Classe Gasteròpodes
 

a) Prosobranquis (cargols de mar)
 

Són majoritàriament marins.

La closca està ben desenvolupada, amb espires d'aspecte divers (es tracta dels típics cargols de mar).

 

Figura 26.- Imatge d'un prosobranqui del gènere Calliostoma.

Fotografia cortesia d'Erling Svensen
 

L'obertura de la closca pot quedar tancada per un opercle. És una peça més o menys circular, calcària o quitinosa, que es situa dorsalment damunt del peu. Quan l'animal s'amaga dins de la closca, la última part en entrar és la regió posterior del peu que es doblega de tal manera que queda l'opercle a la part més exterior de l'obertura.

Les brànquies se situen anteriorment i, moltes vegades, la vora del mantell es prolonga en un sifó que assegura la millor ventilació de les brànquies.
 

Figura 27.- Imatge del prosobranqui Neptunea sp. on s'observa la situació de l'opercle i del sifó.

Fotografia cortesia d'Erling Svensen
 
Tenen sexes separats, amb fecundació interna o externa. Els ous, després de la fecundació, poden quedar lliures en el plàncton o bé són dipositats en forma de postes amb material gelatinós que s'enganxa al substrat. El desenvolupament acostuma a ser indirecte a través de larves veliger.
 

b) Opistobranquis
 

Són també marins, però la closca es troba reduïda o és absent.

Com a defensa, utilitzen altres sistemes (coloracions, mal gust, substàncies urticants).

 

Figura 28.- Imatge de l'opistobranqui Umbraculum umbraculum, amb una petita closca cònica dorsal.

Fotografia de Wolfgang Seifarth
 
En els que encara conserven la closca, la brànquia ocupa el lloc habitual. En aquells que han perdut la closca, la brànquia també desapareix i és substituïda generalment per unes falses brànquies que es formen al voltant de l'anus a manera de corona invaginable.
 

Figura 29.- Imatge d'un opistobranqui sense closca del gènere Okenia.

Fotografia d'Encyclopedia of Marine Life of Britain and Ireland

 

Són hermafrodites, amb fecundació interna i desenvolupament indirecte.

 

Alguns exemples d'opistobranquis bentònics són les llebres de mar i els nudibranquis (amb coloracions i formes realment espectaculars) mentre que les papallones de mar són pelàgics i formen part del plàncton.

Figura 30.- Imatge del nudibranqui Discodoris atromaculata que viu damunt de l'esponja Petrosia ficiformis.

Fotografia de Wolfgang Seifarth
 
Limacina helicina
Corolla sp.
Figura 31.- Imatge de dues papallones de mar. Fotografies de David Wrobel / Pelagia Photography, Jellies Zone
 

c) Pulmonats
 

Són d'aigua dolça o terrestres (ambients humits), amb closca ben desenvolupada, reduïda o absent (cargols de terra i llimacs).

 

Figura 32.- Imatge del pulmonat Achatina sp.

Fotografia de Livingthings.
 

Han perdut les brànquies i la respiració s'efectua a través del mantell de la part anterior (pulmó).

L'aire penetra en el pulmó a través d'un orifici anomenat pneumostoma.

 

Figura 33.- Imatge d'un llimac. Fotografia de Biodidac © Cornuet
 

Són hermafrodites, amb fecundació interna i desenvolupament directe.