Està integrat pels òrgans genitals o gònades (testicles i ovaris) on es produeixen les cèl·lules reproductores o gàmetes (espermatozoides i òvuls, respectivament) i els conductes que els permeten accedir a l'exterior (conductes genitals).

Podem trobar espècies amb sexes separats, on un individu només és capaç de fabricar gàmetes d'un sol tipus (masculí o femení) i espècies hermafrodites en què un mateix individu presenta gònades masculines i femenines, bé que en general no coexisteixen o no maduren al mateix temps.

La fecundació pot ser:

• Externa, en el medi que envolta l'animal; és a dir fora del cos de l'animal. És bastant característica d'animals aquàtics. Els gàmetes són expulsats al medi on s'hauran de trobar.

• Interna, característica dels animals terrestres encara que també la poden presentar alguns animals aquàtics. Té lloc dins de les vies genitals de la femella i, per tant, està associada a la còpula, que sovint és precedida d'un festeig nupcial més o menys complex.

  Les estructures i glàndules accessòries de l'aparell genital estan més desenvolupades: vesícules per emmagatzemar gàmetes, òrgans copuladors.
  En aquests casos, moltes vegades, les espècies presenten caràcters sexuals secundaris que es manifesten en un dimorfisme sexual més o menys acusat: diferències de grandària corporal, coloracions, estructures defensives/ofensives,...
  

La fecundació interna suposa un avantatge pel que respecta a la seguretat de la fusió entre els gàmetes, però, per altra banda, obliga que els individus mascle i femella es reconeguin entre ells i es posin en contacte. Això fa que aquest tipus de reproducció no sigui gaire freqüent en organismes sèssils o de mobilitat limitada.