Intercanvi gasós

2. Estructures d'intercanvi gasós

En els artròpodes trobem una gran varietat de sistemes per a efectuar l'intercanvi de gasos:

Brànquies, expansions laminars o filamentoses de la paret del cos o dels apèndixs lliures, a vegades protegides per l'exoesquelet (dins d'una cambra branquial). És propi dels artròpodes de vida aquàtica (com per exemple els crustacis). (Més informació: Crustacis: característiques generals))

Figura 15.- Secció transversal d'un crustaci decàpode (a nivell del segon parell de potes marxadores) on es mostren les brànquies protegides per la cambra branquial. Les fletxes indiquen el moviment del líquid circulatori (Dibuix extret de Selfa & Pujade, 2002, adaptat de Pearse et al. (1992).

Tràquees, pròpia dels artròpodes terrestres (miriàpodes i hexàpodes). Són uns tubs finíssims, el calibre dels quals disminueix gradualment a mesura que es bifurquen i recorren l'interior del cos de l'animal, permetent així que l'aire arribi a totes les cèl·lules. S'obren a l'exterior a través d'uns orificis, normalment situats en les pleures, anomenats estigmes que normalment es troben per parells i en nombre variable segons el grup.
Una modalitat especial de tràquees són les fil·lotràques presents en els quelicerats terrestres (aranyes i escorpins). En lloc de presentar tota una sèrie de tubs, estan fetes per una sèrie de làmines primes situades en l'interior d'una cavitat plena d'aire, també comunicades amb l'exterior a través d'un estigma.

Les tràquees són estructures respiratòries, independents de l'aparell circulatori i que només són factibles en animals de talla petita. Dimensions grans provocarien el col·lapse dels tubs que no suportarien el pes de l'animal.