glòbuls
OBSERVACIÓ DELS RESULTATS
ANÀLISI I DISCUSIÓ
ratlla
a A. I A VOSTÉ QUÈ LI PASSA?: SIMPTOMATOLOGIA DE LA MALALTIA
b B. OBSERVANT LES CÈL·LULES DE LA SANG: CITOLOGIA
c C. ARRIBEM AL NIVELL MOLECULAR: BIOQUÍMICA
d D. ESTUDI DE L’HERÈNCIA: GENÈTICA MENDELIANA
e E. LLEGINT LES INSTRUCCIONS DE LA VIDA: GENÈTICA MOLECULAR
E. LLEGINT LES INSTRUCCIONS DE LA VIDA: GENÈTICA MOLECULAR
problema e1 Problema E1
problema e2 Problema E2
problema e3 Problema E3

Problema E2

Navegant per internet, vam trobar una taula que mostra les mutacions que solen ocórrer en major mesura en diferents zones del món. Les hem comparat amb dades d’altres webs (ariel.unimelb.edu.au/~cotton/mdi.htm) sobre les mutacions més comuns a Espanya, i coincideixen amb la del Codó 39 de Sardenya, en la que hi ha una substitució d’una timina per una citosina. La taula és la següent:

Origen

Mutació

OMIM no.*

Freqüència (%)

Historial clínic

Sardenya

Codó 39 (C>T)

.0312

95.7

b0

Codó 6 (delA)

.0327

2.1

b0

Codó 76 (del C)

.0330

0.7

b0

Intró 1-110 (G>A)

.0364

0.5

b+

Intró 2-745 (C>G)

.0367

0.4

b+

Grècia

Intró 1-110 (G>A)

.0364

43.7

b+

Codó 39 (C>T)

.0312

17.4

b0

Intró 1-1 (G>A)

.0346

13.6

b0

Intró 1-6 (T>C)

.0360

7.4

b+

Intró 2-745 (C>G)

.0367

7.1

b+

Xina

Codó 41/42 (delTCTT)

.0326

38.6

b0

Intró 2-654 (C>T)

.0368

15.7

b0

Codó 71/72 (insA)

.0328

12.4

b0

-28 (A>G)

.0381

11.6

b+

Codó 17 (A>T)

.0311

10.5

b0

Pakistan

Codó 8/9 (insG)

.0325

28.9

b0

Intró 1-5 (G>C)

.0357

26.4

b+

619-bp deletion

-

23.3

b+

Intró 1-1 (G>T)

.0347

8.2

b0

Codó 41/42 ( delTCTT)

.0326

7.9

b0

Afroamericans (USA)

-29 (A>G)

.0379

60.3

b+

-88 (C>T)

.0372

21.4

b+

Codó 24 (T>A)

.0369

-7.9

b+

* Les mutacions d’HBB les podem trobar en una llista a la base de dades OMIM en la referència 141900 (b-globin) i cada mutació té un número assignat (l’apuntat a la taula). Exemple: el codó 39 (C>T) es141900.0312. Les dades són cortesia del Dr. J Old, de l’Institut de Medicina Molecular d’Oxford

Per altra banda, per a entendre de forma correcta la taula, cal que sabem el significat de b+i de b0.

En el primer cas, parlem de la síntesi de la globina beta, mentre que el segon cas, hi ha una absència total de la formació d’aquesta proteïna.

Creiem que els individus que estem estudiant que pateixen beta talassèmia minor, pertanyen al grup identificat a l’illa de Sardenya. Ho creiem així pel fet que:

  • En els dos individus estudiats, l’origen dels seus avantpassats es limita a lazona mediterrània. Per aquesta raó, és més probable que tinguin més semblances amb els resultats trobats a Sardenya i Grècia que amb els resultats corresponents a indrets més llunyans com ara la Xina, o Nord Amèrica.
  • La mutació més probable que produeix absència total en la síntesi de la globina beta tant a Sardenya com a Grècia és la del codó 39 (C>T).

Per tant: suposarem que la mutació que provoca la malaltia als dos individus que estudiem, és la que es troba al codó 39 en la que hi ha una substitució d’una timina per una citosina, ja que és la mutació que es troba en un major nombre de casos a Sardenya, amb un 95.7%, i aGrècia, amb un 17.4% .

Tenint en compte quina és la mutació que hem triat, i treballant amb la seqüència d’aminoàcids i de bases del gen de la beta globina, cal assenyalar quina és la mutació, si afecta i com afecta en la lectura de la cadena. Per a fer-ho correctament, ens farà falta la taula del codi genètic que ens diu, segons el triplet que ens mostra el codó, quin és l’aminoàcid que li correspon.

Anteriorment, hem aconseguit trobar la seqüència d’aminoàcids i de bases nitrogenades amb l’ajut de les bases de dades de genètica molecular. Ara caldrà trobar quin és l’indret en el qual es troba aquesta mutació (codó 39, canvi d’una C per una T), i investigar si hi ha canvis importants a l’hora de llegir la nova seqüència ja mutada.

En aquest apartat, partirem de les seqüències normals de la beta globina, i en modificarem la mutació per a observar-ne les diferències.

En una pàgina web anomenada “Uniprot” que està especialitzada en les estructures de les proteïnes, hem esbrinat que la beta globina és una de moltes proteïnes que eliminen la primera metionina de la seva cadena, és a dir, aquest aminoàcid no acabarà formant part de la proteïna final. Així doncs per a trobar el lloc exacte de la mutació, contarem 39 triplets a partir del segon triplet de la cadena d’ADN ja que cal descartar la metionina, i compararem si la mutació genera canvis importants en la cadena d’aminoàcids un cop la informació està transcrita i traduida.

Aquesta detall de descartar la primera metionina ens va dur molts mals de cap, ja que després de la visita a en Joan Fibla, doctor de la Facultat de Medicina de Lleida, que va ser qui ens va explicar que la primera timina d’aquesta cadena s’havia de descartar,vam haver de repetir tot el procés que ja havíem realitzat.

  • Seqüència amb la mutació assenyalada de bases nitrogenades de la globina beta:

GTGCATCTGACTCCTGAGGAGAAGTCTGCCGTTACTGCCCTGTGGGGCAAGGTGAACGTGGATG

AAGTTGGTGGTGAGGCCCTGGGCAGGCTGCTGGTGGTCTACCCTTGGACCCAGAGGTTCTTTGA

GTCCTTTGGGGATCTGTCCACTCCTGATGCTGTTATGGGCAACCCTAAGGTGAAGGCTCATGGC

AAGAAAGTGCTCGGTGCCTTTAGTGATGGCCTGGCTCACCTGGACAACCTCAAGGGCACCTTTG

CCACACTGAGTGAGCTGCACTGTGACAAGCTGCACGTGGATCCTGAGAACTTCAGGCTCCTGGG

CAACGTGCTGGTCTGTGTGCTGGCCCATCACTTTGGCAAAGAATTCACCCCACCAGTGCAGGCT

GCCTATCAGAAAGTGGTGGCTGGTGTGGCTAATGCCCTGGCCCACAAGTATCACTAA
  • Triplet transcrit, traduït i mutat:

Triplet en ADN

Codó mutat en ADN

Triplet en ARNm

Codó mutat en ARNm

Aminoàcid resultant

5’...CAG...3’

3’...GTC...5’

-

CAG

-

Gln

5’...TAG...3’

3’...ATC...5’

-

UAG

stop

  • Seqüència amb la mutació canviada (C>T) de bases nitrogenades de la globina beta (ADN):

GTGCATCTGACTCCTGAGGAGAAGTCTGCCGTTACTGCCCTGTGGGGCAAGGTGAACGTGGATG

AAGTTGGTGGTGAGGCCCTGGGCAGGCTGCTGGTGGTCTACCCTTGGACCTAGAGGTTCTTTGA

GTCCTTTGGGGATCTGTCCACTCCTGATGCTGTTATGGGCAACCCTAAGGTGAAGGCTCATGGC

AAGAAAGTGCTCGGTGCCTTTAGTGATGGCCTGGCTCACCTGGACAACCTCAAGGGCACCTTTG

CCACACTGAGTGAGCTGCACTGTGACAAGCTGCACGTGGATCCTGAGAACTTCAGGCTCCTGGG

CAACGTGCTGGTCTGTGTGCTGGCCCATCACTTTGGCAAAGAATTCACCCCACCAGTGCAGGCT

GCCTATCAGAAAGTGGTGGCTGGTGTGGCTAATGCCCTGGCCCACAAGTATCACTAA
  • Seqüència amb la mutació canviada d’aminoàcids de la globina beta:

