Les TIC i la gestió dels centres educatius:

Espais web


Advertiment: Aquest apartat no és cap guia oficial de l'Administració educativa catalana

Responsabilitat legal, educació  i TIC



Anàlisi i prevenció de riscos

Espais web
Fòrums , xats i blocs
Carpetes en xarxa
Intercanvi de fitxers
Monitorització
Protecció de dades

 

Gestió educativa dels usos de les TIC

Carta d'usos
Autoritzacions
 



A l’hora de dissenyar un espai web del centre docent cal tenir en compte una sèrie d’aspectes relacionats amb la difusió de la informació a través d’Internet, sobretot, aquells que puguin arribar a generar un risc per a l’entitat que signa el web, més encara si aquesta és una comunitat educativa[1].

Aspectes més rellevants: 

  1. Identificació
  2. Propietat intel·lectual del disseny i els continguts propis
  3. Propietat intel·lectual de tercers
  4. Dominis
  5. Confidencialitat de la informació
  6. Seguretat d’accés
  7. Seguretat de les comunicacions a través del web
  8. Fiabilitat i certesa de la informació oferta
  9. Licitud dels continguts
  10. Responsabilitat derivada d’enllaços (links)
  11. Responsabilitat derivada de marcs (frames)
  12. Publicitat

Annexos:

Avís legal

 

Identificació

Idea bàsica:

  • Si tens un espai web, has de dir qui ets.

Com?

  • Aportant les dades que identifiquen el centre
    • nom
    • adreça física completa
    • adreça electrònica
    • qualsevol altra dada que permeti una comunicació directa i efectiva (telèfon, fax, correu del webmaster o la webmistress?)
    • altres dades administratives (dependència orgànica centres oficials, dades DOGC conveni centres concertats)
    • codis de conducta que hagin subscrit o als quals s’hagin adherit (altament recomanable que se’n generalitzi l’ús en centres docents).

On?

Si pot ser, en totes i cadascuna de les pàgines del web (marc o espai compartit) o bé que sigui accessible des de qualsevol pàgina del web a través d’un enllaç.

 


Propietat intel·lectual del disseny i continguts propis

a)      Disseny gràfic: protecció per la LPI del codi font d’una pàgina web (consideració de programa d’ordinador).

Qüestió prèvia:

El disseny del web (propi o d’altri).

D’altri: tendència a l’adquisició d’un pack –web, bases SQL...- Atenció als contractes! Hi han de ser i se n’ha de vigilar bé les condicions pactades (Service Lebel Agreement).

Propi: Si el disseny és propi, cal que en consti el nom, si més no, del centre. Si ha estat creat per alumnat sota la direcció d’un professor/a, té la condició d’obra col·lectiva (art. 8 TRLPI). El titular pot ser el centre i se citen tots els noms d’alumnes que hi han pres part (com en una enciclopèdia).

Règim de gaudi d’aquesta propietat adquirida per l’acte de creació?

Heus aquí una qüestió candent: copyright vs copyleft (f. http://creativecommons.org/). Una decisió a prendre: reservar-se tots els drets que atorga la legislació espanyola (morals i patrimonials) o bé declarar d’entrada la cessió condicionada d’uns quants per a usos educatius no comercials.

S’opti pel que s’opti és convenient deixar clara l’autoria mitjançant la inclusió del símbol © o bé el logo de Creative Commons  i el corresponent enllaç al tipus de llicència que l’autor vol atorgar (http://creativecommons.org/about/licenses/). A efectes probatoris, no cal que s’hagi inscrit en cap registre, per bé que val la pena haver-ho fet especialment si el disseny inclou detalls de qualitat i originals en el codi font (bé, sempre i quan no s’estigui compromès en l’articulació de programari lliure, cf. http://www.opensource.org/).

 

b)      Continguts.

Idea bàsica:

Si no s’indica res en contra, s’entén que pertanyen al centre. Si se’n vol ressenyar alguna autoria en concret, cal fer-ho emprant els mateixos procediments abans esmentats (inclusió del símbol © o bé el logo de Creative Commons ) i assegurar-se que es té el títol corresponent per a l’ús que se’n vol fer. Per evitar problemes, es pot optar per fer un enllaç a webs externes (p.e. a un web personal d’alumnat o professorat) i fer que s’obrin en una nova finestra (_blank) on hi hauria de constar una altra adreça: és una manera subtil d’evitar la responsabilitat sobre aquests continguts, ja que, si no se’n té coneixement efectiu, el responsable de l’espai web no ho és dels enllaços a què remet fora del seu ‘domini’.

