|
|
Text 1. G.Bachelard, “La Terra i els somnis de la voluntat”.
Tant per al filòsof realista com per als psicòlegs comuns, és la percepció de les imatges la que determina el procés de la imaginació. Segons ells, primer veiem les coses i després les imaginem; combinem en la imaginació, fragments de la realitat percebuda, records de la realitat vista, però no acabem d’aconseguir el regne d’una imaginació de funcionament creador. Per enriquir una combinació és necessari haver vist molt (...).
Però, ens ocuparem en l’obra present de refutar aquesta clara doctrina i de provar, en el terreny que ens és més desfavorable, d’establir una tesi que afirmi el caràcter primitiu, el caràcter psíquic fonamental de la imaginació creadora. Altrament dit, per nosaltres la imatge percebuda i la imatge creada són dos moments psíquics molt diferents i caldria un mot especial per designar la imatge imaginada. Tot el que diuen els manuals sobre la imaginació reproductora s’ha de posar en comptes de la percepció i de la memòria. La imaginació creadora té altres funcions que les de la imaginació reproductora.
|
