|
Les TIC i
la gestió dels centres educatius:
Usos
|
|
|
Responsabilitat legal,
educació i TIC
Gestió educativa dels usos de les TIC
|
Aquí hauríem de començar per dir que cada centre hauria de fer la seva particular croada per vetllar per un bon funcionament de les TIC. Aquesta croada hauria de partir d’una bona anàlisi de l’entorn a regular (com està muntada la xarxa informàtica), definir una bona política d’aplicació de perfils, la detecció dels principals riscos que genera, l’elaboració d’una carta d’usos (o condicions d’ús) incardinada en el Projecte Educatiu de Centre i sorgida del Consell Escolar i integració en el Reglament de Règim Interior del centre. Aquí m’ocuparé de la redacció de la ‘Carta d’usos informàtics’, per tal com l’anàlisi de riscos en general ja ha estat feta en un apartat anterior (‘Anàlisi i prevenció de riscos’). De tota manera, cal recordar que els riscos que els mitjans informàtics en xarxa generen se solen situar en tres blocs:
El procés d’elaboració de les normes de conducta, pot constar de quatre fases:
Proposta de clàusules de la carta
Es pot donar el cas que hi hagi hagut una iniciativa d’un determinat grup de la comunitat escolar. Aleshores, se li pot donar un cert protagonisme en el procés en el sentit que siguin ell, com a promotor, qui el condueixi. O bé, es pot donar suport a iniciatives parcials d’autoregulació, p.e. si s’ha proposat d’obrir un fòrum fer que el grup proposant s’encarregui de fer una proposta de funcionament i de condicions d’ús. S’ha demostrat que la manera com funciona millor la xarxa és a partir d’iniciatives consensuades i de base per tant tot el que es faci seguint aquesta dinàmica d’implicació i compromís entre els membres de la comunitat tindrà efectes positius.
Exemple de normes del fòrum redactades per l’equip de la publicació digital Les hores de l’IES Salvador Espriu:
Altres
exemples de normes de funcionament en l’àmbit TIC d’institucions
educatives:
Quant al règim sancionador, no cap preveure la tipificació específica d’infraccions informàtiques ja que aquest mitjà només intervé com a tal, en ell mateix no genera infraccions, sinó que més aviat les típiques i tradicionals hi troben acollida i repercussió amplificada. Aquestes ja es troben tipificades al Decret 266/1997 del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya sobre els drets i deures dels alumnes dels centres de nivell no universitari de Catalunya així com el procés sancionador a seguir. Vegeu també Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior (ROC) i la vigent Llei Orgànica 10/2002 de 23 de desembre de Calidad de la Educació (LOCE). El principal repte que planteja Internet és combatre la sensació d’anonimat i, per tant, d’impunitat. Per tal d’evitar-lo, és bo d’implementar sistemes tècnics que permetin la identificació de les persones usuàries i actuar en conseqüència i immediatament quan es produeixi una infracció. L’accés vigilat als ordinadors és clau per bé que tampoc no cal caure en actituds paranoiques que duguin a la no-utilització de les TIC com a eina educativa. Davant de cada situació val la pena de fer un exercici de ponderació dels béns jurídics en joc i actuar en conseqüència i mai com a víctimes de la por o l’amenaça.
Per tancar aquest capítol, voldria insistir en la importància de fomentar mitjans d’implicació, com ara: o la creació de comissions de convivència i càrrecs de síndics, o la transmissió de bones pràctiques i recomanacions a les classes d’eines informàtiques i en qualsevol ús que es faci dels TIC en qualsevol matèria del currículum escolar (de la mateixa manera que sempre s’ha dit que tot professor/a ho és de llengua, també ho ha de ser d’actituds positives a les xarxes informàtiques), o la realització de pràctiques de periodisme digital, o les recomanacions i reflexions a l’entorn de l’ús de les TIC a les tutories. |
