Hola, hola, hola !

M’heu enviat tantes IDEES, i he fet tantes proves, que porto molts dies ben enfeinada. Us explico com ha anat.
Resulta que he començat per muntar-li  al robot unes eines que li feien molta falta. Mireu, jo volia  que el robot em pogués ajudar en les coses de l’escola, així que li he canviat el guant i a cada dit li he posat un estri diferent: llapis, pinzell, tisores, pega, i un cuter. Bona pensada, oi ?

  I mentre buscava tot això, m’he trobat uns auriculars i també els hi he posat, així podrà escoltar música. I jo també ! I podré dir-li coses sense que ningú ens senti. I ell també !. ( shhhht !, alerta !, això no ho expliqueu a ningú. Serà un secret )

 

Ara anem per l’energia. Començaré per aprofitar l’energia solar. M’han dit que no contamina i no costa res. Només necessito una placa i un acumulador. Fet !També faré servir l’energia elèctrica. Li munto un endoll, una bateria i el carregador, és clar. Aquesta energia la connectaré amb cables per tot el cos i amb el xip de l’ordinador.

Ara he de fer un invent amb l’energia geotèrmica. Necessito un pot de ferro amb dos forats, i un tub que els uneixi ... Ja està ! ho muntaré en un dels dits del guant. També hi posaré un ventilador per aprofitar la força del vent i li tiraré per sobre un grapat d’ametlles i avellanes, que el pare diu que porten molta energia.

 

I ara m’heu d’ajudar. Creueu els dits, cliqueu el botó, i que tot vagi molt bé !!

 

 

 

- Qui ets tu ?
-
Qui ets tu ?

- Jo sóc una nena i estic sola.
- Doncs jo no sé què sóc, però també estic sol.

- Ets un robot, home !
- R-O-B-O-T ? És perillós ?

- No, home, no, com vols ser perillós si tot just acabes de néixer. Si no tens ni nom.
- No tinc nom -  No tinc nom

- A veure, em penso que en tinc un que t’anirà a la mida. T’has de dir Xancot, perquè tinc uns amics que ens han ajudat molt, que els encantarà cridar-te per aquest nom.
- Cridar-me – cridar-me !

- Sí, és fàcil ! Vol dir que quan sentis Xancooot!, has de venir de seguida a veure què passa o amagar-te ben de pressa i fer-te el sord si no vols que et trobin.
- X-A-N-C-O-T... processsant..

 

- Si et vols quedar aquí amb mi ja no estarem sols. Ara que hauràs d’estar una mica amagat perquè si et veia el meu pare o la meva mare, no ho entendrien. Els grans són així, semblen molt espavilats, i tot els costa molt d’entendre. Podries viure en el taller, on no hi baixen quasi mai, Ja saps, no tenen pas temps.
Però tu que necessites per viure ? 

-
Cercant informació.... necessitats vitals... cercant informació....
espera mentre es carrega, si us plau..... atents a la pantalla... alerta que surt ...  oh, oh, ha passat tan de pressa que no he entès res.

- Saps què, Xancot ? Jo millor m’ho penso i ho parlo amb els meus amics i acabarem abans i descobrirem més coses que tu i el teu disc dur, que encara no saps gaire com va ! Apuntarem en aquest full les necessitats dels robots. 
-
I les coses que necessites tu per viure ?

-  Oh, i tant ! i les del periquito de la Laura, i les del cirerer de vora l’hort, i les de...  Ai, que em penso que ens estem embolicant. A veure si els meus amics ens posen una mica d’ordre i ens ajuden a saber què necessita cadascú per viure.   I les pedres ? Perquè no necessiten res ? bufa i rebufa !

Oh, oh !, torno a necessitar ajuda. Ara mateix torno a escriure un missatge a tots els amics que m’han ajudat !!


 Il.lustracions: Rosa Rincón

 

Si voleu ajudar l'Ona  envieu les vostres idees, dibuixos, ... a mpedreir@pie.xtec.es

 

L'ONA I EL ROBOT

Capítols Idees dels nens i nenes
1.  L'Ona està sola Idees 1
2.  Això no va !

Idees 2

3. La gran explosió

Idees 3

4.  Jugant amb l'aigua

  

 

Ei, mestres ! 

L'opinió dels pares i mares 

Tornar a Fem ciència

Versió anglesa