 

On?

A la pàgina en concret, pel que fa a autors que integren la seva obra al web del centre. Al marc general, pel que fa al contingut global.

Fórmula que se sol emprar:

 

© /  IES XZY[2], 2005 Avís legal 

 

 

Sent l’avís legal (o nota legal) una clàusula informativa sobre els diversos aspectes que s’exposen en aquest

La inscripció al Registre de la Propietat Intel·lectual no és obligatòria ni és un requisit per assolir la titularitat, ja que la llei espanyola estableix que aquesta neix en el moment de la creació de l’obra. El registre d’una obra no té efectes constitutius, sinó estrictament declaratius.

 

Consells:

·         Sempre deixar clara l’autoria i a favor del centre en cas de consideració d’obra col·lectiva (p.e. els treballs de recerca).

·         Establir una indicació relativa a les condicions d’exercici de la propietat intel·lectual (reserva de tots els drets o d’alguns drets)

·         Una altra alternativa: dipòsit notarial dels continguts, el disseny gràfic i el codi font del web.

 

Propietat intel·lectual de tercers 

Idea bàsica:

Tot el que circula per Internet ha estat creat per algú i, en el sentit de creació, és protegit per la llei espanyola (TRLPI, en vies de revisió), la comunitària (Directiva 2001/29/CE) i tractats internacionals (Convenis de Berna i de Ginebra). No hi ha barra lliure, és a dir, no se’n pot fer un ús indiscriminat, si:

  • la legislació aplicable no ho preveu explícitament
  • la persona creadora no hi ha donat el vist-i-plau
  • no s’han pagat a les entitats corresponents els drets corresponents,
  • si no hi ha una llicència general que atorgui els drets que es volen exercir (reproducció, comunicació pública, distribució, transformació...)

 

Problema: saber de qui són els drets.

  • Les obres, en general, cauen en l’anomenat ‘domini públic’, és a dir, són lliures de drets de propietat intel·lectual, 70 anys post mortem de l’autor/a. Alerta, però, amb la còpia d’edicions, p.e. de llibres perquè el curador i l’editorial també tenen drets! Autors i autores de meres fotografies mantenen els seus drets fins a 25 anys després de la realització de la fotografia. Les bases de dades tenen drets vinculats fins a 15 anys a partir de l’última actualització.
  • Hi ha pàgines web dedicades a facilitar el contacte amb les persones o entitats gestionadores de drets d’autor, p.e.Copyright Clearance Center o la societat d'autors i autores CEDRO .

 

Excepcions:

    • La qüestió de l’excepció amb finalitats docents i d’investigació afecta la cita = “inclusió en una obra pròpia de fragments d’obres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, així com la d’obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o anàleg, sempre que es tracti d’obres ja divulgades i la seva inclusió es realitzi a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Tal utilització només podrà realitzar-se amb finalitats docents o d’investigació, en la mesura justificada per al fi d’aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l’autor de l’obra utilitzada.” (art. 32 TRLPI) L’esborrany de la nova LPI aporta un reforç d’aquesta excepció, creant un nou apartat a l’art. 32 on explicita que les institucions docents no necessitaran autorització de l’autor per citar (?! )[3]
    • Els treballs sobre temes d’actualitat sempre i quan no hi hagi una reserva explícita de l’empresa editora (art. 33 TRLPI)
    • Ús legítim segons condicions explicitades al contracte signat de materials procedents de bases de dades (art. 34 TRLPI)
    • La paròdia no es considera transformació per a la qual calgui consentiment de l’autor i és un exercici a defensar com a part de la llibertat d’expressió (art. 39 TRLPI)

 

Consells a l’hora d’emprar cites:

  • D’entrada, citar sempre l’autoria i procedència del material que no sigui de creació pròpia.
  • Context que justifiqui la cita. No es pot posar un fragment de l’últim hit d’en Bruce Springsteen si no ve a tomb amb l’activitat que es proposa.
  • Utilitzar sempre material d’elaboració pròpia: músiques, fotografies, il·lustracions; si no, mirar com està la qüestió dels drets d’autor i obtenir els permisos corresponents. Tampoc no cal extremar les precaucions, és a dir, no es pot deixar de fer un recital de poesia pel fet de no tenir l’autorització per a la comunicació pública dels poemes. Aquests es poden considerar com a cites en tant que parts d’una obra i, des d’aquest punt de vista, poden ser utilitzats i difosos com a activitats educatives com sens dubte ho són els recitals de poesia o la musicació de poemes per part d’alumnat d’una escola de música.
  • Cal tenir en compte que les interpretacions també tenen drets. No es pot posar una música de fons de la ‘Cinquena’ de Beethoven perquè és dirigida, interpretada i produïda per algú. Si és cita coherent amb l’activitat, s’han de citar tots els que hi tenen drets.

