|
Són marins, bentònics o nedadors, amb una gran capacitat per al camuflatge (canvis de color segons l'ambient). Dins d'aquesta classe es troben els representants més grans del tipus, que acostumen a viure a grans profunditats.
Figura 42.- Imatge d'una sepia del gènere Rossia. Fotografia cortesia d'Erling Svensen |
 |
 |
Regió cefàlica: Està ben desenvolupada, amb ulls de visió molt bona, similar a la humana. La boca està proveïda de mandíbules i ràdula i els llavis estan hipertrofiats en forma d'una corona de braços o tentacles proveïts de ventoses (8 o 10 segons el grup).
Figura 43.- Regió cegàlica en visió anterior d'una sípia (Sepia officinalis). Fotografia de © John W. Forsythe, CephBase. |
Peu: Està extremadament modificat i adopta la forma d'un embut o sifó ventral situat per sota de la regió cefàlica.
A través d'ell pot expulsar de manera més o menys violenta l'aigua que ha penetrat al mantell i afavorir un desplaçament de tipus "propulsió a raig". Aquest embut és mòbil i es pot dirigir cap endavant o cap enrere i per tant permet modificar la direcció del moviment.
 |
 |
|
Sípia (Sepia officinalis) Fotografia
de James B. Wood, CephBase |
Calamar (Loligo pelaeii) Fotografia de Maggie Villoch, CephBase |
|
Mantell i closca: El mantell recobreix tota la massa visceral i la closca, quan hi és present, és interna (excepte en alguna forma més primitiva -Nautilus- i altres espècies fòssils).
Figura .- Imatge d'un Nautilus amb la seva closca calcària externa. Fotografia de © John W. Forsythe, CephBase. |
 |
La closca pot ser calcària o bé quitinosa, i sempre es troba en posició dorsal. El mantell està soldat dorsalment i forma un sac o butxaca obert cap endavant. Quan es contreu amb força, buida el seu contingut d'aigua pel sifó i l'animal surt projectat en direcció oposada (natació per reacció).
Hi ha un
parell de brànquies que es ventilen gràcies a la musculatura
de la paret del mantell que s'eixampla per permetre l'entrada d'aigua
i es contrau per deixar sortir l'aigua pel sifó. Aquest moviment
d'aigua afavoreix també l'eliminació dels residus
que provenen del tub digestiu.
 |
A l'últim tram del tub digestiu, prop de l'anus hi desemboca la bossa de la tinta, que és utilitzada com un mètode de distracció per preparar la fugida.
Figura .- Imatge de la fugida d'una sípia que ha deixat anar un raig de tinta. Fotografia de Roger T. Hanlon |
El sistema nerviós està especialment perfeccionat. El cervell del pop és el més gran de tots els invertebrats. Això es tradueix en una notable capacitat d'aprenentatge i de memòria així com en una certa complexitat de les pautes de conducta: les femelles dels pops, després de la posta d'ous, els protegeixen sense ocupar-se de la pròpia alimentació i moren quan ja han assegurat la supervivència d'uns quants, com a mínim.
|
|
 |
|
Parada nupcial de la sípia (Sepia officinalis) Fotografia de James B. Wood, CephBase |
Ous de calamar (Loligo vulgaris) Fotografia de John W. Forsythe, CephBase |
Hi ha calamars gegants, Architeutis, que durant la seva etapa adulta poden assolir 18 m de longitud (el cos, només uns 10-12 m) i arribar a pesar fins a 450 kg. Són els invertebrats més grans que existeixen. S'alimenten de peixos i d'altres cefalòpodes i, al seu torn, són menjats pel catxalot amb qui es baralla. Els seus costums són bastants desconeguts, ja que només es deixen veure esporàdicament quan estan malalts i queden varats en alguna platja.
|
