Són les meduses típiques, moltes d'elles de grans dimensions.

Totes elles són marines.

 

 

Figura 20.- Imatge de la medusa Chrysaora sp. Fotografia de Kevin Raskoff, Ocean Explorer, NOAA
La seva cavitat digestiva està dividida en quatre cambres, la qual cosa determina una simetria radial tetràmera perfecta. Mai no presenten vel.
 
Figura 21.- Imatge de una de les grans meduses més freqüents al nostre litorals (Rhizostoma pulmo). Fotografia d'Erling Svensen
 

Són típicament pelàgiques encara que algunes poden viure fixades a algun substrat, especialment algues (estauromeduses).

Moltes d'elles són quasi transparents però també n'hi ha amb coloracions variables.

 

 

Figura 22.- Imatge de l'estauromedusa Lucernaria quadricornis fixada damunt d'un substrat. Fotografia d'Erling Svensen
 

En el marge de l'ombrel·la poden presentar uns òrgans sensorials (ropàlies) que actuen com a òrgans de l'equilibri. En alguns casos, aquestes ropàlies poden anar acompanyades d'ocel·les que detecten canvis en la intensitat de la llum.

Presenten sexes separats i la fecundació és interna. La larva nedadora es fixa al fons i es transforma en un organisme similar a un pòlip que per gemmació origina una sèrie de gemmes aplanades (estròbil) (com si fossin una pila de plats), cada una de les quals (efires) es transformarà en una medusa adulta.
 

Figura 23.- Cicle biològic d'un escifozou. Dibuix de Biodidac, © Livingstone
 
Estròbil
Efira
Figura 24.- Imatges de les etapes del cicle biològic d'una medusa corresponent a l'estròbil i l'efira. Fotografies de Biodidac © Houseman.