.
Sistema de relació i control
 
La seva funció és la captació, integració i coordinació dels estímuls procedents del medi extern i del medi intern i l'elaboració de les respostes més adequades per al bon funcionament de l'organisme.
 

En els metazous més senzills el sistema nerviós pren I'aspecte d'una xarxa formada per unes cèl·lules especials (neurones).

 
Figura 47.- Imatge d'una neurona de gat (neuroglia) al microscopi òptic. Fotografia de Biodidac
 

A mesura que els animals van adquirint més complexitat estructural i el seu cos es va fent més gran, el sistema nerviós central adquireix una forma més definida i entra en relació amb els òrgans sensorials, també cada vegada més desenvolupats i més complexos.

 

Figura 48.- Imatge d'una granota amagada sota la sorra del desert (Australia). Fotografia de Frans Lanting, National Geographic.com

 

Això permet una integració i una coordinació més grans de les respostes als estímuls procedents del medi extern i del medi intern.

Les neurones, inicialment disperses i més o menys connectades entre elles, es van associant en nuclis (ganglis) dels quals surten prolongacions de les neurones (fibres nervioses) que formaran els cordons nerviosos.

 

A mesura que es va perfeccionant la cefalització, els ganglis de la regió anterior es fusionen entre ells formant una massa cerebroide o cervell.

 

Figura 49.- Imatge del cap de l'embrió d'una rata.

Fotografia de L. De Vos, Biodic, Université Libre de Bruxelles.

 

Els cordons nerviosos ganglionars que surten d'aquesta massa poden situar-se en posició ventral o bé dorsal i adquireixen més o menys complexitat segons la pròpia complexitat d'organització de l'animal.

 
Figura 50.- Esquema del sistema nerviós d'un crustaci, amb els cordons nerviosos en posició ventral.
 
El sistema sensorial és essencial perquè els organismes duguin a terme una explotació efectiva del medi i, per tant, se situa a l'origen del comportament animal.

 
Sistemes
Aparells