Marins i d'aigua dolça. Generalment són excavadors i filtradors.
 

Figura 34.- Imatge de diversos exemplars del bivalve Limaria sp.

Fotografia cortesia d'Erling Svensen

 
Regió cefàlica: Es redueix a una boca, sense mandíbules ni ràdula, envoltada de petits tentacles.

 

La captura de l'aliment s'efectua per filtració d'aigua a través de les brànquies d'aspecte laminar i cobertes de cilis.

Aquests cilis seleccionen les partícules i les dirigeixen, bé cap a la boca, bé cap a l'exterior.

 

Figura 35.- Diversos exemplars de musclo (Mytilus) en plena filtració. Fotografia cortesia d'Erling Svensen

 
Mantell i closca: La closca està dividida en 2 peces (valves) unides per un lligament. La zona d'articulació de les dues valves s'anomena xarnera i pot estar proveïda de dents.
 

Presenta un o dos musculs (músculs adductors) que quan es contrauen provoquen el tancament de la closca.

El tancament de la closca acostuma a ser ràpid (generalment provocat en desempallegar-se de les partícules rebutjades o de les femtes, tot i que també ho fan davant una situació de perill).

En canvi, l'obertura (per la pròpia tibantor del lligament) és sempre més lenta.

 

 

 

Figura 36.- Imatge de la xarnera d'una nàide (Unio), molt freqüent en les aigües dolces.

Fotografia de Biomages
 

Figura 37.- Imatge de l'interior de les valves de una naiàde (Unio). En passar el ratolí pel damunt es pot veure un dibuix de la valva esquerra.

Fotografia de Bioimages. Dibuix de Livingstone © Biodidac
 
Poden presentar dos sifons pels quals fan circular l'aigua amb més eficàcia (cloïsses). Hi ha espècies que viuen en ambients amb un fort hidrodinamisme, la qual cosa els pot fer prescindir dels sifons (musclo de roca).

Algunes espècies poden produir una gran quantitat de nacre, davant de la presència de partícules estranyes (normalment ous o larves de trematodes i nematodes), a les quals envolta i converteix en perles.

 

 

Figura 38.- Imatge d'una perla de dimensions excepcionals (més de 5 cm de diàmetre). Fotografia de Myanmar.
 

Peu: Excavador, amb forma de destral o de ganxo. Hi ha espècies que viuen enganxades a la roca i en aquest cas el peu queda més reduït (musclo) o absent (ostra) però es complementa amb la presència de la glàndula del bissus (musclo), que fabrica un líquid que en contacte amb l'aigua solidifica i enganxa l'animal a la roca.

 

Figura 39.- Imatge d'una ostra (Ostrea edulis).

Fotografia cortesia d'Erling Svensen

 

Altres espècies es mouen gràcies als moviments d'obertura i tancaments sobtats de les valves i proporcionen a l'animal un moviment a base de salts (petxina de pelegrí).

La majoria dels bivalves tenen els sexes separats i la fecundació normalment és externa. El desenvolupament és indirecte mitjançant l'aparició de larves de tipus vèliger especialitzades amb dues petites valves.