Tantura A |
Excavacions a l’estany de Tantura, Israel.
Projecte d’excavació de l’Institute of Nautical Archaeology (INA)
de la Texas A&M University (TAMU) i el Centre for Maritime Studies
(CMS) de la Universitat de Haifa, sota la direcció de la Dra. Shelley
Wachsmann.
Excavacions dutes a terme des del 1994 fins avui dia.
L’estany de Tantura és un dels pocs
ports naturals que disposa la costa mediterrània d’Israel on poden
trobar refugi les embarcacions quan hi ha temporal de mar, almenys utilitzat
des de fa 4.000 anys. Avui dia es troba gairebé ensorrat del tot.
Restes d’una embarcació bizantina
del segle V o VI, a la cala de Tantura, a la costa de Dor, Israel. Sembla
que el buc fou construit sense utilitzar el sistema d’assemblatge de llenguetes
i cavilles típic de la construcció de folre primer emprat
a l’Antiguitat, aquest fet destacaria la possibilitat de que hagués
estat construit pel sistema d’esquelet, i per tant ser l’exemple més
antic conegut, prenent-li el lloc al derelicte de Saint-Gervais II (Fos,
Provença). |
|
Yassi Ada
II |
Derelicte del segle VII localitzat a la
costa turca. Es tractava d’une embarcació de cabotatge d’un 21 m
de llarg i una capacitat de 60 tones. Les restes conservades del buc demostren
la presència de tècniques pròpies del sistema de construcció
de folrat primer emprat a l’Antiguitat, com l’ús de cavilles i llenguetes
per a unir les taules del folre entre sí, mentre que certes quadernes
foren col.locades abans del folre i per tant definiren la forma del buc,
tècnicament propi del sistema de construcció d’esquelet.
Podriem dir que es tracta d’uns sistema de construcció mixte, o
bé de transició entre el sistema de construcció de
folrat primer cap al d’esquelet. |
|
|
Saint-Gervais
2 |
Davant la costa de Fos (Provença),
es tracta d’una embarcació datada de segona meitat del segle VII
construïda pel sistema d’esquelet, la més antiga coneguda fins
a les descobertes recents realitzades a Tantura, Israel. |
|
|
Tantura B |
Embarcació d’inicis del segle IX
a la cala de Tantura, costa de Dor, Israel. Per la forma del buc, llarga
i estreta, es creu que es tractaria d’una embarcació propulsada
a rem, de tipus semblant a la galera. |
|
|
Bateguier |
Les restes conservades a Bateguier (Provença)
es tracten del fons d’aquesta embarcació, datat al segle X i de
procedència andalusí, mesuren 11,35 m de llarg per 4,30 m
d’ample. |
|
|
Agay |
Embarcació descoberta davant les
costes d’Agai (Provença), mesurava uns 25 m de llarg per uns 4 m
d’ample, datat al segle X i de probable procedència musulmana andalusí. |
|
|
Serçe
Liman |
Mercant bizantí excavat davant
la costa de Turquia, datat al final de la tercera dècada del segle
XI, de 15 m de llarg per 5,3 m d’amplada, unes 30 tones de capacitat de
càrrega, una embarcació del tipus qarib. |
|
|
Bozburun |
Derelicte bizantí excavat a la
costa turca i datat a finals del segle XI. |
|
Culip VI |
Derelicte d'un lleny cobert descobert
a la cala Culip (Cadaqués, Catalunya), datat a finals del segle
XIII. |
|
Mokpo |
Derelicte localitzat a Grècia datat
al segle XIII o XIV. |
|
Laguna
di Venezia I |
Dues embarcacions, una embarcació
mercant (24 m de llarg per 6 d’ample) i una galera (de 38 m de llarg per
5 m d’ample), datades al segle XIV. |
|
Laguna
di Venezia II |
Dues embarcacions, una embarcació
mercant (24 m de llarg per 6 d’ample) i una galera (de 38 m de llarg per
5 m d’ample), datades al segle XIV. |
|
Çamalti
Burnu I |
Vaixell d'uns 40 m de llarg, de dos arbres
i mitja coberta, datat al segle XIII. Destaca per un carregament de gerres
i una trentena d'ancores trencades, que probablement anirien destinades
a ser reparades o bé a ser convertides en barres de ferro. |
|
Les Sorres
X |
Restes d'una barca tipus llagut, d'uns
10 m de llarg i arborant una vela llatina, descoberta durant la construcció
del Canal Olímpic de Piragüísme (Castelldefels, Catalunya),
datat a finals del segle XIV. |
|
Lazise |
Galera veneciana enfonsada al llac de
Garda, nord d’Itàlia, a mitjans del segle XV. |
|
Mariposa B
de l’Alguer |
Nau procedent d’un port de la Corona d’Aragó
enfonsat a la costa de l’Alguer a finals del segle XV. |
|
Marinières |
Derelicte de finals del segle XV o inicis
del XVI localitzat en una cala pròxima a Vilafranca de Niça. |
|
Cavalaire |
Nau de la segona meitat del segle XV,
amb elements de construcció tinglada i d’esquelet, sembla ser d’origen
basc. |
|
Lomellina |
Nau grossa veneciana enfonsada l’any 1517
a causa d’un temporal a la badia de Vilafranca de Niça. |
|
|
|