 

Cessió de drets de tercers:

Si hi ha cessió, convé tenir-ne les condicions de la cessió per escrit. S’hi ha de reflectir:

-        Usos que el cedent desitja autoritzar

-        Abast de la cessió en funció  del destí que el cessionari vol donar a l’obra, en aquest cas, difusió per internet que implica possibilitat de còpia ad infinitum.

L’alumnat del centre també té reconeguts els drets que comporta l’autoria d’obres de creació, concepte que comprèn:

·         obres d’expressió artística (literària, plàstica o musical)

·         bases de dades

·         programes informàtics (70 anys a partir de l’1 de gener posterior a la divulgació del programa, art. 98 TRLPI)

·         creacions multimèdia

A més, la legislació espanyola (TRLPI) reconeix també els drets d’intèrprets (arts. 105-113) i els d’autors i autores de meres fotografies.

 

Consells:

  • Si l’obra s’ha realitzat com a part d’una proposta col·lectiva fer-la constar com a tal i que la coordinació i assessorament ha anat a càrrec de X, com ja ha estat indicat a l’apartat ‘Propietat intel·lectual del disseny i continguts propis). és recomanable que crèdits de síntesi i treballs de recerca tinguin aquesta consideració i sempre es tractin i es publiquin com a part d’una obra col·lectiva. Així s’eviten enutjosos processos de sol·licitud de permisos per a l’edició dels materials sigui en línia o sigui en format imprès. Cal insistir a l’hora d’assignar-los a donar aquesta informació.
  • Si l’obra és producte de la creació individual d’un/a alumne/a:
    • en cas que es tracti d’un premi d’un concurs organitzat pel centre, fer constar a les bases del premi que es cedeix a l’institut els drets de comunicació pública, distribució... de forma no exclusiva i que la presentació al concurs implica l’acceptació tàcita d’aquestes condicions.
    • en qualsevol altre cas, fer-li signar una autorització escrita on s’explicitin els detalls temporals, territorials i de format de la cessió. Si no s’explicita el període de temps, aquest és només de 5 anys (art. 45 TRLPI).

 

 

Dominis

Idea bàsica:

S’ha de registrar, si és que no s’opta per acollir-se com a subweb del domini www.xtec.net. Norma de l’ICANN, entitat que s’encarrega de repartir-los,: “First arrived, first served”.

No hi ha un dret preexistent a tenir un determinat nom de domini. Si algú l’ha registrat prèviament i demostra que:

§         n’està fent un ús legítim.

§         no l’ha registrat ni utilitzat de mala fe

el nom de domini serà per a ell.

Investigació prèvia al Whois per comprovar que no es tria un nom que ja està fent servir una altra organització. Sol·licitud del registre de la denominació com a domini a Internet.

Si es fa a través d’un intermediari, estar a l’aguait de les condicions del contracte i de comprovar que, efectivament, hagi registrat el domini i període (alerta a la data de caducitat; es reserva un mes després de la caducitat, però, si no, cau al domini públic!).

 

Sistema de resolució de conflictes: Uniform Dispute Resolucion Policy, un sistema d’arbitratge consensuat per l’OMPI i la ICANN. En principi, no calen advocats. Es tramita a partir de formularis en línia. .

 

Problema:

El sistema està ideat per a la protecció de marques. Fins a quin punt parlem de ‘mercat educatiu’, sobretot en l’àmbit de l’Administració pública?

Altres implicacions legals: que algú hagi adquirit un nom de domini que faci al·lusió al centre i es dediqui a injuriar membres de la comunitat educativa. Sempre és millor començar per mirar de resoldre acudint a la UDRP perquè cancel·li aquest nom de domini i, després, si escau, emprendre accions judicials. Si l’atac ve d’un subweb (p.e. des de www.freewebs.com es faciliten espais webs sense costos i tenen una molt bona política d’actuació en cas de conflicte que agilita el tancament dels espais concedits en cas que se’ls reporti qualsevol indici d’activitat delictiva). No és ciència ficció: hi ha espais web que poden esdevenir autèntics centres de ‘bullying’. Cal donar instruccions a professorat i equips directius de com detectar-los i frenar-los. Essencial: informació i confidents.

 

Informació pràctica:

Cal estar atent a les dates de caducitat del nom de domini registrat. Es pot consultar:

            www.nominalia.com

            www.whois.net 

Confidencialitat de la informació

Idea bàsica:

Garantir la protecció de les dades personals

a)      que ens han estat confiades com a Administració pública i que, com a tal, gaudeix de prerogatives (marc normatiu especial) quant a recollida i tinença (art. 6.2 LOPDCP)

b)      que ens han estat confiades sota unes condicions legalment establertes per mandat constitucional (regulació a la LOPDCP del dret fonamental a la intimitat i, especialment, protegit contra els atacs de la informàtica, art. 18.3 CE)

c)      que tenim en virtut d’accés a espais dels webs com fòrums.

 

Consideració de dades personals que no s’han de fer públiques sense el consentiment del titular.

Consells

perquè el consentiment sigui vàlid:

  • exprés i per escrit
  • amb la finalitat ben determinada (com més concreta, millor), explícita i, evidentment, legítima

 

Un cas especial: la publicació de fotos al web

Informació detallada a l’apartat ‘Protecció de dades’

 

Seguretat d’accés

Idea bàsica: l’entrada a determinats llocs del web ha d’estar restringida en funció de les dades a què es pugui accedir. S’entén dades personals. Un exemple, la consulta de notes a la xarxa via intranet o internet a cada alumne/a i a cada família, tot i que el nivell de seguretat a aplicar només cal que sigui el bàsic. Així doncs, l’accés a determinades pàgines i informacions sempre s’ha de fer a través de noms d’usuaris i contrasenyes. La qüestió de les dades sensibles i el nivell elevat de seguretat es tracta a l’apartat ‘Protecció de dades.

Recomanació: no tenir en xarxa material sensible si no hi ha mesures de seguretat implementades més enllà de les bàsiques, sobretot advertiment al professorat que no deixi a la xarxa material amb dades sensibles de l’alumnat i famílies (salut, creences...) si és que no està protegida amb un alt nivell de seguretat (encriptacions, auditories periòdiques, política d’accessos molt restrictiva...)

 

Seguretat de les comunicacions a través del web

Identificació segura emprant algun sistema de signatura digital.

Transmissió de dades en hash.

No transmetre dades personals en situació de risc (no encriptades). Possibilitat que un hacker intercepti bases de dades. Exemple: accés a notes, no posar a la base de dades cap referència que permeti identificar clarament (DNI, nom i cognoms, adreces físiques...).

 

Fiabilitat i certesa de la informació oferta

Els documents .PDF presenten més dificultats de modificació que un simple document de processador de text, però no garanteixen una fiabilitat del 100%. Advertiments que la informació certificada és a les actes que consten a la secretaria del centre, en especial al cas de notes.

Advertiment d’actualització de continguts mitjançant la utilització de l’aplicatiu corresponent del navegador per contrarestar els efectes de la memòria cache dels servidors.

 

Licitud dels continguts

És recomanable la revisió periòdica dels continguts del web tant per part de membres comissionats del mateix centre (introducció de la figura del síndic TIC) com d’entitats externes com ara l’IQUA, una Agència de Qualitat a Internet que atorga segells de qualitat als espais que s’han adherit al seu codi deontològic així com els sectorials i n’han comprovat el compliment mitjançant la realització d’auditories (http://www.iqua.net/). Si s’obté aquest segell, es té dret al distintiu. Si el centre hagués elaborat un codi deontològic propi, fóra convenient de remetre-hi. (Per cert, ¿per què el Departament d’Educació ni hi està adherit ni té el segell de qualitat?)

Hi ha sol·licitat l’adhesió http://www.iessantjust.net/ , que també s’adhereix a una llicència de Creative Commons, i l’IES Barcelona-Congrés. Té el segell Web amb segell. El Diari de l'Escola.

 

Responsabilitat derivada d’enllaços (links)

Pel que fa a responsabilitat s’està sotmès a la responsabilitat civil, penal i administrativa establerta amb caràcter general a l’ordenament jurídic. No aplicabilitat de la LSSICE (exempció de responsabilitat) si no es realitzen activitats econòmiques (àmbit: qualsevol particular o empresa que realitzin activitats econòmiques per Internet o d’altres mitjans telemàtics). Ara bé, en matèria de responsabilitat sempre pot funcionar (quan no es tracti de matèria penal) com a referència interpretativa (analogia). Tanmateix, sempre que es pugui demostrar que qui ha posat l’enllaç tenia coneixement efectiu dels continguts il·lícits, hi haurà responsabilitat.

És important que els enllaços s’obrin en una altra finestra, mai en el nostre marc, tant pel que fa a respecte dels drets d’autor com pel que fa a responsabilitat.

Cal evitar:

-        Enllaçar amb continguts prohibits o il·legals

-        Referir a pàgines que no siguin la principal o que hi remetin fàcilment (deep linking)

 

Responsabilitat derivada de marcs (frames)

Idea bàsica:  no incloure al marc del centre material que

·         ni sigui de creació pròpia ni se’n tinguin els drets

·         l’entitat no se’n pugui fer responsable dels continguts.

Símil: un mercat i les parades. L’autoritat administrativa central vetlla pel bon funcionament del tot; per tant, supervisa el funcionament de les parades.

 

Consell pràctic:

Fer que webs d’alumnat i professorat s’obrin en una finestra nova (_blank).

 

Publicitat

Si el centre opta per admetre qualsevol forma de publicitat a les seves pàgines web es considerarà que duu a terme una activitat econòmica i el seu web restarà sota l’àmbit d’aplicació de la LSSICE i, entre d’altres peculiaritats, caldrà que registri el seu nom de domini al registre públic on hagin de constar per a l’adquisició de personalitat jurídica (art. 9 LSSICE).

  

Annexos:

Avís legal

Aquest lloc web i tots els seus continguts, incloent-hi els textos, imatges, so i qualsevol altre material, és propietat de XZY, sempre que no s’indiqui una altra titularitat.

Especificacions a l’entorn de l’exercici d’aquesta propietat intel·lectual (copyright / copyleft)

 XZY no és responsable de la informació que es pugui obtenir a través d'enllaços a sistemes externs que no siguin dependents d'aquesta entitat 

Si, malgrat la nostra cura, haguéssim comès alguna mena d’infracció, tenim previst un sistema d’arbitrar conflictes (col·loqueu-hi enllaç al text explicatiu corresponent).

 

 

Advertiment legal específic per a l’ús de les imatges: Totes les imatges són propietat de XZY que n'ha obtingut la corresponent autorització. Qualsevol difusió sense el consentiment explícit de les persones interessades pot vulnerar el dret d'imatge d'aquestes i ser objecte de les corresponents accions civils i/o penals. 


[1] Javier Ribas Alejandro: Aspectos jurídicos del Comercio Electrònico en Internet. (2a edició) Ed. Aranzadi, 2003. Encara que aquest llibre faci referència a l’aplicació de la LSSICE i per tant a l’àmbit del comerç electrònic i als webs que duen a terme alguna mena d’activitat econòmica (criteri d’inclusió en la LSSICE), fa recomanacions relatives a l’adequació a la legalitat vigent dels espais webs que són transposables a l’àmbit educatiu, més si es té en compte que, des del món educatiu, mirem de formar la ciutadania del present i del futur; per tant, és bo que els inculquem hàbits que haurien de ser d’ús estès arreu del món virtual.

[2] És convenient de posar-hi un enllaç a la pàgina que contingui les dades d’identificació del centre. L’avantatge d’aquest format rau en la brevetat que permet que es pugui situar a totes les pàgines del web, normalment a la fi d’aquestes.

[3] "Artículo 32. Cita e ilustración de la enseñanza e investigación.

2- No necesitarán autorización del autor, las instituciones docentes integradas en el sistema educativo español ni aquéllas otras que estatutariamente tengan finalidades investigadoras para realizar actos de reproducción, distribución y comunicación pública de pequeños fragmentos de obras o de obras aisladas de carácter plástico, fotográfico figurativo o análogo, excluidos los libros de texto y los manuales universitarios, cuando tales actos se hagan únicamente para la ilustración de sus actividades educativas o de investigación científica, en la medida justificada por la finalidad no comercial perseguida, siempre que se trate de obras ya divulgadas y, salvo en los casos en que resulte imposible, se incluyan el nombre del autor y la fuente".

 

Laia Martín, 2005    Advertiments diversos        Retorn a pàgina principal        Noves tecnologies, nous reptes en la convivència dels centres docents