, P. Moreu, Manuel Rocamora, A. Rius Vidal, J. Vilaseca, Isidro Campllonch, Lluís Tintoré, Joan Pons i Massaveu, J. Riera i Bertran, Gil Farran Mayoral, Francesc Matheu, M. Grau, Prudenci Bertrana, Lluís Folch, Joaquim Bancells, Patxot i Jubert, J. Mas y Risech, Martí Torrent i Guix, Ricard Gonzàlez, Lluís Fabrega, M, Dolors Anglada, Josep Carner, Joan Arús, J. Castell, Manuel Marinel·lo, Marruixa, A. Guimerà, Emili Graells Castell, J. M. Castells, Antoni Vidal, Francesc Esteva, Jordi Busca, Clovis Eimeric, Ventura Masip, Guillem d'Oloró, Jordi Català, V. Coma i Soley, John-tink-ungek, Josep Fabró, Joan Gols, Xavier Bonfill, Miquel Bonet, Pere Pem, R. Blasi i Rabassa, R. Bir, Antònia Pagès, , Tomàs Torrent, E. Orfil, J. Font i Solsona, J. Folch i Camarasa, A. Bulart i Rialp, P. Puig i Llensa, Jordi Subirà, John Goodman, Joaquim Muntañola, Magdalena Vernet, Max Delton, Hug de Riberol, B. C. Aribau, Enric de Fuentes, A. Gust i Net.

Els qui vulgueu conèixer més detalls de la història d'"en Patufet" podeu consultar diversa bibliografia que no sempre es troba fàcilment a l'abast. Aquí us hem triat dos llibres:
En Patufet. Antologia, a cura de Lluís Solà. Barcelona, Llibres de l'Índex, 2003. Es tracta d'una reedició actualitzada del llibre que fou publicat l'any 1968 per l'editorial Bruguera, en què l'autor, després d'un pròleg de 27 pàgines -amb il·lustracions incloses- on repassa la història del setmanari, presenta una antologia, ordenada per temes, del contingut de la revista durant tots els anys de la seva existència.
Josep Miracle: Josep Maria Folch i Torres. Tàrrega, F. Camps Calmet, editor, 1971. Aquesta extensa obra, de més de 400 pàgines, detalla la vida del principal artífex de l'èxit d'"En Patufet" i, evidentment, inclou molta informació sobre el setmanari i l'època.