|
Són marins i filtradors i acostumen a viure enterrats en fons de sediment. La seva closca és tubular, en forma d'ullal d'elefant, oberta pels dos extrems. El mantell també s'ha fusionat adoptant la forma d'un tub que tanca les vísceres. El
peu surt per l'extrem més ample i actua com a òrgan
excavador, deixant l'extrem més fi fora del sediment.
Figura 40.- Diverses closques d'escafòpodes. Fotografia de P. D. Reynolds, Biology Department, Hamilton College |
 |
 |
La regió cefàlica està bastant reduïda. La boca s'obre al costat del peu i està envoltada d'una mena de tentacles sensorials (captacles) que ajuden a portar l'aliment cap a la boca. Està proveïda, igualment, d'una ràdula que trasllada l'aliment cap a l'interior del tub digestiu.
Figura 41.- Esquema de l'organització interna d'un escafòpode. Dibuix de Livingstone © Biodidac. |
No existeixen veritables brànquies i l'intercanvi gasós s'efectua a través del propi mantell.
Presenten sexes separats, amb desenvolupament indirecte amb la presència de larves de tipus trocòfora i vèliger.
