CONSTRUCCIÓ NAVAL

De tots els períodes estudiats per l’arqueologia naval a la Mediterrània, cal destacar en primer lloc a l’Antiguitat, i principalment a l’època romana, com el període més estudiat a causa de la gran quantitat de derelictes descoberts.
 
El període medieval, tot i més recent, és poc conegut, segurament aquest fet es deu al tipus de contenidor de les embarcacions mercants.  

Les embarcacions mercants romanes carregaven un contenidor ceràmic –l’àmfora- que permetia l’enfonsament ràpid d’una embarcació i la seva conservació i fàcil detecció visual per als submarinistes gràcies al túmul d’àmfores que sobresurt del fons marí. 

Imatge del derelicte d'Agay (Agai, Provença), foto DRASSM
Els contenidors medievals eren preferentment orgànics –bòtes de fusta-, per tant no existeix cap resta que sobresurti del fons marí, així doncs en el cas de que hi realment existeixi el submarinista pot molt bé ser que no el vegi. Tampoc es dona la possibilitat de que puguin ser fàcilment detectats amb mitjans geofísics com el magnetòmetre de protons, el qual detecta desviacions magnètiques que poden ser donades per una forta presència de material ceràmic –p. ex. àmfores- o fèrric –p. ex. canons-.

Per tant els vaixells conservats són preferentment mercants d’època romana i vaixells mercants i de guerra d’època moderna, essent el període medieval el gran desconegut.
 
Aixi doncs, la recerca en arqueologia naval estudia les restes del buc conservat d’un vaixell, el qual es limita gairebé sempre al fons de l’embarcació –l’obra viva-, essent les parts més altes, o sia la coberta i els costats –l’obra morta- rarament conservades.

L’estudi dels derelictes tenen en compte la totalitat de les dades arqueològiques. L’excavació d’un vaixell no es limita a dibuixar la forma del buc i dels seus elements estructurals, sino que donen lloc a una recerca estructural minuciosa i a un estudi dels principis i mètodes de construcció. Tenen en compte totes les dades sobre la càrrega, la seva distribució dins del vaixell, el material, l’equipament, el material de marineria i de treball, etc.

D’altra banda l’arqueologia naval es complementa amb l’estudi, resultats i coneixements que aporta la construcció naval tradicional en fusta, l’arqueologia experimental, les rèpliques, el modelisme naval, la documentació arxivística i literària i finalment la iconografia naval, que permeten entre totes elles conèixer amb profunditat com eren, com es feien i com funcionaven els vaixells de l’Edat Mitjana.
 
 
 


Pàgina principal
Construcció naval - Antiguitat - Edat Mitjana - Derelictes
Iconografia  - Documentació escrita - Terminologia
Bibliografia - Vincles - Novetats