Les TIC i la gestió dels centres educatius:

Intercanvi de fitxers


Advertiment: Aquest apartat no és cap guia oficial de l'Administració educativa catalana

Responsabilitat legal, educació  i TIC



Anàlisi i prevenció de riscos

Espais web
Fòrums , xats i blocs
Carpetes en xarxa
Intercanvi de fitxers
Monitorització
Protecció de dades

Gestió educativa dels usos de les TIC

Carta d'usos
Autoritzacions
 



Característiques

Diversos protocols de comunicació faciliten la principal gràcia de les xarxes: permetre compartir el coneixement i, en aquest sentit, són una magnífica eina i de comunicació i pedagògica. Aquest intercanvis constitueixen, doncs, un dels majors atractius en la constitució d’una xarxa escolar tant interna (intranet) com externa (internet). Que esdevinguin una virtut o en problema tot dependrà de l’ajustament que trobin a la difusió de continguts i procediments propis de l’àmbit educatiu.

El paradigma d’aquesta mena de xarxes dinàmiques és el P2P (peer to peer) que té l’avantatge de promoure la comunicació horitzontal i la difusió universal de continguts ja que la informació circulant no passa per cap servidor que la centralitzi. 

Riscos associats

  1. Perjudicis als drets de la persona. Com altres mitjans electrònics (el correu, els xats, els blocs o els espais web), l’intercanvi de fitxers pot esdevenir un mitjà per propagar continguts que afectin la intimitat o la reputació de les persones.
  2. Vulneració de drets de propietat intel·lectual. Com a centre i si es vol evitar trifulgues legals, cal evitar la presència a la xarxa pròpia d’elements amb drets exclusius i reservats sobre la propietat intel·lectual així com de mitjans que en facilitin l’obtenció i la còpia. La política actual de les societats d’autors i de les grans productores és perseguir, fins i tot judicialment i no només en seu civil sinó també en seu penal, la persona usuària final. I van tan de debò, fins i tot a l’Estat espanyol, que han aconseguit de modificar el mateix Codi Penal (2003). N’hi ha prou que doneu un cop d’ull a l’art. 270: s’hi tipifica com a delicte castigat amb presó de 6 mesos a 2 anys més multes la reproducció, plagi, distribució o comunicació pública d’obres d’altri sense tenir-hi dret. Cal, perquè hi intervingui la via penal, l’ànim de lucre. Tanmateix, aquest ànim no s’esmenta a l’apartat 3 en què es tipifica, entre d’altres, la simple tinença de “qualsevol mitjà específicament destinat a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que hagi estat utilitzar per protegir programes d’ordinador o qualsevol de les altres obres, interpretacions o execucions en els termes previstos a l’apartat 1 d’aquest article” (s’està referint clarament als anomenats programes rebentaires (crackers) que permeten accedir als continguts travessen la barrera de seguretat imposada per l’empresa emissora. Penso, com Lessig, que una defensa tan aferrissada de la propietat intel·lectual pot esdevenir contraproduent per a l’extensió de la informació i del coneixement i comportar una criminalització, desproporcionada es miri des d’on es vulgui, de certes pràctiques. Per tant, des del punt de vista d’una acció educativa democràtica, no em sembla bé contribuir a aquesta sensació de terror. Tanmateix, cal que els i les adolescents coneguin cap on va la llei... i també els arguments que fonamenten que una altra manera més oberta i cooperativa de tractar la propietat intel·lectual és possible.

 

  1. Atemptats contra l’ordre públic (difusió de continguts de caràcter racista, pedòfil o d’incitació a la violència).

 

  1. Accés a continguts il·lícits a través de les xarxes P2P.

 

Actuacions 

Com en d’altres casos, és recomanable:

a)      Implementació de mitjans tècnics que impossibilitin la instal·lació de determinats programes que facilitin la comissió de la infracció, que facilitin la identificació de les fonts d’emissió i la gestió de continguts que poden accedir i sortir de la nostra xarxa interna. Del tot desaconsellable de tenir a les xarxes del centres programes com el Kazaa o l’eMule.

b)      Una actuació preventiva a través de l’establiment de condicions d’ús consensuades, escrites i publicitades, on s’expliciti l’absoluta prohibició de:

o        Difondre continguts que no respectin la intimitat de les persones

o        Fer servir la xarxa per intercanviar obres musicals, audiovisuals, literàries o de programari sense l’autorització de les persones que hi tenen drets de propietat intel·lectual: la xarxa escolar no ha de ser àmbit de pirateig (tràfic i còpia de materials amb drets d’autor/a)

o        Difondre continguts que atemptin contra la convivència pacífica a dins i a fora del centre docent

c)      Una actuació de control de continguts periòdics (moderació)

d)      Una actuació reactiva d’instrucció d’expedients d’investigació i/o sanció que comenci per provar amb imatges, testimonis qualificats/des i, si convé, actes notarials, els fets constitutius d’infracció.

 

Laia Martín, 2005    Advertiments diversos        Retorn a pàgina principal        Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents