JUGANT AMB L'AIGUA

 

Quants dies sense veure’ns !. Bé, és que he estat de vacances. M’ho he passat genial. Hem fet un viatge molt llarg ( llarg, llarg, llarguíííííííssim ) amb el pare i la mare cap a un país amb moltes vaques i moltes caques de vaca on hem trobat un munt de petxines d’aquelles amb closca: n’hi havia de grosses, de petites, planes, boterudes, vermelles, blanques, amb ratlles... Potser en faré una col.lecció !

 

També he anat uns quants dies a la platja amb la iaia. No feia gaire sol, però m’he pogut banyar i jugar amb la planxa de suro a seguir les onades. M’he divertit molt.

Però el que més em va agradar va ser el dia que vam anar al parc aquàtic. Quin fart de jugar amb l’aigua, els tobogans, els flotadors, les piscines de massatges i d’onades, els estris per omplir i buidar. Mira si m’ha agradat que porto tots aquests dies pensant com ho podria fer per muntar-me’n un aquí a casa, encara que sigui una mica més petitet. Vull un mini-parc aquàtic on pugui fer mil i una coses amb l’aigua per poder-hi  jugar amb la Laura, que aviat torna ja de vacances.

 


I a tot això, no us he explicat què ha passat amb en Xancot. Doncs bé, el vaig deixar al garatge, cobert amb un llençol perquè no li entrés la pols, tot desendollat, no fos cas que tingués algun problema amb les tempestes. I així ben quiet, va passar les vacances.  Hivernant, però a l’estiu.  

Quan vaig tornar a ser a casa,  el vaig posar a punt i li vaig explicar el que havíem fet. Ell sabia moltes coses de les petxines, i d’aquell país tan lluny, i de com havia de ser la planxa de suro perquè jo pogués seguir més estona l’onada... Fins i tot li sortien unes lletres i números a la pantalla ( - Fórmules !, deia ell ).  Però quan li vaig dir que l’havia trobat molt a faltar va començar:

-   Trobar a faltar, enyorar, echar de menos, to miss...
-   Però què dius ?
-  
Són  paraules que també volen dir trobar a faltar. 
-   Ah, molt bé, fas servir el diccionari. I tú, m’has trobat a faltar ?.
-  
No ho sé. No entenc.
-  
Sí home, trobar a faltar és quan estàs trist perquè algú que t’estimes no hi és i no pots parlar amb ell ni abraçar-lo...
-  
Trist – estimar – abraçar
-   A veure, tu no tenies una pena mentre estaves apagat, tan sol ?
-  
Pena, tristesa, .... No entenc.
-   Per ser un robot amb tanta informació, a vegades sembles ruc. Bah, potser els robots no teniu sentiments. O potser és que encara ets massa petit i no has après a estimar. O potser no ens coneixem prou i encara no m’estimes. No sé, ets tan estrany. Però saps què ? millor ho deixem i ja en parlarem més endavant i ara m’ajudes a inventar aquest plànol amb una piscineta on pugui jugar a moltes coses amb l’aigua..
-  
Plànol de piscina. Sortint. ZZZZZZZ


 
-   Ah, sí, ja no hi pensava que només saps dibuixar recte. T’hi fixes que has d’aprendre encara moltes coses ? Mira el meu dibuix. Te l’explico.

 

Hi ha un canó que fa de sortidor i tira l’aigua enlaire, uns flotadors per estar ben còmodes, un vaixell que vull que corri molt, un tobogan per a dues nenes, i una tassa gegant que voldria que donés voltes. De moment no tinc més idees.’onada...

Però potser si escrivim als amics de la xarxa ens podran ajudar. Només es tracta de tenir una pensada ben guapa per al mini-parc i llavors buscar com es podria fer de veritat. Som-hi ?

 

Si voleu ajudar l'Ona  envieu les vostres idees, dibuixos, ... a mpedreir@pie.xtec.es

 

L'ONA I EL ROBOT

Capítols Idees dels nens i nenes
1.  L'Ona està sola Idees 1
2.  Això no va !

Idees 2

3. La gran explosió

Idees 3

4.  Jugant amb l'aigua

 

 

Ei, mestres ! 

L'opinió dels pares i mares 

Tornar a Fem ciència