Val His Leu Thr Pro Glu Glu Lys Ser Ala Val Thr Ala Leu Trp Gly Lys Val

Asn Val Asp Glu Val Gly Gly Glu Ala Leu Glu Arg Leu Leu Val Val Tyr Pro

Trp Thr 2 Arg Phe Phe Glu Ser Phe Gly Asp Leu Ser Thr Pro Asp Ala Val

Met Gly Asn Pro Lys Val Lys Ala His Gly Lys Lys Val Leu Gly Ala Phe Ser

Asp Gly Lea Ala His Leu Asp Ans Leu Lys Gly Thr Phe Ala Thr Leu Ser Glu

Leu His Cys Asp Lys leu His Val Asp Pro Glu Asn Phe Arg Leu Leu Glu Asn

Val Leu Val Cys Val Leu Ala His His Phe Gly Lys Glu Phe Thr Pro Pro Val Gln

Ala Ala Tyr Gln Lys Val Val Ala Gly Val Ala Asn Ala Leu Ala His Lys Tyr His

1

Val His Leu Thr Pro Glu Glu Lys Ser Ala Val Thr Ala Leu Trp Gly Lys Val

Asn Val Asp Glu Val Gly Gly Glu Ala Leu Glu Arg Leu Leu Val Val Tyr Pro

Trp Thr 2

Anàlisi de la importància de la mutació

Si observem la taula de les mutacions que hem construït, veurem que la mutació realment afecta a l’estructura de la proteïna. Quan es produeix aquest canvi en la citosina, obtenim com a resultat un STOP.

A la xarxa, existeix una pàgina web (PolyPhen) que ens ajuda a conèixer quina és la importància que té una mutació en una posició puntual.
La forma de funcionar d’aquest programa, és facilitar la seqüència que ens interessa en tipus FASTA, és a dir, amb els aminoàcids escrits amb una sola lletra. La seqüència en FASTA, la podem trobar a la pàgina web Uniprot o a l’Ensambl, a més, en els annexes del treball trobem la relació d’aminoàcids escrits en una sola lletra (FASTA). Una altra dada que hem de facilitar al programa per a que analitzi la mutació és la posició (codó) en la que es troba i quins aminoàcids són els que es canvien (en el nostre cas parlem del codó 39 en el què es canvia una glutamina per un stop.
El cas és que aquest problema no considera la possibilitat de canviar un aminoàcid que si forma part de la cadena per un aminoàcid que atura la lectura de la seqüència (STOP) ja que s’entén que quan la mutació fa que es talli la seqüència, l’estructura de la proteïna es veu afectada en gran mesura i les funcions de la proteïna s’anul·len.

Per que veieu quina és la forma de funcionament d’aquest programa, ens hem pres la llibertat d’inventar-nos una mutació, en la que hem canviat una glutamina per un triptofa. Aquesta mutació, igual que la real (glutamina per STOP) és perillosa per a l’estructura de la proteïna. Els resultats que ens va donar el programa per a la nostra mutació inventada són els següents:

Característiques

Número d’identificació de la proteïna (ID o ACC)

Posició

AA1

AA2

Descripció

P02023

39

Q

W

Cadena de la beta globina. LLARGADA: 146 AA

Predicció

Es prediu que aquesta mutació probablement és perillosa

Predicció

Dades disponibles

Base de la predicció

Efecte de la substitució

Probablement perillosa

Estructura creada per alineació

Alineació

N/A

Comentaris

Contacte més amb altres cadenes: ARG 92C, distància 2.677 Å

Detalls

Score1

Score2

|Score1-Score2|

Observations

Diagnostics

+1.894

-1.091

2.985

449

precomputed

 

Segons la informació que ens facilita la pàgina web per a poder entendre una mica millor els resultats, es tracta d’una mutació que amb un alt nivell de confiança podem dir que és “nociva” per a l’estructura.
Totes les altres dades que ens ofereix (Detalls) estan relacionats amb un programa que s’anomena PSIC, que ens dóna informació molt detallada sobre la mutació.

Tota la informació que ens ofereix la pàgina web per a entendre millor els resultats es troben en l’Annex del treball.

glòbuls

amunt
Última actualització: