El període
medieval, tot i més recent, és poc conegut, segurament aquest
fet es deu al tipus de contenidor de les embarcacions mercants.
Les embarcacions mercants romanes carregaven un contenidor ceràmic –l’àmfora- que permetia l’enfonsament ràpid d’una embarcació i la seva conservació i fàcil detecció visual per als submarinistes gràcies al túmul d’àmfores que sobresurt del fons marí. |
![]() |
|
Per tant els vaixells conservats són
preferentment mercants d’època romana i vaixells mercants i de guerra
d’època moderna, essent el període medieval el gran desconegut.
Aixi doncs, la recerca en arqueologia
naval estudia les restes del buc conservat d’un vaixell, el qual es limita
gairebé sempre al fons de l’embarcació –l’obra viva-, essent
les parts més altes, o sia la coberta i els costats –l’obra morta-
rarament conservades.
L’estudi dels derelictes tenen en compte la totalitat de les dades arqueològiques. L’excavació d’un vaixell no es limita a dibuixar la forma del buc i dels seus elements estructurals, sino que donen lloc a una recerca estructural minuciosa i a un estudi dels principis i mètodes de construcció. Tenen en compte totes les dades sobre la càrrega, la seva distribució dins del vaixell, el material, l’equipament, el material de marineria i de treball, etc.
D’altra banda l’arqueologia naval es complementa
amb l’estudi, resultats i coneixements que aporta la construcció
naval tradicional en fusta, l’arqueologia experimental, les rèpliques,
el modelisme naval, la documentació arxivística i literària
i finalment la iconografia naval, que permeten entre totes elles conèixer
amb profunditat com eren, com es feien i com funcionaven els vaixells de
l’Edat Mitjana.